Little Women

En una entrada anterior em preguntava si hi havia cap altre llibre, a part de Jane Eyre, que s'hagués portat a la petita i gran pantalla en diverses ocasions. Crec que, durant aquests dies en què he començat la meva marató particular de pel·lícules nadalenques, he trobat un altre clàssic de la literatura que ha enamorat a diferents generacions: Donetes.

La novel·la, de la Louisa May Alcott, va publicar-se originalment en dos volums (Donetes i Aquelles donetes) el 1868 i el 1869, i no va ser fins el 1880 que van unir-se els dos en una única novel·la sota el títol de Little Women. Ja fa uns anys que vaig llegir-me el llibre, i per dues vegades! La primera va ser una versió reduïda, segurament corresponent al primer volum publicat. La segona vegada ja va ser la novel·la completa, però tot i això hi ha moltíssimes coses del llibre que no recordo.

Han estat set les vegades que el llibre s'ha adaptat a la gran pantalla, les dues primeres durant l'epoca muda (el 1917 i el 1918), i fins i tot hi ha una adaptació del 2018 que trasllada l'acció a l'època actual. No he vist cap d'aquestes tres, així que us parlaré (de manera breu) de les quatre adaptacions restants.

Little Women (1933). Direcció: George Cukor. 

Repartiment: Katharine Hepburn (Josephine "Jo" March); Frances Dee (Margaret "Meg" March); Joan Bennett (Amy March); Jean Parker (Elizabeth "Beth" March); Douglass Montgomery (Theodore Laurence "Laurie"); Spring Byington ("Marmee" March); Paul Lukas (professor Bhaer); John Davis Lodge (John Brooke); Edna May Oliver (aunt March); Henry Stephenson (Mr. Laurence); Mabel Colcord (Hannah); Samuel S. Hinds (Mr. March).

Primera adaptació del llibre per al cinema sonor, produïda per la RKO i dirigida pel "director de dones" George Cukor (amb aquest sobrenom, quin millor director que ell per a dirigir-la?) que tot i tenir a la meva actriu preferida com a protagonista no és pas la meva versió preferida, però he de dir que cada vegada que la veig m'agrada més.

Què m'agrada d'aquesta adaptació? Segurament és la versió amb la millor Josephine March possible: la gran Katharine Hepburn. Dos actrius que també m'agraden molt en els personatges que interpreten són la Spring Byington, en el paper de Marmee, i l'Edna May Oliver com la rica aunt March.

I què no m'agrada? És la versió on les interpretacions que es fan dels personatges de la Beth i en John Brooke menys m'agraden. I una interpretació que no tinc gaire clar si m'agrada o no és la de la Joan Bennett en el paper d'Amy March: hi ha moments en què a la trobo massa exagerada en la primera part de la pel·lícula, tot i que entenc que no deuria ser fàcil interpretar a una nena de 12 anys quan tu en tens 23 i estàs embarassada.

Nota personal: 8/10

Little Women (1949). Direcció: Mervyn LeRoy. 

Repartiment: June Allyson (Josephine "Jo" March); Janet Leigh (Margaret "Meg" March); Elizabeth Taylor (Amy March); Margaret O'Brien (Elizabeth "Beth" March); Peter Lawford (Theodore Laurence "Laurie"); Mary Astor ("Marmee" March); Rossano Brazzi (professor Bhaer); Richard Stapley (John Brooke); Lucille Watson (aunt March); Sir C. Aubrey Smith (Mr. Laurence); Elizabeth Patterson (Hannah);  Leon Ames (Mr. March).

Primera adaptació en color, produïda per la MGM. En tots els rànquigs que he vist sobre les versions cinematogràfiques de Donetes aquesta acostuma a ser la pitjor valorada, i resulta ser la meva preferida. Segurament ho fa que és la primera versió que vaig veure. És l'única adaptació on l'ordre d'edat de les garmanes Beth i Amy es modifica, éssent la primera la més petita de les quatre en aquest cas.

Què m'agrada d'aquesta adaptació? Per on començo? És l'adaptació que em transporta a casa dels meus avis i a la meva infància, només per això ja m'agrada tot d'ella.

I què no m'agrada? És molt difícil trobar defectes a la meva versió preferida, però si hagués de triar res potser seria el fet que, al no oferir-nos cap escena del viatge de l'Amy per Europa, el desenllaç de la història pel què fa a aquest personatge ens pot agafar una mica per sorpresa si no ens hem llegit el llibre (o si no el tenim fresc en la memòria).

Nota personal: 8/10

Little Women (1994). Direcció: Gillian Armstrong. 

