Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Cinema

Si t'ha agradat... t'agradarà...

Torna una altra publicació de Si t'ha agradat... t'agradarà...   La dona d'en Martin Guerre . Autora: Janet Lewis. Traducció: Marta Pera Cucurell. Idioma: català. Edita: Viena Edicions.  Amb només onze anys a la Bertrande de Rols la casen amb en Martin Guerre. Passaran junts només la nit de noces, ja que a l'endemà cadascú continuarà vivint a casa seva fins que no arribin a una edat més adient. Quan el moment de conviure arriba, la Bertrande no sap què esperar del seu marit, a qui recorda com el nen que no la va tractar gens bé el dia del seu casament; però per sort ja no són els infants d'aquell dia, i entre ells neix una estima de debó. Però una discussió amb el seu pare farà que en Martin marxi de casa, prometent tornar després d'una setmana. Aquesta setmana es converteix en vuit anys, i quan finalment en Martin torna a casa la Bertrande dubta que sigui el seu marit de debó. El retorn del soldat . Autora:  Rebecca West. Traducció: Francesc Parcerisas. Idioma:...

Millor l'original... o el remake?

Fa molt de temps que no us comparteixo cap publicació comparant pel·lícules, així que aquí va un altre entrega de Millor l'original... o el remake? West Side Story (1961). Direcció: Robert Wise, Jerome Robins. Repartiment: Natalie Wood (María), Richard Beymer (Tony), Rita Moreno (Anita), George Chakiris (Bernardo), Russ Tamblyn (Riff), Tucker Smith (Ice), Tony Mordente (Action), Ned Glass (Doc), Eliot Feld (Baby John), José de Vega (Chino), Simon Oakland (Lt. Schrank). Nota personal:  10 /10 Qui no coneix la trama d'aquest musical? La tràgica història de Romeu i Julieta portada al West Side de Nova York, on la rivalitat és entre dos bandes juvenils del barri: els Shark , portoriquenys, i els Jets , d'ascendència europea. La seva relació encara es complicarà més quan en Toni, antic cap dels Jets , s'enamori de María, la germana del cap dels Sharks . West Side Story  (2021). Direcció: Steven Spielberg. Repartiment: Rachel Zegler (María), Ansel Elgort (Tony), Ariana DeBose...

Si t'ha agradat... t'agradarà...

Vera , novel·la que segur va servir d'inspiració a Daphne du Maurier per a escriure la cèlebre  Rebecca . Quan la Lucy queda òrfena després de la mort del seu pare coneix al senyor Wemyss, un vidu molt més gran que ella que l'ajudarà en la seva nova vida. Més tard, davant de l'oferiment de matrimoni per part d'ell, ella hi accedeix, trobant-se llavors en una relació marcada pel record de la primera senyora Wemyss. Segons sembla l'autora es va basar en el seu segon matrimoni per a escriure-la. "Publicat anònimament el 1921, aquest clàssic del suspens psicològic, indiscutible precedent d e Rebecca ,   retrata amb un realisme aclaparador com un matrimoni es pot convertir gradualment en una relació absolutament malaltissa de la qual és recomanable fugir tan ràpid com es pugui." Tot i que hi ha moments en què potser voldríem llençar el llibre per la finestra de la mala llet que ens ve amb el personatge del Wemyss, la veritat és que és un llibre que no pots para...

Recordant a... Alfred Hitchcock

Si haguéssim de fer una llista dels directors més coneguts del cinema clàssic no hi podria faltar el britànic Alfred Hitchcock. La seva carrera va començar al Regne Unit, ja en el cinema mut, i es va allargar fins als anys 70. Conegut com el mestre del suspens, ens va deixar joies del cinema que encara avui dia ens mantenen en tensió. El seu secret? Potser perquè, com ell mateix explicava, rodava les escenes d'assassinats com a escenes d'amor i les d'amor com si fossin assassinats. Si no heu vist encara cap de les seves pel·lícules, o encara us en falten moltes per veure, aquí us en deixo 10 que no us podeu perdre: Rebecca (Rebeca, 1940).  Primera pel·lícula de l'època americana de Hitchcock, que per segona vegada en la seva filmografia adaptava una novel·la de l'escriptora britànica Daphne du Maurier (la primera va ser Jamaica Inn el 1939). Va guanyar l'Oscar a millor pel·lícula i millor fotografia, i va rebre 9 nominacions més, entre elles la de millor direc...

