Resum de lectures: Maig 2026

No només ha passat el mes de maig, també ho han fet juny, juliol, agost i setemre. No és tasca fàcil, en ple mes d'octubre, i amb forces lectures entremig, recordar les trames dels llibres llegits durant el maig, però farem el que podrem. El que sí que us puc dir és que aquest any tots els mesos estan sent molt productius pel què fa a quantitat de lectures.

Llibres llegits:

Nèmesi, de Jo Nesbø. Traduït per Laia Font i publicat per Edicions 62 ★★★★ Com si en Harry no en tingués prou amb la investigació d'un atracament en un banc d'Oslo, una antiga amant de l'inspector, l'Anna Bethsen, apareix morta. El cas d'aquesta mort queda tancat com un suïcidi, però a en Hole li assalten tots els dubtes: podria ell tenir-hi res a veure? La nit anterior havia estat sopant a casa seva, i al despertar no en recorda res. Sense perdre de vista el cas de l'atracament, en Harry decideix seguir investigant la mort de l'Anna.

Llegir els llibres de l'inspector Harry Hole està sent un plaer, més encara quan es fa en companyia de la tropa Groc i Negre. Sabeu la de teories que se'ns acudeixen per resoldre els casos? Som tan professionals que fins i tot hem començat a utilitzar una pissarra virtual per anar relacionant els sospitosos entre si tal i com fan els policies de les pel·lícules. Tot i això en Nesbø no ens ho posa gens fàcil, i al final el resultat de la investigació sempre acaba sent una sorpresa. Però nosaltres ho intentem, i a cada llibre de la saga que acabem ja frisem per començar el proper.

El fantasma i la senyora Muir, de R. A. Dick. Amb traducció de Marc Donat i publicat per Viena Edicions ★★★★ Fugint dels deutes i d'una cunyada dominant, la Lucy Muir, vídua amb dos fills, busca un lloc assequible vora el mar on poder anar a viure. Quan troba la casa perfecta per a les seves necessitats, i sobretot per al seu pressupost, no pot creure's la sort que ha tingut. Preguntant pels possibles inconvenients que una casa tan perfecta pugui tenir a un preu irrisori, l'administrador no té més remei que confessar-li la veritat: es diu que està habitada pel fantasma de l'antic propietari, el capità Gregg. Però la senyora Muir està disposada a no fer cas dels rumors i a llogar tant sí com no la casa. I tot i que els rumors resultaran certs, ni el fantasma malparlat del capità Gregg serà capaç de fer canviar de parer a la jove vídua, que per un cop a la vida vol viure d'acord amb els seus desitjos i no els d'algú altre.

Si no heu llegit encara aquesta delícia de llibre no espereu més i dediqueu-li un cap de setmana, segur que en algun moment us trobareu somrient, o potser plorant, o fins i tot desitjant que el capità Gregg fos de carn i ossos, així podria consumar-se allò que es respira en l'ambient...

Publicada per primera vegada el 1945, el 1947 ja va comptar amb una adaptació al cinema de la mà d'en Joseph L. Mankiewicz, amb la Gene Tierney i en Rex Harrison en els dos papers protagonistes. I si us plau, no em feu escollir entre llibre o pel·lícula, perquè de veritat us dic que és de les poques vegades en què una adaptació, tot i els canvis realitzats, està al nivell del llibre original. Que potser exagero perquè és una de les meves pel·lícules preferides? Podria ser, llavors no tindreu més remei que llegir el llibre i, poc temps després, veure l'adaptació, així veureu si tinc o no tinc raó.

Els trenta-nou esglaons, de John Buchan. Traduït per Sílvia Aymerich i Lemos, i publicat per Editorial Clandestina ★★★ En Richard Hannay és un enginyer de mines britànic que, sense voler-ho, es troba al bell mig d'un complot polític que pot tenir greus repercussions internacionals. Quan es troba sospitòs d'un assassinat, no té més remei que fugir a la seva Escòcia natal, on seguirà la pista d'uns misteriosos esglaons...

Primer llibre dels cinc que l'autor va escriure amb en Hannay com a personatge protagonista: un home corrent que, sense voler-ho, es troba al mig de complots i situacions que no esperava trobar-se. Potser per això va cridar l'atenció de Sir Alfred Hitchcock, a qui les històries de falsos culpables atreien d'allò més, per fer-ne una adaptació al cinema el 1935.

Era l'any 1915 quan va publicar-se la novel·la perp rimera vegada, feia un any que Europa estava en guerra, i pel que es diu sembla que els soldats la van acollir molt bé. Ha resistit el pas del temps? No massa, el seu ritme no és tan frenètic com el dels thrillers actuals, però és un bon llibre per passar una bona estona i, de vegades, amb això n'hi ha prou.

Com TV3 no hi ha(via) res, d'en Salvador Alsius. Publicat per Pòrtic Edicions ★★★★ Impossible escriure la sinopsi d'aquestes memòries sense recòrrer a una part de la que comparteix la pròpia editorial: "La televisió catalana ha tingut en Salvador Alsius un dels rostres més populars. A  Com TV3 no hi ha(via) res, l’experimentat periodista hi fa un exercici de memòria de la creació i la consolidació de TV3, que trena amb diverses reflexions sobre aspectes periodístics, polítics i lingüístics d’aquell projecte. El llibre recull el clima humà, les decisions, els dubtes, els encerts, els errors i, en definitiva, l’entusiasme creatiu que va fer possible l’aparició de TV3 en un context de bloqueig hostil."