Repartiment: Winona Ryder (Josephine "Jo" March); Trini Alvarado (Margaret "Meg" March); Kirsten Dunst/Samantha Mathis (Amy March); Claire Danes (Elizabeth "Beth" March); Christian Bale (Theodore Laurence "Laurie"); Susan Sarandon ("Marmee" March); Gabriel Byrne (professor Bhaer); Eric Stoltz (John Brooke); Mary Wickes (aunt March); John Neville (Mr. Laurence); Florence Paterson (Hannah); Matthew Walker (Mr. March).

Per generació segurament aquesta hauria de ser la versió que més m'ha marcat, pero no és així. De les quatre versions vistes és la que menys m'ha agradat. És la primera adaptació, i de moment l'única, on el paper de l'Amy March és interpretat per dues actrius diferents per tal de fer-les coincidir amb l'edat del personatge a mida que passen els anys. 

Què m'agrada d'aquesta adaptació? Si amb la versió del 1949 tenia problemes per trobar-hi defectes, en aquesta em passa al revés: tinc problemes per trobar-hi coses que m'agradin. 

I què no m'agrada? Tinc la sensació que tot passa molt de pressa al incloure's moltes coses que no havíem vist en les dues versions anteriors, sento com si no hi hagués cap fil conductor de la història. Pel què fa al personatge de l'Amy en aquesta adaptació: és l'única versió on són dues les actrius que l'interpreten per tal de mostrar el seu pas a l'edat adulta, i tot i que això pugui ser quelcom de positiu i que no és cap mala idea, al no fer el mateix amb les altres germanes el resultat final em resulta bastant estrany.

Nota personal: 6/10

Little Women (2019). Direcció: Greta Gerwig. 

Repartiment: Saoirse Ronan (Josephine "Jo" March); Emma Watson (Margaret "Meg" March); Florence Pugh (Amy March); Eliza Scanlen (Elizabeth "Beth" March); Timothée Chalamet (Theodore Laurence "Laurie"); Laura Dern ("Marmee" March); Louis Garrel (professor Bhaer); James Norton (John Brooke); Meryl Streep (aunt March); Chris Cooper (Mr. Laurence); Jayne Houdyshell (Hannah); Bob Odenkirk (Mr. March).

Després de la decepció que va suposar la versió del 1994, no tenia unes expectatives gaire altes amb aquesta última, però he de dir que la primera vegada que la vaig veure em va agradar força. La segona vegada ja li he trobat més defectes, però continua agradant-me més que l'adaptació anterior.  

Què m'agrada d'aquesta adaptació? Té una manera d'explicar la història completament diferent de les altres versions: la pel·lícula comença amb la Jo ja instal·lada a Nova York, de manera que l'acció avança ja en l'edat més adulta dels personatges, i és en flashbacks que se'ns presenten els moments viscuts durant la seva infància-adolescència. És un recurs que m'ha agradat, ja que permet mostrar diferents moments de la vida dels personatges sense tenir la sensació que tot passa de manera atropellada.

I què no m'agrada? Pel meu gust el professor Bhaer d'aquesta versió és massa jove i atractiu. Un altre problema que li trobo és que no veig gaire diferència entre l'Amy que se suposa que té 12 anys i l'Amy adulta propera a la vintena. I tampoc no sé si m'acaba de convèncer la Laura Dern en el paper de Marmee.

Nota personal: 6/10

Quatre adaptacions, quatre maneres diferents d'interpretar un mateix llibre. Segurament cadascuna d'elles està influenciada pel moment en el què es van rodar i això, inevitablement, queda reflectit en la manera d'explicar la història. El 1933 feia només 4 anys del crac del 29, això segur que influiria a l'hora de triar quins aspectes del llibre podrien interessar més als espectadors de l'època. El 1949 havien passat 4 anys del final de la II Guerra Mundial i l'estil de Hollywood era potser més glamurós que no pas als anys 30 o principis dels 40, i això es nota en l'estètica de la pel·lícula. En l'adaptació del 1994 ja s'ensuma una visió més actual o moderna del que podem entendre per feminisme, i el 2019 aquesta visió es consolida molt més en el guió de la pel·lícula, donant l'oportunitat gairebé a tots els personatges femenins de queixar-se del tracte que rebien les dones en aquella època i de reivindicar el seu paper en la societat. Fins llavors aquest rol gairebé només el tenia el personatge de la Jo, lamentant-se d'haver nascut dona i aspirant a molt més del què la societat de l'època espera d'ella.

Tant si us heu llegit el llibre com si no ho heu fet, us animo a veure les quatre adaptacions cinematogràfiques per tal de gaudir d'aquest clàssic.

I vosaltres, heu llegit el llibre? Heu vist alguna de les quatre adaptacions?