Millor l'original... o el remake?

En dos dies ja és Nadal! I què millor per aquestes dates que veure pel·lícules amb temàtica nadalenca? Avui una "batalla" entre The Shop Around the Corner (El bazar de las sorpresas) i el seu remake, You've Got Mail (Tens un e-mail), dues pel·lícules ideals per veure durant aquestes Festes. The Shop Around the Corner  (1940). Direcció: Ernst Lubitsch.  Repartiment: James Stewart (Alfred Kralik); Margaret Sullavan (Klara Novak); Frank Morgan (Hugo Matuschek); Felix Bressart (Pirovitch); William Tracy (Pepi Katona); Joseph Schildkraut (Ferencz Vadas); Sara Haden (Flora); Inez Courtney (Ilona); Charles Smith (Rudy). Nota personal: 9/10 L’Alfred Kralik, cap de venedors a Matuschek i Companyia, està enamorat d’una noia a qui no coneix en persona, però amb qui s’ha estat intercanviant cartes des de fa un temps responent un anunci en el diari. Però tot i l’amor, no tot és perfecte en la seva vida: sense saber-ne el motiu el Sr. Matuschek sembla que ja no el tracta com abans, s...

Recordant a... Angela Lansbury

El dia 11 d'octubre del 2022 va morir, als 96 anys, l'actriu Angela lansbury, una de les últimes estrelles de l'època daurada de Hollywood. Guardonada amb diversos premis, va actuar al costat del bo i millor de Hollywood: Katharine Hepburn, Spencer Tracy, Ingrid Bergman, Bette Davis, paul Newman, Orson Welles, Elizabeth Taylor, Judy Garland... fins i tot amb Elvis Presley! La majoria de titulars la van recordar per la sèrie de televisió Murder, She Wrote , però la seva carrera va començar molt abans: el 1944 amb la pel·lícula Gaslight , i el 1957 debutava a Broadway amb l'obra Hotel Paradiso . Com a homenatge a aquesta gran actriu, aquí us deixo algunes de les pel·lícules per les que jo la recordo i que no us podeu perdre: Gaslight (Luz que agoniza, 1944). El seu debut cinematogràfic, dirigida per George Cukor, va suposar-li la seva primera nominació a l'Oscar com a millor actriu secundària. A qui no li agradaria començar així la seva carrera en el món del cinema?...

Cinema de Setmana Santa

Heu mirat si tornen a fer Ben-Hur aquesta Setmana Santa?  Aquestes són dates en què a les televisions, igual que per Nadal, la programació cinematogràfica és gairebé sempre la mateixa. Però jo m'ho prenc com una tradició més: igual que el Dilluns de Pasqua hem de pujar a casa dels meus tiets a menjar la mona en família després d'haver-nos atipat bé de carn a la brasa, a la tele no hi pot faltar alguna pel·lícula de romans. Si com a mi us agrada fer cicles temàtics de cinema aquí us deixo algunes pel·lícules de les que més m'agrada veure, o intentar-ho, aquests dies. No hi trobareu Jesus Christ Superstar (Jesucristo Superstar, 1973), ja que em va decepcionar moltíssim. Ara bé, us recomano que escolteu la cançó Getsemaní cantada per Camilo Sesto en la versió en castellà que de l'òpera rock es va fer. Brutal. Easter Parade (Desfile de Pasqua, 1948). No, no és una pel·lícula de romans. Musical protagonitzat per la Judy Garland i en Fred Astaire que, pel seu títol, bé e...

