Resum de lectures: Febrer

Tot i que som a meitat d'abril, us porto les lectures que vaig fer, o acabar, durant el mes de febrer. Sí, vaig una mica tard, però el final de curs està resultant intens i una no pot organitzar-se com voldria. Espero no trigar tant amb les lectures del mes de març!

Llibres llegits:

Neu de tardor, d'Irène Némirovsky. Traducció de Josep Maria Pinto, publicat per Viena Edicions ★★★★ Amb l'esclat de la Revolució d'Octubre els Karin fugen de Moscou cap a París. Un temps després se'ls hi afegirà la Tatiana Ivànovna, la vella mainadera de la família, que serà la que menys s'adaptarà a la nova vida que els espera, enyorant i esperant l'arribada de l'hivern.

Tercera obra de l'autora a la col·lecció Petits Plaers.

Potser ho ha fet la temàtica, però durant la seva lectura m'he sentit transportada a l'ambient de Guerra i pau: aristòcrates que han de canviar les soiréees per la guerra i l'exili... La veritat, vist així, potser hagués estat una bona prèvia a llegir l'obra de Tolstoi.

Els Watson, de Jane Austen. Amb traducció de Núria Sales, publicat per Cal Carré ★★★★ Novel·la inacabada de l'autora on coneixem els Watson. La història comença quan l'Elizabeth acompanya la seva germana Emma a la trobada d'hivern que organitzen els Edwards, esdeveniment que suposarà el primer contacte de la jove amb els seus veïns després de passar-se els últims anys vivint amb una tia i un oncle. No només haurà de fer coneixença amb els veïns, també amb la seva pròpia família, que gairebé són desconeguts per ella.

Que Sanditon quedés inacabada ja em va saber greu, però amb Els Watson ha estat pitjor: quina novel·la hauria estat si l'autora l'hagués acabat! Només en 139 pàgines ja es deixa veure la ironia de l'autora retratant la societat de l'época.

La senyora Harris se'n va a París, de Paul Gallico. Traducció de Mar Vidal, publicat per Viena Edicions ★★★★ La senyora Harris ja fa temps que és vídua i que es dedica a netejar cases a Londres. En una d'aquestes cases, a l'armari d'una de les seves clientes, hi troba dos vestits de Dior que la deixen enlluernada. Amb molt d'esforç estalviarà els diners suficients per pagar-se un vol d'anada i tornada a París, amb l'únic objectiu de comprar-se un vestit per a ella.

Novel·la feeling good, d'aquelles que llegeixes amb un somriure constant, que et fa passar una molt bona estona  i que es llegeix rapidíssim. Al llibre ningú pot evitar no enamorar-se de l'encantadora senyora Harris, i jo tampoc.

Vera, d'Elizabeth von Arnim. Traduït per Dolors Udina, publicat per Viena Edicions ★★★★ Quan la Lucy queda òrfena després de la mort del seu pare coneix al senyor Wemyss, un vidu molt més gran que ella que l'ajudarà en la seva nova vida. Més tard, davant de l'oferiment de matrimoni per part d'ell, ella hi accedeix, trobant-se llavors en una relació marcada pel record de la primera senyora Wemyss.

Diuen que és el llibre que va inspirar Rebecca, de la Daphne du Maurier. És veritat que tenen moltes coses en comú, totes dues tenen com a protagonistes a dones maltractades que han de conviure amb la memòria d'una morta, però també tenen moltes coses que les fa ben diferents.

És un d'aquells llibres que no pots parar de llegir, que et va enganxant a mida que vas passant les pàgines i l'acció de la història avança. Un llibre que et deixa amb l'ai al cor quan el tanques, pensant en el destí que li espera a la seva jove protagonista...

Ha estat la lectura conjunta del mes de febrer de El Reducte Català, i que he tingut el plaer de dinamitzar. 

Llibres acabats:

Tots els contes, de Mercè Rodoreda. Publicat per Edicions 62 ★★★ Llibre on es recullen tots els contes que Mercè Rodoreda va publicar: el recull Vint-i-dos contes (1958), el de La meva Cristina i altres contes (1967), Semblava de seda i altres contes (1978) i, per últim, Viatges i flors (1980).

He de dir que els llibres de la Rodoreda no són el meu fort, em costa connectar amb la manera d'escriure de l'autora. Mirall trencat és, de moment, l'única excepció, potser també pel tipus d'història que explica, seguint diferents generacions d'una mateixa família.

Pel què fa a aquest recull hi ha hagut una mica de tot: hi ha contes que m'han agradat molt, però d'altres no tant. Segurament hi haurà gent a qui, tot i que la història que s'hi expliqui no li agradi, gaudirà de l'escriptura de l'autora, però no és el meu cas... Com he dit abans, no acabo de connectar amb la seva manera d'escriure. Tot i això, crec poder dir que ha estat una lectura prou enriquidora gràcies a la lectura conjunta del mes de gener de El Reducte Català. Sempre s'hi poden aprendre coses molt interessants sobre els autors o els llibres que s'hi llegeixen en aquestes lectures!

Llibres començats: 

Tot i ser el mes més curt he llençat la casa per la finestra i he deixat començats tres llibres: La cosina Rosamund, Neurociencia del cuerpo i Vida privada. Ara falta veure si soc capaç d'acabar-los tots tres durant el mes de març...

I vosaltres, què heu llegit durant el mes de febrer?