Fent i desfent...

Aquest any ha estat la meva estrena amb els llibres de les germanes Brontë, i déu-n'hi-do quina manera d'estrenar-me! Amb Jane Eyre de la Charlotte, Agnes Grey de l'Anne i Cims borrascosos de l'Emily. Totes tres germanes van haver de publicar sota un pseudònim masculí, pràctica habitual de l'època, i fins i tot durant anys posteriors, de moltes dones escriptores que volien veure les seves obres publicades. En el seu cas, les tres germanes van escollir els seus pseudònims mantenint les seves inicials i compartint, totes tres, el mateix cognom: Currer, Acton i Ellis Bell. De la meva estrena amb  Jane Eyre  ja us en vaig parlar en un post anterior. Llegit en l'edició de  labutxaca d'Edicions 62  i amb traducció de la M. Dolors Ventós ha estat, de moment, el llibre de les Brontë que més m'ha agradat. Ens explica la història de la Jane Eyre, òrfena de pare i mare des de molt petita. Primer acollida pel seu tiet matern, després de la mort d'aquest pass...

L'octubre arriba demà i amb ell el #Victober : des de fa uns anys existeix el repte a xarxes de llegir, durant el mes d'octubre, literatura de l'època victoriana. Per què durant el mes d'octubre? Doncs no ho sé pas, potser perquè és el mes amb qui millor encaixava la paraula "victoriana"?  Sigui pel motiu que sigui que es va decidir que l'octubre seria el mes escollit, aquest any he decidit afegir-m'hi, a veure si així alguns dels llibres que porten molts i molts anys en els meus prestatges per llegir (no diré quants anys, ni quants llibres, però en són bastants...) aconsegueixen finalment que obri les seves pàgines. Aquests seran els llibres afortunats: Cumbres borrascosas , de l'Emily Brontë. Amb traducció i pròleg de Carmen Martín Gaite i il·lustracions de Fritz Eichenberg. En l'edició de Círculo de Lectores . Novel·la del 1847 que ha estat portada a la gran pantalla en nombroses ocasions, la més famosa potser la del 1939 amb en Laurence Oli...

Jane Eyre ha estat el primer llibre de les germanes Brontë que he llegit i encara no sé com he pogut trigar tant a fer-ho. Potser la novel·la més famosa de la Charlotte Brontë, l'he llegit gràcies a una lectura conjunta, en l'edició de  labutxaca d'Edicions 62  i amb traducció de M. Dolors Ventós. D'una altra manera potser hagués trigat encara més a llegir-la i m'hagués perdut un llibre meravellós. Ens explica la història de la Jane Eyre, òrfena de pare i mare des de molt petita. Primer acollida pel seu tiet matern, després de la mort d'aquest passa a estar sota la tutela de la seva vídua per ser enviada després a una institució per a nenes òrfenes, on primer hi viurà com a estudiant i posteriorment com a professora. No satisfeta amb la seva vida decideix provar sort com a institutriu, el què la porta a Thornfield i a conèixer al rude senyor Rochester. Classificada com a novel·la gòtica amb elements sobrenaturals, secrets familiars, una atmosfera de suspens i f...