Alfred Hitchcock: Notorious (Encadenados, 1946)

Una de les millors pel·lícules del mestre del suspens Alfred Hitchcock, i potser una de les menys conegudes per la majoria de la gent, és Notorious . N'hi ha que la defineixen com una pel·lícula romàntica que, a més a més, té una trama d'espies de pel mig. Segurament tenen raó, més encara quan té el que es coneix com el petó més llarg de la història del cinema quan encara estava vigent l'aplicació del  Codi Hay s.  Rodada el 1946 la pel·lícula està protagonitzada per l'Ingrid Bergman i en Cary Grant, actriu i actor amb qui el director va treballar més d'una vegada. Segurament ella és una de les poques actrius a qui el director no va fer la vida impossible durant els rodatges. Com a secundari, però no menys important, tenim a l'actor Claude Rains, que va estar nominat a l' Oscar  com a millor actor secundari. La pel·lícula també va rebre una nominació a millor guió original per l'escriptor i guionista Ben Hecht. El govern dels Estats Units recluta a la fi...

Biografies: Marilyn Monroe

Un dels gèneres que més m'agrada llegir és el biogràfic, sobretot si parla de les estrelles del Hollywood clàssic. Ja sé que deu haver-hi biografies molt més interessants, de gent molt més important i rellevant per a la història del món, aquestes també m'agraden, però per les altres hi tinc debilitat. Així que avui us porto dos de les últimes biografies que he llegit que m'han encantat. Són sobre l'actriu Marilyn Monroe, i no poden ser més precioses, tant en edició com en contingut. Marilyn. Una biografía . Autora: María Hesse. Idioma: castellà. Publica: Lumen- Penguin Random House Grupo Editorial. 2020. Escrita i il·lustrada per la il·lustradora María Hesse (que compta també amb una biografia de la pintora Frida Kahlo), està redactada en primera persona, com si fos una autobiografia de l'actriu. Cada capítol porta el títol d'una de les seves pel·lícules i compta amb petits textos extrets d'entrevistes, llibres sobre l'actriu o altres documents. Crec qu...

Little Women

En una entrada anterior em preguntava si hi havia cap altre llibre, a part de  Jane Eyre , que s'hagués portat a la petita i gran pantalla en diverses ocasions. Crec que, durant aquests dies en què he començat la meva marató particular de pel·lícules nadalenques, he trobat un altre clàssic de la literatura que ha enamorat a diferents generacions: Donetes . La novel·la, de la Louisa May Alcott, va publicar-se originalment en dos volums ( Donetes i Aquelles donetes ) el 1868 i el 1869, i no va ser fins el 1880 que van unir-se els dos en una única novel·la sota el títol de Little Women . Ja fa uns anys que vaig llegir-me el llibre, i per dues vegades! La primera va ser una versió reduïda, segurament corresponent al primer volum publicat. La segona vegada ja va ser la novel·la completa, però tot i això hi ha moltíssimes coses del llibre que no recordo. Han estat set les vegades que el llibre s'ha adaptat a la gran pantalla, les dues primeres durant l'epoca muda (el 1917 i el ...

Els meus imprescindibles: Cinema de Nadal

Ja tenim el Nadal a tocar! No sé a vosaltres però a mi, en aquestes dates, m'encanta passar-me hores al sofà tapada amb una manta i bebent alguna beguda calenta veient, cada any, les mateixes pel·lícules de Nadal. Pot semblar avorrit i monòton, veure cada any el mateix, però sempre hi trobes alguna cosa que l'any anterior, i l'altre, t'havien passat per alt. Per altra banda, acostumen a ser comèdies romàntiques o pel·lícules amb final feliç, així que si tens un dia amb els ànims sota mínims aquests pugen una miqueta. Així que si teniu molts dies de festa i no sabeu què fer, aquí us deixo la llista de les meves imprescindibles per aquestes dates. Algunes són 100% nadalenques i d'altres potser no tant, però jo he trobat qualsevol excusa en la seva trama per veure-les cada any per aquestes dates. Holiday (Vivir para gozar, 1938).  Comèdia romàntica dirigida per George Cukor i protagonitzada per Katharine Hepburn i Cary Grant. No és una pel·lícula nadalenca 100%, p...

