Les meves primeres Brontë

Aquest any ha estat la meva estrena amb els llibres de les germanes Brontë, i déu-n'hi-do quina manera d'estrenar-me! Amb Jane Eyre de la Charlotte, Agnes Grey de l'Anne i Cims borrascosos de l'Emily. Totes tres germanes van haver de publicar sota un pseudònim masculí, pràctica habitual de l'època, i fins i tot durant anys posteriors, de moltes dones escriptores que volien veure les seves obres publicades. En el seu cas, les tres germanes van escollir els seus pseudònims mantenint les seves inicials i compartint, totes tres, el mateix cognom: Currer, Acton i Ellis Bell.

De la meva estrena amb Jane Eyre ja us en vaig parlar en un post anterior. Llegit en l'edició de labutxaca d'Edicions 62 i amb traducció de la M. Dolors Ventós ha estat, de moment, el llibre de les Brontë que més m'ha agradat. Ens explica la història de la Jane Eyre, òrfena de pare i mare des de molt petita. Primer acollida pel seu tiet matern, després de la mort d'aquest passa a estar sota la tutela de la seva vídua per ser enviada després a una institució per a nenes òrfenes, on primer hi viurà com a estudiant i posteriorment com a professora. No satisfeta amb la seva vida decideix provar sort com a institutriu, el què la porta a Thornfield i a conèixer al rude senyor Rochester.

La segona Brontë que he llegit ha estat Agnes Grey, de l'Anne, també amb traducció de M. Dolors Ventós. Quart volum del Club Victòria de Viena Edicions. La petita de les Brontë ens explica la història de l'Agnes, una jove que decideix convertir-se en institutriu per tal d'ajudar econòmicament a la seva família. Però els seus alumnes no li posaran gens fàcil... 

L'última Brontë de l'any, perquè no crec que tingui temps a llegir-ne cap més, ha estat Cumbres borrascosas de l'Emily en una edició de Círculo de Lectores, amb traducció i pròleg de Carmen Martín Gaite i il·lustracions de Fritz Eichenberg. Ens explica la història d'en Heathcliff, a qui la família Earnshaw acull a casa seva després que el pare l'hagi trobat vagant pels carrers de Liverpool. De ser un nen de qui ningú en sap res i a qui, per aquest origen desconegut no es tractarà bé durant la seva infància i adolescència, passa a ser l'amo i senyor de Cims borrascosos.

Tot i estar escrites totes tres el mateix any, el 1847, no tenen res a veure entre elles. Jane Eyre està classificada com a novel·la gòtica amb elements sobrenaturals, secrets familiars, una atmosfera de suspens i fins i tot de terror. En canvi, Agnes Grey no té l'ambient gòtic d'aquesta, fins i tot m'ha recordat lleugerament, i salvant les distàncies, als llibres de la Jane Austen. Sí que comparteixen el fet de ser novel·les on les seves protagonistes són dones joves que han de guanyar-se la vida fent d'institutrius, però els seus motius són totalment diferents: mentre la primera s'hi veu pràcticament obligada per la seva situació familiar, l'Agnes hi treballa per pròpia voluntat per tal de fer-se útil a la família i ajudar a la situació econòmica precària que viuen. Pel què fa a Cims borrascosos: tenia unes expectatives molt altes abans de començar-la, però m'ha decebut. Tot i compartir l'aire gòtic de Jane Eyre, aquí no hi trobem institutrius ni personatges pels qui sentir cap tipus d'empatia, o això és el que m'ha passat a mi. No esperava una novel·la "color de rosa", però tampoc esperava trobar-me sentint odi per gairebé tots els personatges! Dubto haver llegit cap altre llibre amb personatges més egoistes que els d'aquest llibre. Tot i això reconec que és una bona novel·la i no descarto llegir-la de nou més endavant per veure quines són llavors les meves sensacions amb la seva lectura, però ara mateix he de dir que he gaudit molt més amb les meves primeres lectures Brontë que no pas amb aquesta última.

I vosaltres, heu llegit algun llibre de les germanes Brontë? Per quin dels seus llibres m'aconsellaríeu continuar?