Resum de lectures: Estiu 2025

Tot i que encara en queden uns dies... ja ha passat l'estiu! O com a mínim els dos mesos de vacances per excel·lència: juliol i agost. Dos mesos on, encara que treballis, et pots permetre alentir la teva vida per uns dies, baixar el ritme, llegir més... La veritat és que han estat dos mesos molt productius pel què fa a lectures, tant pel què fa a la quantitat de llibres llegits com per la varietat de gèneres.

Llibres llegits:

Antígona, de Sòfocles. Traduït per Carles Riba i publicat per Edicions 62 i Editorial Alpha ★★★ El fet d'enterrar el seu germà Polinices, acte prohibit recentment per les noves lleis de Tebes, suposarà per a Antígona una condemna a mort per part del seu oncle Creont, el nou rei de la ciutat després de la mort dels seus dos nebots mascles. 

Tragèdia en majúscules, amb un desenllaç que m'ha recordat moltíssim al de Romeu i Julieta: tot i l'opció de no acabar en tragèdia la sort, o la providència, juga una mala passada als protagonistes, portant-los a un desenllaç propiciat per les seves famílies. Si a Romeu i Julieta són les enemistats entre dues famílies benestants les que faciliten la desgràcia, aquí és un oncle que no té compassió ni de la seva pròpia neboda.

L'última obra de Sòfocles que em faltava per llegir per tal de completar el seu cicle Tebà, trilogia que inclou Èdip rei i Èdip a Colonos. He de reconèixer que no m'ha agradat tant com l'obra d'Èdip rei, potser perquè aquesta té escenes prou impactants fins i tot per als lectors del segle XXI, i potser també perquè venia d'haver llegit no feia gaire una altra tragèdia universal com Romeu i Julieta; però l'he gaudit moltíssim.

El retorn del soldat, de Rebecca West. Traduït per Francesc Parcerisas i publicat per Viena Edicions ★★★★ Primera Guerra mundial. La familia d'en Chris Baldry, la seva dona i la seva cosina, fa temps que no té notícies seves. Una visita totalment inesperada, la de la senyora Grey, una vella amiga d'en Chris, els hi fa saber que es troba  a l'hospital. L'endemà una carta d'un seu parent els hi confirma la informació de la senyora Grey, i que a causa de la commoció que en Chris ha patit no recorda res dels últims quinze anys.

Per si anar a la guerra no fos prou drama, el nostre soldat del títol torna sense conèixer la seva dona al haver perdut la memòria dels últims quinze anys. La veritat és que no tinc clar per qui és més fotuda la cosa, si pel jove que es desperta pensant que encara té vint-i-un anys i l'amor d'una jove hostalera o per la dona del soldat, que es veu oblidada pel marit a qui va haver de dir adeu. Tampoc ha de ser fàcil per a la cosina d'en Chris, que sembla sentir una estima especial pel seu cosí, fins i tot enamorament m'atreviria a dir. Què és millor fer en aquests casos? La veritat és que no ho sé, i els nostres protagonistes tampoc ho saben: en Chris sembla feliç vivint amb la seva amnèsia dels últims quinze anys, això li ha permès oblidar coses que val més no recordar, però tampoc és una situació justa per la seva dona. Per mi aquest és el major atractiu de la trama, veure com els diferents personatges s'enfronten a la situació i els motius de cadascú per voler, o no, que en Chris recuperi la memòria.

Tras los pasos de Jane Austen, d'Espido Freire. Publicat per Editorial Ariel ★★★★ Biografia de Jane Austen, escrita de manera molt personal per l'escriptora Espido Freire. En ella no només fem un recorregut per la vida de l'autora anglesa, també per les diferents poblacions que la van acollir en diferents moments de la seva vida. 

La meva petita aportació per celebrar el 250 aniversari del naixement de Jane Austen: la lectura d'aquesta biografia tan personal, més aviat un assaig sobre l'autora. També ha suposat la meva estrena en les biografies de l'escriptora anglesa, i dic estrena perquè tinc la intenció de llegir tot el que pugui d'ella. Soc conscient que la història no pot canviar gaire, però sí els punts de vista i les interpretacions que els diferents autors puguin fer de l'autora. També m'he estrenat amb l'Espido Freire, de qui havia sentit a parlar però de qui soc totalment incapaç d'anomenar cap llibre (bé, ara ja no, ara ja en puc anomenar com a mínim un...). La veritat és que ha estat una bona manera de descobrir-la, i he de dir que he gaudit moltíssim de la lectura, tan per la manera d'escriure com per l'admiració que desprèn cap a la seva estimada Jane Austen.