Katharine Hepburn: The African Queen (La reina d'Àfrica, 1951)

Feia molts dissabtes que no em passava per aquí a compartir-vos alguna de les meves pel·lícules preferides, així que avui vinc amb una altra indispensable de la meva actriu preferida: Katharine Hepburn i The African Queen . Dirigida per en John Huston, la Hepburn té com a co-protagonista a en Humphrey Bogart. L'acció té lloc a l'Àfrica, on la Rose Sayer (Hepburn) fa de missionera juntament amb el seu germà, home religiós i a qui la seva germana admira moltíssim. Qui els hi fa arribar totes les provisions que necessiten, així com el correu i la premsa, és en Charlie Allnut (Bogart), un canadenc establert a l'Àfrica i propietari de la petita embarcació  African Queen . Amb l'inici de la I Guerra Mundial el germà de la Rose mor, i en la següent visita del Sr. Allnut aquesta marxa amb ell. A partir d'aquest moment tots dos conviuran a bord de l' African Queen , amb els seus estira i arronses sobretot pel què fa a l'hàbit bebedor del Sr. Allnut. Basada en la nove...

Passi-ho bé, senyor Chips

Un dels llibres publicat per  Trotalibros Editorial ha estat Adiós, señor Chips d'en James Hilton, amb traducció de Concha Cardeñoso i il·lustracions de Jordi Vila Delclòs. En català el trobem editat per Viena Edicions i traduït per Miquel Desclot. Publicada el 1934 i inspirada en el seu pare i en un dels seus professors, aquesta novel·la ens explica la vida del senyor Chipping, des dels seus inicis com a professor a l'escola per a nois de Brookfield fins a la seva vellesa. Amb els anys els alumnes de Brookfield deixaran l'escola i en vindran de nous, alguns d'ells fills o nets d'antics alumnes, però en Chips sempre hi serà present, fins i tot jubilat. És un llibre que es llegeix molt depressa, en dos dies te l'acabes, i si no hi pares atenció et pot semblar que no és res de l'altre món, però és un llibre entranyable. El senyor Chips és aquell professor que comença amb mal peu amb els seus alumnes, però que després es guanya la seva simpatia i estima. De ...

Carta d'una desconeguda

De no haver llegit absolutament res de l'Stefan Zweig, i de desconèixer totalment a aquest escriptor vienès, he passat a llegir dos llibres seus en un mes: L'amor d'Erika Ewald i Carta d'una desconeguda . El dia del seu aniversari el novel·lista R. rep la carta d'una dona. Sense tenir clar si la carta va adreçada a ell o no, ja que en l'encapçalament tan sols hi ha escrit "A tu, que mai no m'has conegut" , comença a llegir-la per pura curiositat. En ella, una dona a qui desconeix li confessa el seu amor. Li explica que, des del moment en què el va veure per primera vegada éssent ella adolescent, se'n va enamorar, i com en va ser de difícil marxar de Viena per anar a viure a Innsbruck quan la seva mare va tornar-se a casar, enamorada com estava i sense poder confessar el seu amor a ningú. És a través d'aquesta carta que té lloc l'acció de tot el relat. Publicada originalment el 1922 va ser portada al cinema l'any 1948 pel director a...

Els meus imprescindibles: Musicals

Els dies en què fa fred, plou o està ennuvolat, ve de gust tancar-se a casa, posar-se una bona pel·lícula i tapar-se amb la manta. Si tot això s'acompanya d'un te o d'una xocolata calenta, molt millor. Els dies assolellats, per contra, és quan ve de gust sortir al carrer i no tenir pressa per tornar a casa. Però aquests també son dies per veure pel·lícules alegres, com el dia mateix! I què hi ha de més alegre, o no, que els musicals? L'any 2017 va publicar-se el llibre  Turner Classic Movies: Must-See Musicals: 50 Show-Stopping Movies We Can't Forget ,   de Richard Barrios, i tot i que jo  no us en compartiré tants la majoria d'ells els trobareu en aquest llibre imprescindible per als amants del gènere. Alguns d'ells també es troben recollits en el llibre  1001 películas que hay que ver antes de morir  (2004) de l'editorial  Grijalbo . 42nd Street (La calle 42, 1933).  Segurament podríem dir que va ser la llavor del què serien els musicals. Si fem c...