Properes lectures: Octubre

-
L'octubre arriba demà i amb ell el #Victober: des de fa uns anys existeix el repte a xarxes de llegir, durant el mes d'octubre, literatura de l'època victoriana. Per què durant el mes d'octubre? Doncs no ho sé pas, potser perquè és el mes amb qui millor encaixava la paraula "victoriana"? 

Sigui pel motiu que sigui que es va decidir que l'octubre seria el mes escollit, aquest any he decidit afegir-m'hi, a veure si així alguns dels llibres que porten molts i molts anys en els meus prestatges per llegir (no diré quants anys, ni quants llibres, però en són bastants...) aconsegueixen finalment que obri les seves pàgines.

Aquests seran els llibres afortunats:

Cumbres borrascosas, de l'Emily Brontë. Amb traducció i pròleg de Carmen Martín Gaite i il·lustracions de Fritz Eichenberg. En l'edició de Círculo de Lectores. Novel·la del 1847 que ha estat portada a la gran pantalla en nombroses ocasions, la més famosa potser la del 1939 amb en Laurence Olivier i la Merle Oberon. Serà la meva tercera Brontë, després d'haver llegit Jane Eyre de la Charlotte, i Agnes Grey de l'Anne. Curiosament totes tres novel·les van ser publicades el mateix any 1847. La cosa promet...

Grandes esperanzas, de Charles Dickens. Traducció de Manuel Vallvé i il·lustracions d'Ángel Mateo Charris. Editat per Círculo de Lectores. Publicada originalment de manera periòdica a la revista fundada pel mateix autor, All the year Round, es va publicar en forma de novel·la (en tres volums) el 1861. A part dels contes de Nadal que va escriure l'autor, entre ells el famós Cançó de Nadal, no he llegit res més de Dickens, així que pot dir-se que pràcticament m'estrenaré.

El Príncep Feliç i altre contes, d'Oscar Wilde. Amb traducció de Jordi Martín Lloret, il·lustracions d'Albert Asensio i editat per l'Editorial Joventut. Recull de tres contes de l'autor: El Príncep Feliç, El Rossinyol i la Rosa i El gegant egoista, tots tres publicats originalment el 1888. Recordo haver vist una versió en cinema d'animació de El Príncep Feliç, ja fa molt de temps, quan a casa els caps de setmana anàvem a buscar pel·lícules al videoclub. El recordo com un conte molt trist. Quan vaig veure aquesta edició en català, que em va semblar preciosa, no vaig poder resistir la temptació de comprar-la.

I vosaltres, us afegireu al #Victober? Quins llibres llegireu?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resum de lectures: Juny

-
Ens hem posat al dia amb les lectures? O és només un miratge? Esperem que no ho sigui, i que realment hagi aconseguit posar-me al dia amb les mini-ressenyes de les lectures. Repassem les del mes de juny? Llibres llegits: Nosaltres en la nit , de Kent Haruf. Traducció d'Anna Turró Armengol, publicat per Angle Editorial ★★★★ L'Addie Moore fa temps que és vídua, així que decideix anar a fer-li una proposta al seu veí, en Louis Waters, també vidu i amb qui no ha tingut mai cap relació mínimament personal: dormir junts a les nits. Tot i que en un inici no n'està gaire convençut, sobretot per allò del "què diran", decideix acceptar la proposta. A partir d'aquí s'establirà una relació íntima i còmplice entre els dos. Novel·la tendra com fa temps que no en llegia cap, que parla de la soledat i de la necessitat de tenir a algú al costat que t'escolti, que t'abraci, que t'ajudi quan ho necessites. Pot ser el teu veí, pot ser la teva àvia, o pot ser una
Més informació

Resum de lectures: Febrer

-
Tot i que som a meitat d'abril, us porto les lectures que vaig fer, o acabar, durant el mes de febrer. Sí, vaig una mica tard, però el final de curs està resultant intens i una no pot organitzar-se com voldria. Espero no trigar tant amb les lectures del mes de març! Llibres llegits: Neu de tardor , d'Irène Némirovsky. Traducció de Josep Maria Pinto, publicat per Viena Edicions ★★★★ Amb l'esclat de la Revolució d'Octubre els Karin fugen de Moscou cap a París. Un temps després se'ls hi afegirà la Tatiana Ivànovna, la vella mainadera de la família, que serà la que menys s'adaptarà a la nova vida que els espera, enyorant i esperant l'arribada de l'hivern. Tercera obra de l'autora a la col·lecció Petits Plaers . Potser ho ha fet la temàtica, però durant la seva lectura m'he sentit transportada a l'ambient de Guerra i pau : aristòcrates que han de canviar les soiréees per la guerra i l'exili... La veritat, vist així, potser hagués estat una b
Més informació

Si t'ha agradat... t'agradarà...

-
Si algú em demanés per algun escriptor britànic de misteri segurament un dels primers noms que em vindria al cap, a part del de Sir Arthur Conan Doyle, seria el de l'escriptora anglesa Agatha Christie. Però la literatura anglesa de detectius no comença i acaba amb en Sherlock Holmes, l'Hercule Poirot o la senyoreta Marple. Amar y ser sabio . Autora: Josephine Tey. Traducció: Pablo González-Nuevo. Idioma: castellà. Edita: Hoja de Lata Editorial. 20211.  Poc es podia imaginar l'inspector d' Scotland Yard  Alan Grant que acompanyar a la seva amiga Marta Hallard, actriu de teatre, a la festa de la famosa escriptora Lavinia Fitch suposaria l'inici d'un misteriós cas de desaparició. És aquí on coneix a Leslie Searle, un jove fotògraf nord-americà que acabarà passant uns dies a la casa de camp de la senyoreta Fitch al poble de Salcott St. Mary, indret on bona part dels artistes londinencs hi van a passar les vacances o els caps de setmana per a escapar de la vida a ciu
Més informació