Si us agraden les biografies, si us agraden els llibres de la Jane Austen, llegiu aquest llibre: segur que el gaudireu moltíssim.

Sabatilles de ballet, de Noel Streatfeild. Traduït per Elena Martí i Segarra i publicat per Blackie Books ★★★★ La Pauline, la Petrova i la Posy són adoptades pel senyor Matthew Brown (a qui totes anomenen Bom), un entusiasta dels viatges i dels fòssils. Amb ells hi viuen també la neboda del senyor Brown, la Sylvia, i la Nana, la mainadera. Quan un dels viatges d'en Bom s'allarga en el temps més del que tenia previst, la situació econòmica de la família comença a perillar, el que obligarà a la Sylvia a acollir hostes a casa. Però amb el temps això tampoc serà suficient, i a mida que les nenes arribin a l'edat mínima requerida per treballar (els 12 anys) començarà la seva aventura com a futures estrelles de l'escena londinenca; a desgrat de la Petrova, que és molt més feliç embrutant-se les mans remenant el motor d'un cotxe.

Clàssic de la literatura infantil-juvenil anglesa. Un llibre sobre els llaços familiars que van més enllà de la sang, com es diu a la contracoberta del llibre, però també és un llibre que parla de fer-se gran i de les responsabilitats que això comporta. Però, per sobre de tot, crec que és un llibre que ens ensenya a perseguir allò que volem a la vida, costi el que costi, perquè cap esforç ens semblarà prou gran si és per fer allò que volem. Ha estat un plaer conèixer a la Pauline, la Petrova i la Posy. 

Si heu vist Tens un e-mail (You've Got Mail, 1998) segur que recordeu el moment en què s'anomena aquest llibre. Així que ho confesso, si me'l vaig comprar va ser perquè no podia deixar passar l'oportunitat de llegir un llibre recomanat per la Kathleen Kelly, a part que la coberta em va semblar preciosa.

Males Lengües, de Nai Miró i Vidal. Publicat per Edicions la Fitorra ★★★ La història, amb molta ficció i fantasia, de la Teresa Vidal i Sagalà, a qui els veïns de Vilanova van donar el malnom de la Fitorra. La mort de la senyora Magda capgirarà la vida de les seves minyones, la Teresa i la Josefina: la senyora ha deixat la casa en herència a la Teresa. Però què n'han de fer dues dones soles d'una casa tan gran? Gairebé de casualitat, i gràcies a la construcció del ferrocarril, comencen a llogar habitacions i a servir menjars. Poc s'imaginava la Teresa que aquest seria el principi d'una saga d'hostalers que arriba fins als nostres dies...

Una lectura Km0: escrita i publicada a Vilanova i la Geltrú. I amb l'excusa d'escriure sobre la seva avantpassada Teresa Vidal i Sagalà, l'autora aprofita per parlar-nos d'alguns dels moments més importants que va viure la ciutat a finals del segle XIX. Així que, barrejant història i ficció, i fins i tot una mica de màgia, Males llengües és la història dels inicis de l'Hotel Cèsar, un hotel que a dia d'avui encara està en funcionament. Segurament no és una gran història, i a molta gent potser no li resultarà prou interessant, però com a vilanovina he gaudit d'aquest viatge al passat de la meva petita ciutat, un poble quan hi passen els fets que el llibre explica. 

Dos tardes con Jane Austen, d'Espido Freire. Publicat per Alianza Editorial ★★★★ Breu assaig sobre Jane Austen dintre de la col·lecció Dos tardes, d'Alianza Editorial. La col·lecció, segons el seu editor, pretén ser una porta d'entrada a diferents autors clàssics dels que poden trobar-se al catàleg de l'editorial. L'encarregada d'obrir-nos la porta al món de l'escriptora anglesa és Espido Freire, gran admiradora de l'autora.

Segon llibre sobre Jane Austen que llegeixo aquest estiu, i altra vegada escrit per Espido Freire. Molt més curt que l'anterior llibre que vaig llegir-li, Tras los pasos de Jane Austen, l'escriptora continua encomanant la seva passió i admiració per l'Austen. Podria semblar una lectura repetitiva, ja que és veritat que no aporta res de nou després d'haver llegit el llibre anterior, però tant li fa: el meu nou plaer a la vida no és només llegir tot allò que Jane Austen va ser a temps d'escriure, ho és també llegir sobre ella i sobre la seva època.

Ideal com a introducció en la vida de l'autora.

La veu del violí, d'Andrea Camilleri. Amb traducció de Pau Vidal i publicat per Edicions 62 ★★★★ Arran d'un petit accident automovilístic el comissari Montalbano comença a investigar un homicidi. La víctima és una dona de Bolonya que ha estat trobada al seu xalet, una torre que s'estava construint després d'haver-se enamorat de Sicília. Les pistes són poques, l'assassí s'ha cuidat prou de no deixar empremtes que el puguin delatar. Per si les dificultats en la investigació no en fossin prous, en Montalbano haurà d'enfrontar-se a problemes amb els seus superiors.

Primer contacte amb el comissari Montalbano, inspiració per al personatge del Rocco Schiavone (ningú podrà negar-ho!), llegit gràcies a la iniciativa #AgostItalià de la Sílvia, la persona que hi ha darrere del perfil d'instagram @lilladeserta. Tot i tractar-se del quart llibre de la sèrie, ha estat una molt bona porta d'entrada al món del comissari Montalbano. Potser el personatge d'en Camilleri no gasta la mateixa mala llet que el personatge de l'Antonio Manzini, però igual que ell es troba sempre al límit del que és legal i no en la seva professió. Això sí, gràcies a la dona de fer feines s'alimenta molt millor, amb plats que voldries tenir tu també a la nevera quan arribes de treballar.

Ha estat el meu primer Montalbano, però no serà pas l'últim: en Manzini i en Camilleri m'estan enganxant fort a la novel·la negra italiana...

Emma, de Jane Austen. Traduït per Alba Dedeu i publicat per adesiara editorial ★★★★ La jove Emma Woodhouse està ben decidida a no casar-se mai, així no haurà de deixar sol el seu pare, un vidu hipocondríac que no només pateix per la pròpia salut, també per la dels veïns. Però el fet que no vulgui casar-se no vol dir que estigui en contra del matrimoni, tot el contrari; després d'haver facilitat la unió entre la seva institutriu (la pobra senyoreta Taylor!, com no es cansa de repetir el senyor Woodhouse) i el senyor Weston, està ben decidida a trobar un bon partit per a la seva nova amiga, la Harriet Smith. Però tot un seguit de malentesos esguerraran les "bones" intencions de la jove.

Última novel·la que em quedava per llegir de la Jane Austen. La llàstima és que l'he llegida poc després d'haver vist l'última adaptació cinematogràfica que se'n va fer el 2020, amb l'Anya Taylor-Joy en el paper protagonista, el què ha provocat que certs malentesos i trames de la novel·la no em vinguessin de nou ni m'hagin sorprès. Però per sort això no ha impedit que hagi gaudit molt de la seva lectura, sempre és un plaer llegir a l'Austen! 

La novel·la més divertida de Jane Austen (si deixem de banda Lady Susan, obra més breu i amb la que vaig riure moltíssim), i amb el que per mi és el seu millor personatge masculí: el senyor Knightley.

La costella d'Adam, d'Antonio Manzini. Amb traducció d'Anna Casassas i publicat per Ediciones Salamandra ★★★★ Quan una dona apareix morta a casa seva, i tots els indicis semblen apuntar a un robatori amb violència, en Rocco Schiavone no tindrà tan clar que aquesta en sigui la causa. A mida que va recollint proves totes ells semblen apuntar a un únic sospitòs, però quan el cas ja es troba tancat el viceqüestor farà un últim descobriment...

Havent quedat òrfena de noves traduccions dels llibres sobre el viceqüestor Rocco Schiavone he recuperat el segon llibre de la saga, que encara tenia pendent! 

Ha estat un plaer tornar a Aosta i retrobar-me amb en Rocco i el seu equip, i també amb els seus amics de Roma. Sí que s'ha fet una mica estrany recuperar certs personatges que en els últims llibres no han tingut tant protagonisme, com també ho ha estat trobar que alguns van començar tenint un petit paper en i que en les últimes històries han adquirit més pes o petites trames pròpies sobre la seva vida personal. Sigui com sigui, llegir els llibres d'en Manzini ha estat un plaer des del principi, i aquest llibre no n'ha estat una excepció.

Dones Catalanes Llegendàries. Reines, comtesses i heroïnes, de Joan Soler i Amigó. Publicat per Farell Editors ★★★★ Recull d'històries i llegendes on les protagonistes són diferents dones de la història de Catalunya. Algunes parlen de reines, d'altres de comtesses, d'altres d'heroïnes. 

Lectura que m'ha resultat molt interessant, amb històries més o menys conegudes sobre dones catalanes, d'altres no les havia llegit ni escoltat mai. És àgil de llegir, amb dades històriques per posar en context la història, o la llegenda, que se'ns explica.

Feia temps que no llegia cap llibre d'història, i reprendre el costum amb aquesta lectura ha estat un gran encert.