Publicat el 2021, 38 anys després del naixement de TV3, aquestes memòries televisives de l'Alsius bé es mereixen ser llegides per tots aquells que hem tingut a la nostra com a televisió de capçalera. Més enllà dels records televisius que aportin a cadascú, gràcies a la seva lectura podrem conèixer les dificultats amb les que es va trobar TV3 per poder tirar endavant, des de les traves institucionals fins a les solucions rocambolesques que els seus treballadors van haver d'empescar-se per tal d'oferir un servei públic de qualitat. 

Les calces al sol, de Regina Rodríguez Sirvent. Publicat per La Campana ★★★★ Decidida a millorar el seu nivell d'anglès la Rita Racons se'n va un estiu als Estats Units, però no se'n va a qualsevol part del país, no, se'n va a Nova York! El que la Rita no sap és que està inscrita en una agència per fer d'au-pair, i no pas a Nova York, sinó a Atlanta, on conviurà amb els Bookland, uns intel·lectuals amb tres fills que esperen que la seva au-pair estigui a l'alçada. No serà una tasca fàcil, el desconeixement de la llengua no hi ajuda, però de mica en mica la Rita s'anirà fent un lloc en la nova societat que l'acull.

Publicitada com "la novel·la en català més divertida i esbojarrada del moment", i no li falta part de raó a la publicitat! Encara que el moment sigui el 2022, quan va publicar-se la novel·la...

Tot i les 464 pàgines és de lectura àgil, d'aquelles que en un parell o tres de dies ja t'has polit. Una lectura ideal per a l'estiu, per quan necessites desconnectar i no pensar gaire o, encara millor, no pensar en res. I s'agraeix tant un llibre així en certs moments! Un llibre per passar-ho bé.

Balada de Holt, de Kent Haruf. Amb traducció de Marta Pera Cucurell i publicat per Edicions del Periscopi ★★★★ L'aparició d'en Jack Burdette a Holt no serà gaire ben rebuda pels veïns del poble. Quan vuit anys enrere va fugir amb diners robats molts deurien respirar tranquils, potser fins i tot la seva dona i els fills, a qui va deixar al poble sense cap remordiment. Serà a través del personatge d'en Pat Arbuckle, director del diari local i antic company d'escola, que coneixerem el passat d'en Jack.

Segon llibre que llegeixo d'en Kent Haruf, i espero que no en sigui l'últim.

He de reconèixer que després d'haver llegit Nosaltres en la nit, història que em va encantar, en aquesta lectura hi esperava trobar el mateix grau de tendresa, però no és aquest tipus d'història. Potser el més encertat seria dir que és una història trista, on a mesura que coneixem el passat d'en Jack més difícil se'ns fa trobar-li virtuts. Però en Haruf ho explica tot tan bé que és un plaer de lectura.

El gat que estimava els llibres, de Sosuke Natsukawa. Traduït per Albert Nolla i publicat per La Campana ★★★ Després de la mort del seu avi en Rintaro es troba hereu d'una llibreria de vell. Però no es tracta d'una llibreria de vell qualsevol. Allà hi viu també en Tora, un gat tigrat que té una missió importantíssima per a en Rintaro: salvar els llibres que estan en perill.

Ho té tot per ser un llibre d'aquells que enamoren: mons paral·lels i un gat que parla.

Una faula contemporània sobre el poder dels llibres i de la lectura, però també de l'amistat. Potser per això crec que és una lectura molt recomanable per a joves lectors, perquè no perdin mai el seu amor per la lectura.

Llibres acabats:

Dins el darrer blau, de Carme Riera. Publicat per Edicions 62 ★★★★ Ens trobem a Mallorca, a finals del segle XVII. Tot i que els jueus s'han convertit al cristianisme, en són molts els que encara continuen respectant les tradicions jueves en el seu ambient íntim i familiar. Per por a acabar sent descoberts i jutjats, alguns d'ells planegen fugir cap a Itàlia, on els espera la benefactora que vol fer possible aquest viatge que per a ells significarà la llibertat, podent viure obertament com a jueus.

Sempre és bon moment per llegir un llibre d'ambientació històrica, més encara quan no en sap res sobre els fets que s'hi expliquen. Aquesta lectura m'ha transportat a un moment de la història que no tinc gens present: la situació dels xuetes a la Mallorca del segle XVII. Segurament podem dir que no eren temps fàcils per a ningú, exceptuant potser a aquells ben situats en la societat de l'època, però com passa avui en dia ser diferent als teus veïns era de les pitjors coses que et podien passar.

No diré que sigui una lectura lleugera, perquè no ho és, però tampoc es fa pesada. Potser té un inici lent, situant-nos una mica en el moment històric i presentant-nos ràpidament els personatges que ens anirem trobant durant la lectura, però a mida que s'avança en la història el llibre va agafant ritme, i ja no pots parar.

Llibres començats:

M'agradaria dir que vaig acabar el maig "neta", però com encara arrossegava el llibre Digue'm què menges i et diré com dorms, començat el mes d'abril, no puc dir-ho. 

I vosaltres, què vau llegir durant el mes de Maria?