Fent i desfent...

En una entrada anterior em preguntava si hi havia cap altre llibre, a part de  Jane Eyre , que s'hagués portat a la petita i gran pantalla en diverses ocasions. Crec que, durant aquests dies en què he començat la meva marató particular de pel·lícules nadalenques, he trobat un altre clàssic de la literatura que ha enamorat a diferents generacions: Donetes . La novel·la, de la Louisa May Alcott, va publicar-se originalment en dos volums ( Donetes i Aquelles donetes ) el 1868 i el 1869, i no va ser fins el 1880 que van unir-se els dos en una única novel·la sota el títol de Little Women . Ja fa uns anys que vaig llegir-me el llibre, i per dues vegades! La primera va ser una versió reduïda, segurament corresponent al primer volum publicat. La segona vegada ja va ser la novel·la completa, però tot i això hi ha moltíssimes coses del llibre que no recordo. Han estat set les vegades que el llibre s'ha adaptat a la gran pantalla, les dues primeres durant l'epoca muda (el 1917 i el ...

Un dels llibres publicat per  Trotalibros Editorial ha estat Adiós, señor Chips d'en James Hilton, amb traducció de Concha Cardeñoso i il·lustracions de Jordi Vila Delclòs. En català el trobem editat per Viena Edicions i traduït per Miquel Desclot. Publicada el 1934 i inspirada en el seu pare i en un dels seus professors, aquesta novel·la ens explica la vida del senyor Chipping, des dels seus inicis com a professor a l'escola per a nois de Brookfield fins a la seva vellesa. Amb els anys els alumnes de Brookfield deixaran l'escola i en vindran de nous, alguns d'ells fills o nets d'antics alumnes, però en Chips sempre hi serà present, fins i tot jubilat. És un llibre que es llegeix molt depressa, en dos dies te l'acabes, i si no hi pares atenció et pot semblar que no és res de l'altre món, però és un llibre entranyable. El senyor Chips és aquell professor que comença amb mal peu amb els seus alumnes, però que després es guanya la seva simpatia i estima. De ...

De no haver llegit absolutament res de l'Stefan Zweig, i de desconèixer totalment a aquest escriptor vienès, he passat a llegir dos llibres seus en un mes: L'amor d'Erika Ewald i Carta d'una desconeguda . El dia del seu aniversari el novel·lista R. rep la carta d'una dona. Sense tenir clar si la carta va adreçada a ell o no, ja que en l'encapçalament tan sols hi ha escrit "A tu, que mai no m'has conegut" , comença a llegir-la per pura curiositat. En ella, una dona a qui desconeix li confessa el seu amor. Li explica que, des del moment en què el va veure per primera vegada éssent ella adolescent, se'n va enamorar, i com en va ser de difícil marxar de Viena per anar a viure a Innsbruck quan la seva mare va tornar-se a casar, enamorada com estava i sense poder confessar el seu amor a ningú. És a través d'aquesta carta que té lloc l'acció de tot el relat. Publicada originalment el 1922 va ser portada al cinema l'any 1948 pel director a...

"Last night I dreamt I went to Manderley again" . Així comença l'obra més famosa de la Daphne du Maurier, publicada el 1938 i  portada al cinema per primera vegada l'any 1940 pel director anglès Alfred Hitchcock, convertint-se en la primera pel·lícula americana del director sota la producció del qui fou també el responsable de la producció de Gone With the Wind (Allò que el vent s'endugué, 1939), en David O. Selznick. La història comença a Montecarlo, on la protagonista es troba treballant com a dama de companyia de la Sra. Van Hopper, una americana rica que hi està passant les vacances. Allà hi coneix en Maxim de Winter, a qui tampoc sobren els diners i que fa poc ha quedat vidu. Gràcies a una oportuna indisposició de la Sra. Van Hopper en Maxim i la nostra protagonista (de qui no en sabem el nom perquè en cap moment se'ns diu) comencen a passar moltes hores junts, finalitzant en un inevitable casament. Després de la lluna de mel per Europa tornen a Manderley...