Resum de lectures: Octubre 2025

I ja fa dies que hem acomiadat l'octubre, que va acabar entre panellets i castanyes, i algun moniato a la brasa... I no només això, també hem acomiadat novembre i hem donat la benvinguda al mes de desembre (i estem a punt d'acomiadar-lo també...). Anem una mica tard, no? Doncs no perdem més temps i anem a  repassar les lectures del mes d'octubre.

Llibres llegits:

Set dies de juliol, de Jordi Sierra i Fabra. Amb traducció del mateix autor i publicat per Rosa dels Vents ★★★★ Barcelona, juliol del 1947. Després de 8 anys empresonat al Valle de los Caídos en Miquel Mascarell, antic inspector de policia de la Barcelona republicana, torna a la ciutat. Només arribar a la pensió on pensa allotjar-se durant un temps rep un misteriós sobre que l'impulsa a investigar un possible crim. Ara mateix no és ningú, només un civil que acaba de sortir de la presó i que es troba en el punt de mira del comissari Amador, però això no l'impedirà investigar pel seu compte l'estranya mort d'una jove prostituta.

Segona lectura de la saga sobre l'inspector Mascarell. Continua sent un llibre on la trama policial és el de menys i on el context històric s'emporta tot el protagonisme. Si en el llibre anterior ens trobàvem a la Barcelona que esperava l'entrada de l'exèrcit franquista, aquí ens trobem en plena dictadura, on la gent amb un passat republicà ho té ben complicat per viure una vida tranquila, sempre en el punt de mira dels agents de l'ordre.

Fàcil i àgil de llegir, amb molt més pes del context històric que no pas de la història policial en si, així que pot agradar tant a qui agrada llegir llibres de novel·la històrica com a qui prefereix la novel·la negra. I tothom content.

Frankenstein, de Mary Shelley. Traduït per Xavier Zambrano i publicat per Viena Edicions ★★★★ El doctor Frankenstein, inspirat per les seves lectures d'estudiant de filosofia, busca la manera de crear vida a partir de la matèria inanimada. Reunint parts de cossos humans recollits dels cementiris, aconsegueix donar vida a una criatura d'aparença monstruosa, amb una alçada i una força que soprepassen les dels humans. Espantat per la seva pròpia creació fuig del seu laboratori, deixant a la seva criatura sola al món.

Clàssic de la novel·la de terror, tot i que podríem discutir si aquesta etiqueta encara és vigent en els nostres dies per una obra que és molt més dramàtica i filosòfica que no pas terrorífica.

Durant tota la novel·la el doctor Frankenstein s'encaparra a parlar de la seva creació com a monstre, però què l'impulsa a parlar-ne així? En un primer moment és només pel seu aspecte físic, després serà a causa de diferents tragèdies que tindran al "monstre de Frankenstein" com a causant de les mateixes. Però és realment un monstre la seva creació? 

Un plaer de lectura.

El vampir, de John William Polidori. Traduït per Xavier Zambrano i publicat per Viena Edicions ★★★★ El jove Aubrey acompanya a lord Ruthvenen el seu viatge per Europa. Tot sembla anar molt bé, però a mesura que passen els dies el jove comença a veure comportaments estranys en el seu company de viatge, fins al punt de dubtar de la seva naturalesa...

Novel·la breu nascuda, igual que Frankenstein, a partir d'una trobada a Suïssa entre diferents personalitats literàries del moment.

Llegeixo en l'article anteirorment enllaçat que El vampir va ser d'on Bram Stoker va inspirar-se per escriure la seva famosa novel·la de terror Dràcula, i no ho dubto pas. Tot i que no arriba al nivell de terror de la novel·la de Stoker, amb les seves poques pàgines aquesta breu novel·la és capaç de provocar un cert malestar que fa estar intranquil al lector, o això és el que a mi m'ha provocat... Potser sí que actualment moltes de les obres que en el seu dia es van englobar en aquest gènere ja no provoquen l'espant que deurien provocar en els seus primers lectors, però encara poden despertar neguit en una servidora, que va ser incapaç de veure més de 10 segons del primer episodi de la sèrie Stranger Things...  

Filla de la venjança, de Michael McDowell. Amb traducció d'Anna Llisterri i publicat per Blackie Books ★★★★ Quan la Philomela Drax acudeix a la crida d'auxili del seu avi, poc es podia imaginar que suposaria l'inici d'un malson. Allà coneixerà els Slape, una família que amenaça la vida del seu avi, i també l'herència de la Philo. La més temible dels Slape és la Katie, una jove d'edat similar a la Philo que posseeix dots de vident i que, quan es tracta d'aconseguir diners, no dubta ni un moment en assestar un cop de martell a les seves víctimes.

Després d'haver llegit la saga Blackwater no podia deixar passar l'oportunitat de llegir aquest llibre de l'autor. Aquí ja no hi ha elements fantàstics, més enllà de la capacitat de vident de la Katie Slape, però sí que continuen presents tota una sèrie d'actes violents que, en alguns moments, han superat alguns dels que apareixen als llibres de Blackwater. Pel que sembla, l'autor es va inspirar en una família real per escriure el llibre, i tot i que desconec si la realitat supera la ficció de veritat us dic que algunes escenes m'han remogut fins al punt que el meu marit m'ha acabat preguntant si em trobava bé.

Si us agraden els llibres de terror, i si no us fa res patir una mica, poseu-lo a la llista de pendents. Jo no soc una entusiasta del gènere, però l'he gaudit molt, si és que aquest verb és apte per un llibre com aquest...

Llibres acabats:

Juvenilia, de Jane Austen. Amb traducció d'Ana Isabel Sánchez i publicat per l'Editorial Océano ★★★ Recull de les obres de joventut de Jane Austen, escrites entre 1787 i 1793, i que en el seu conjunt es coneixen amb el nom de Juvenilia. Tres volums on hi trobem relats, obres de teatre i, fins i tot, una breu història d'Anglaterra. La gran majoria són obres inacabades.

L'última obra de l'escriptora que em quedava per llegir, i lectura molt interessant per veure com van ser els seus inicis literaris. L'humor no és tan refinat com en les seves novel·les posteriors, potser perquè la intenció primera no deuria ser arribar a publicar mai aquestes obres la seva comicitat és molt més esbojarrada, però potser és això mateix el que fa que l'obra sigui tan interessant: fer-nos una idea de com deuria ser el caràcter de la jove Jane Austen. 

Solitud, de Víctor Català, pseudònim literari de l'escriptora Caterina Albert. Publicat per Edicions 62 ★★★★ Després del seu casament amb en Matias, la Mila se'n va a viure a una ermita ben amunt de la muntanya. Allà farà amistat em en Gaietà, un pastor que li explicarà rondalles i històries de la zona. Aquesta amistat farà que la vida a l'alta muntanya no se li faci tan feixuga, ja que no és la vida idealitzada que es podia haver imaginat quan hi feia camí. 

Un clàssic de la literatura catalana, no només difícil de llegir per tot el viatge que fem acompanyant a la Mila en el seu procés d'autoconeixement, també per la llengua que l'autora hi utilitza: en el meu cas, segurament, no només hi ha el salt generacional (va aparèixer a la revista Joventut l'any 1904 i 1905), també la diferència lingüística entre el català de l'Alt Empordà i el del Garraf. La veritat és que no recordo si la primera vegada que el vaig llegir em va semblar un llibre difícil, potser fa 20 anys no era gaire conscient de les meves limitacions. Potser la seva dificultat rau també en què desprèn molta poesia, per mi un dels gèneres més difícils de llegir per tot el que pot significar, i per tota l'atenció que et demana. Tot i això, he gaudit molt de la seva re-lectura.

Llibres començats:

Arrossegant encara, des del mes de maig, el llibre La dieta para el dolor. I des del mes de setembre que tinc començat el primer (i últim) llibre en francès de l'any, L'élégance du hérisson. Aconseguiré acabar-los abans que acabi el 2025?

I vosaltres, què heu llegit durant el mes d'octubre?