Un mes al camp, de J. L. Carr. Traducció de Dolors Udina i publicat per Viena Edicions ★★★★ En Tom Birkin viatja a Oxgodby, un petit poble de Yorkshire on ha de restaurar un fresc medieval que s'ha trobat tapat a l'esglèsia. Fa dos anys que ha acabat la Gran Guerra, d'on en Birkin ha tornat viu però no pas recuperat de tot el que hi ha vist. A Oxgodby farà amistat amb en Moon, un arqueòleg que es troba treballant en un jaciment proper a l'esglèsia on treballa en Birkin i a qui també li va tocar viure els horrors de la guerra.

La casualitat, o la pila de pendents, ha volgut que tres de les meves lectures d'estiu hagin tingut un denominador comú: joves que tornen a casa després d'una guerra. A La dona d'en Martin Guerre em trobava al segle XVI amb un personatge acusat d'usurpació d'identitat, i que havia lluitat a la Batalla de Sant Quintí; a el El retorn del soldat el soldat del títol tornava de la Gran Guerra havent perdut la memòria dels últims 15 anys. A Un mes al camp el retorn del protagonista a la vida civil és una mica més agradable (tot i que la seva dona se n'hagi anat amb un altre...), amb una feina en l'entorn tranquil d'un petit poble on s'acaba integrant com si fos un mes de la comunitat. Si no fos per aquest context de guerra gairebé es podria dir que és un llibre feeling good molt british.

L'acabadora, de Michela Murgia. Traduït per Mercè Ubach i publicat per Proa ★★★★ Quan la Maria Listru té sis anys la seva mare, vídua i amb tres filles més grans a les que també alimentar, la dona en adopció com a filla de anima a la Bonaria Urrai, la modista del poble. Els anys passen, la relació entre la Maria i la vella modista es va fent més estreta, però la Bonaria guarda un secret que la seva filla de anima encara no està preparada per entendre.

Una altra lectura per a la iniciativa #AgostItalià, que d'una altra manera segurament no hagués llegit mai! Vaig començar el llibre sense cap expectativa, no en tenia cap referència, i això ha estat el millor de tot perquè m'ha sorprès per a bé. Ha estat també una manera de descobrir el concepte filla de anima, una pràctica que sembla que era comú a l'illa de Sardenya: infants que eren afillats per famílies sense fills i amb més possibilitats que la família biològica, de manera totalment voluntària i amb un guany per a totes les parts implicades.

És un llibre que parla de les relacions familiars, del pas a l'edat adulta, de la mort... Potser és un llibre massa curt per poder aprofundir en cap d'aquests temes, potser hi ha coses que passen massa ràpid, i potser si fos més llarg s'acabaria fent fins i tot pesat. Però encara que hagi estat per poques pàgines ha estat un plaer viatjar a l'illa de Sardenya i descobrir els personatges de la Maria Listru i la Bonaria Urrai.

Quin dia tan bèstia!, de Mary Rodgers. Traduït per Maria Antònia Oliver i publicat per Edicions de la Magrana ★★★ L'Annabel Andrews es desperta com cada matí. Bé, com cada matí no, perquè avui resulta que s'ha convertit... en la seva mare! Sense saber com, però amb la sospita que la discussió que van tenir la nit anterior n'és la causa, l'Annabel passarà tot un dia com la seva mare. Fins i tot haurà d'anar a una reunió de l'escola per parlar de la seva situació acadèmica! Però si ella es troba dintre del cos de la seva mare, vol dir això que la seva mare es troba en el seu? 

Me l'havien fet llegir a l'escola, a l'EGB, i amb l'excusa d'assolir un dels mini-repetes del #RepteReducte2025 n'he fet una re-lectura. Recordava que no m'havia entusiasmat en excés, així que vaig començar la lectura pensant que potser no el gaudiria massa, però la veritat és que m'ho he passat bé: ha estat entretingut seguir l'Annabel en el seu dia com a mare, havent de fer-se càrrec de les feines de casa, del seu germà al que no pot ni veure i haver d'escoltar què en pensen d'ella els seus professors. És probable que en el seu moment no acabés de trobar-li la gràcia a la història, però la veritat és que amb 44 anys m'ha resultat un llibre prou divertit.

Duo, de Colette. Amb traducció de Jaume Creus i publicat per Viena Edicions ★★★ El matrimoni de l'Alice i en Michel trontolla quan ell descobreix, de casualitat, que la seva esposa ha tingut un idil·li amb el seu soci. Tots dos intenten guardar les aparences davant del servei, fins al punt que semblen evitar parlar de les implicacions que aquest fet pot tenir en la seva relació. 

El quart petit plaer de l'estiu, però per sort sense cap soldat que torni de la guerra (em començava a sentir monotemàtica...). Però per guerra la que tenen l'Alice i en Michel! Una guerra silenciosa que vol guardar les aparences, o que potser vol negar allò que ha passat, i que sembla voler consumir-los, sobretot al Michel. No hi ha grans escridassades, ni plats volant pels aires (bé, crec que un gerro sí que surt volant...), ni topades amb l'amant. Potser m'ha faltat una mica de tot això, tot i que no sempre és garantia perquè un llibre sobre un matrimoni en crisi m'entusiasmi. Però tot i que no m'ha entusiasmat m'ha acabat agradant, potser perquè pel meu gust el llibre va de menys a més, amb un final que m'ha sorprès.

Blackwater I: La riuada, Blackwater II: El dic, Blackwater III: La casa, de Michael McDowell. Traduït per Anna Llisterri i publicat per Blackie Books ★★★★ 

Com es tracta més aviat d'un llibre únic publicat en sis volums, us en parlaré en una publicació més endavant quan els hagi llegit tots.

Llibres acabats:

Ay el amor el amor, d'Antonio Manzini. Traduït per Irene Oliva Luque i publicat per Ediciones Salamandra ★★★★ Pot algú investigar un homicidi des del llit d'un hospital? Sí, si aquest algú és en Rocco Schiavone. Quan un industrial important de la ciutat mor durant una intervenció de ronyó en el mateix hospital on es troba ingressat el viceqüestor, aquest i el seu equip començaran a investigar el possible homicidi.

Últim llibre de la sèrie que trobem traduït (en castellà, en català ja fa temps que no en tenim cap més...). Aquí la trama policíaca ha perdut la importància que té en llibres anteriors, tot i que a mi m'ha enganxat igual, i ha donat pas a una història molt més centrada en les relacions personals dels diferents personatges del llibre, potser d'aquí el títol. ¿O potser perquè sembla que, finalment, en Rocco ha trobat algú amb qui poder ser feliç la resta de la seva vida?

La dona d'en Martin Guerre, de Janet Lewis. Traduït per Marta Pera Cucurell i publicat per Viena Edicions ★★★★ Amb només onze anys a la Bertrande de Rols la casen amb en Martin Guerre. Passaran junts només la nit de noces, ja que a l'endemà cadascú continuarà vivint a casa seva fins que no arribin a una edat més adient. Quan el moment de conviure arriba, la Bertrande no sap què esperar del seu marit, a qui recorda com el nen que no la va tractar gens bé el dia del seu casament; però per sort ja no són els infants d'aquell dia, i entre ells neix una estima de debó. Però una discussió amb el seu pare farà que en Martin marxi de casa, prometent tornar després d'una setmana. Aquesta setmana es converteix en vuit anys, i quan finalment en Martin torna a casa la Bertrande dubta que sigui el seu marit de debó.

Basada en un fet real, que podem trobar a internet com a affaire Martin Guerre. Però el llibre no se centra en la persona d'en Martin Guerre, com bé ens indica el títol el llibre parla sobretot de la seva dona, del neguit que li suposa, primer, trobar-se sense saber res del seu marit durant vuit anys i, després, dubtar fins a emmalaltir de la veritable identitat de l'home que arriba a casa com a Martin Guerre.

Mai és agradable veure patir als personatges del llibre que llegeixes, menys encara quan saps que han estat persones reals, però com he gaudit de la lectura d'aquesta breu novel·la...

Middlemarch, de George Eliot. Traduït per Xavier Pàmies, amb pròleg de Núria Perpinya. Publicat per La Casa dels Clàssics ★★★★ Com resumir la sinopsi d'un llibre de més de mil pàgines? Fem-ho curt: la vida de diferents habitants de Middlemarch. 

El llibre més llarg que he llegit (ho sento Guerra i pau, t'han pres el lloc...), i amb una de les protagonistes femenines més interessants, segons el meu parer, de la literatura anglesa (així, com si en fos tota una experta... Mira que s'ha de tenir barra per fer aquesta afirmació...): la Dorothea Brooke. No negaré que hi ha moments en què el llibre es fa excessivament llarg, i que li sobren moltes pàgines, però llegir-lo en una lectura conjunta de El Reducte Català ha fet l'experiència molt més portable i satisfactòria.

Llibres començats:

Arrossegant encara des del mes de maig el llibre La dieta para el dolor, he començat Primera sang, de l'Amélie Nothomb.

I vosaltres, què heu llegit durant aquests dos mesos d'estiu?