Resum de lectures: Octubre 2024
Octubre ja ha passat (ja fa dies, sí...), i aquest any ho ha fet sense haver llegit cap llibre per la iniciativa #Victober. Tampoc no ha estat un mes massa productiu en lectures, encara arrossego una mena de mandra provocada per dos anys d'estudis combinats amb treballar i les responsabilitats de casa. Però ja agafarem el ritme, no perdrem la son per això, oi?
Llibres llegits:
Els núvols meravellosos, de Françoise Sagan. Amb traducció de Josep Maria Pinto i publicat per Viena Edicions dintre de la col·lecció Petits Plaers ★★★ Quan la Josée va casar-se amb l'Alan, no es pensava pas que la seva relació acabaria arribant al punt on l'alcohol i la gelosia ho dominarien tot. Després d'un temps vivint als Estats Units amb el seu home, no fent gaire res més que està estirats prenent el Sol, la Josée decideix tornar a França i retrobar-se amb els seus antics amics. Però serà impossible deixar a l'Alan enrere.
Si no m'he descomptat, aquest és el quart llibre de Sagan que llegeixo, i dels quatre és el què menys m'ha agradat. Les relacions difícils sembla que són el comú denominador en les obres de l'autora, com a mínim d'aquestes quatre que jo li he llegit, però aquesta potser és la què m'ha resultat més feixuga de llegir. Tot i això, llegir a Sagan sempre és un plaer, i sempre val la pena, però si em feu dir el seu llibre que més m'ha agradat us diré que T'agrada Brahms? de moment és el meu preferit de l'autora.
Mythos, de la il·lustradora Carlota Santos. Publicat per Ediciones B ★★★★ Guia il·lustrada sobre mitologia grega que recull diferents mites del panteó grec, així com històries d'alguns dels seus herois més coneguts.
Per a algú que ja ha llegit diversos llibres sobre mitologia grega segurament no aportarà res de nou, però els dibuixos que acompanyen els textos són una delícia. Si us voleu introduir en el món de la mitologia grega és una bona manera de començar, si ja hi esteu més que introduïts gaudiu de les meravelloses il·lustracions.
Llibres acabats:
La impaciència del cor, de Stefan Zweig. Amb traducció de Joan Fontcuberta i publicat per Quaderns crema ★★★★★ L'Anton Hofmiller és un tinent de l'exèrcit austríac que veu com la seva vida canvia a causa d'un malentés amb l'Edith, la jove filla d'en von Kekesfalva, un magnat hongarès que, degut als seus orígens, no té gaire bona fama entre els companys de caserna del jove Hofmiller. La jove pateix una paràlisi crònica a causa d'una antiga infecció, el què la fa caminar amb crosses. Quan ella li confessa el seu amor, en Hofmiller no pot evitar sentir vergonya pel què diran els seus amics i companys de caserna.
Quin problema deuria tenir l'autor que en molts dels seus llibres l'obsessió és un element constant? L'obsessió malaltissa que et porta a fer coses que perjudiquen tan a tu com als altres, i que inevitablement poden acabar en un final ben tràgic. Però tot i això, tot i els temes no gaire alegres, llegir un llibre del Stefan Zweig sempre és un plaer.
Llibres començats:
He començat el mes de novembre tenint pendent d'acabar La cosina Phillis, de l'Elizabeth Gaskell. Iencara tinc pendent d'acabar La solución para la inflamación, de la Dra. Gabriela Pocoví.
I vosaltres, què heu llegit durant el mes d'octubre?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada