El llibre dels divendres: Blackwater

Com no podia ser d'una altra manera jo també he caigut en la "febre" Blackwater, en part per les cobertes preciosíssimes i en part per tots els comentaris positius que he llegit a bookstagram, i no m'ha decebut pas!

Es va publicar per primera vegada el 1983 i el seu autor, en Michael McDowell, va exigir que es publiqués en sis entregues. El 2024 Blackie Books ens va portar la seva traducció al català, a càrrec d'Anna Llisterri els tres primers volums i de Mireia Alegre els tres últims.

Blackwater I: La riuada ★★★★ 

1919. Juntament amb una riuada que ha inundat el poble de Perdido, a Alabama, arriba a la població l'Elinor Dammert, una misteriosa jove amb els cabells del color del fang del riu. Amb el temps, aconseguirà fer-se íntima d'una de les famílies riques del poble, els Caskey; però aquesta intimitat no agrada gens a la matriarca, la Mary-Love, que desconfia de la jove.

Blackwater II: El dic ★★★★

L'ajuntament de Perdido ha decidit construir un dic que protegeixi la població dels perills de patir una altra riuada. Tothom sembla satisfet amb la idea, que no només ha de protegir els habitants del poble, també els negocis de les serradores, que a causa de la inundació van patir pèrdues importants. Bé, tothom no, hi ha una persona que no veu amb bons ulls el dic: l'Elinor, que no es cansa de repetir que no hi haurà cap més riuada a Perdido. Ningú se l'escolta, i les feines de construcció avancen a bon ritme, fins que arriba un moment en què el riu sembla haver desfet tot el que havien construït el dia abans; només l'Elinor sembla entendre'n el motiu, i només un sacrifici sembla ser la solució...

Blackwater III: La casa ★★★★

La casa de l'Elinor i l'Oscar amaga entre les seves parets coses misterioses, sobretot l'habitació del davant on la Frances, la més petita dels Caskey, no hi vol dormir per por al que pot haver dintre de l'armari. S'hi amaguen éssers perillosos per a la Frances en aquell armari? Segons l'Elinor allà només hi ha roba seva, res que pugui posar en perill la vida de la seva filla, però la petita no n'acaba d'estar segura. Però no serà de dintre la casa des d'on una nit vindrà el major perill pels seus habitants...

Blackwater IV: La guerra ★★★★

Arriba la II Guerra Mundial, i la població de Perdido no en queda pas al marge. Joves que són mobilitzats, d'altres que s'ofereixen voluntaris i soldats que arriben al poble per rebre instrucció. Entre tantes anades i vingudes de gent encara queda lloc per a les desgràcies, que semblen repetir-se com si d'un cercle es tractés. Però sembla que res pot frenar les dones Caskey de sortir-se amb la seva i enfrontar-se als problemes. Aquesta característica de la família, eminentment matriarcal, és el que atrau al jove Billy Bronze, destinat a la base aèria d'Eglin com a instructor de radiocomunicacions; la seva fascinació per la família és tal que res li agradaria més que poder formar-ne part.

Blackwater V: La fortuna ★★★★

La Miriam, la filla gran de l'Elinor i l'Oscar, es qui ara porta les regnes del negoci juntament amb en Billy. Serà la Miriam, amb l'ajuda de la seva mare, la que farà créixer encara més la fortuna de la família. I mentre esperen l'arribada de nous membres a la família, la Frances descobreix la veritat sobre la seva naturalesa.

Blackwater VI: Pluja ★★★★★

1958. La vida de la família Caskey ha anat canviant per viure d'acord amb el seu estatus. Molts han mort, però d'altres han vingut a formar part d'aquesta família que, tot i ser la més important de Perdido mai n'ha fet ostentació. L'Elinor no pot estar més orgullosa, ha aconseguit el que volia per a la seva família; però una pluja incessant posarà en perill els habitants de Perdido...

La veritat és que ho té tot per ser una saga totalment recomanable com a lectura d'estiu: àgil de llegir, llibres de poques pàgines i una trama que enganxa. De fet és una lectura per a qualsevol moment de l'any, però a l'estiu és quan de vegades més s'agraeix aquest tipus de llibre que "passa sol".

He de dir que el gènere fantàstic no ha estat mai entre els meus preferits, o entre els que més he llegit, però aquí la fantasia està en la seva mida justa, aportant fins i tot un toc de misteri que al acabar cadascun dels llibres et fa voler sortir corrents a pel següent volum de la saga. De fet, més que un llibre de gènere fantàstic, diria que és més aviat un llibre de terror: no hi ha llibre on no hi hagi un difunt, i l'autor no ens estalvia cap detall de la mort violenta de cadascun d'ells. Dir que hi ha escenes en les que he patit, i molt, no és pas exagerar (de veritat us ho dic), no sé si al nivell de la Red Wedding de Joc de Trons, però gairebé...

Realment ha estat una lectura que ha complert totalment amb les expectatives que hi tenia, i això de vegades és difícil quan s'ha parlat tant d'un llibre ja que l'efecte acostuma a ser el contrari: n'esperes tant que la decepció és considerable. Però no ha estat el cas, així que ara només puc trobar a faltar a aquesta família que, tot i no ser entranyable, amb el pas dels llibres i dels dies s'ha fet estimar.