Resum de lectures: Febrer 2025

Ja hem deixat enrere el mes més curt de l'any, però encara que curt ha estat prou productiu: he acabat dos llibres, n'he començat i acabat un, i n'he començat tres que espero liquidar el mes de març. Si no m'hagués despistat veient sèries potser hagués estat capaç de llegir-ne sencer algun més, però per tenir només 28 dies déun'hi-do la feina que he fet. Repassem doncs les lectures de febrer?

Llibres llegits:

Los hijos del capitán Grant: En América del Sur, de Jules Verne. Publicat per RBA Coleccionables, sense tenir constància de qui ha fet la traducció ★★★★ Quan els passatgers del iot Duncan troben una ampolla a les entranyes del tauró que acaben de pescar poc s'imaginaven que seria el principi d'una aventura... L'ampolla conté un missatge del capità Grant, perdut des de fa dos anys i de qui ningú en sap res. Acompanyat dels fills del capità i d'uns companys de viatge ben curiosos, lord Glenarvan, el propietari del Duncan, empendrà un viatge cap a Sud Amèrica esperant trobar al capità.

Retrobament amb en Jules Verne, de qui feia molt de temps que no llegia res. Quin plaer tornar a les seves històries, plenes d'aventures i dades interessants! Ara toca seguir llegint les aventures dels fills del capità Grant, perquè no s'acaba tot amb aquest llibre...

Vaig començar la lectura coincidint amb la visita a l'exposició que sobre l'autor hi ha al centre IDEAL, exposició imprescindible pels amants dels seus llibres.

Llibres acabats:

L'home llop i altres contes, de Boris Vian. Traducció de Jordi Martín Lloret i publicat per Viena Edicions ★★★★ Recull de contes de l'escriptor (entre molts d'altres oficis) francès Boris Vian. Relats que freguen l'absurd, d'altres que el superen. Dona nom al recull el primer conte de tots, on un llop es converteix en home després que el mossegui el Mag de Siam.

Feia temps que tenia aquest llibre al meu carro de llibres pendents de llegir, tant que fins i tot m'havia plantejat si no valia més la pena regalar-lo, perquè començava a preguntar-me què m'havia impulsat a comprar-lo. Per què el vaig comprar encara no ho sé, però haver-me desfet d'ell sense llegir-lo hagués estat un error, perquè ha estat una lectura divertida i entretinguda a parts iguals.

Potser no és una lectura per a tothom, la majoria de les històries són ben absurdes, però si voleu passar una bona estona i no haver de pensar gaire doneu-li una oportunitat.

7-7-2007, d'Antonio Manzini. Traduït per Anna Casassas i publicat per Ediciones Salamandra ★★★★ Cinquè llibre de la saga sobre el viceqüestor Rocco Schiavone. En aquest volum coneixerem part del passat del Rocco a Roma: la seva feina, la relació amb els seus amics d'infantesa i, sobretot, la relació amb la Marina, la seva dona. De l'estiu del 2013 a Aosta, el relat que en Rocco es veu obligat a fer als seus superiors sobre el seu passat ens transporta a Roma, concretament al juliol del 2007. Quan el nostre protagonista va començar a investigar la mort d'un jove estudiant de dret poc s'imaginava que li canviaria tant la vida...

Llegir els llibres d'aquesta sèrie s'ha convertit ja en un vici. Què puc dir que no hagi dit ja? Un protagonista, en Rocco, que no saps si estimar-lo o odiar-lo profundament. Una trama que enganxa i que et fa avançar encara que estiguis profundament cansada de tot un dia de feina.

El més especial d'aquest volum de la saga? Que ens permet conèixer com era la vida del nostre protagonista a Roma, abans d'arribar a Aosta. El pitjor? Haver de llegir el moment que li canviarà la vida per sempre... Si us plau, tingueu mocadors a mà, perquè els necessitareu...

Llibres començats:

Acabo el mes més curt de l'any amb tres llibres començats, i que espero acabar durant el mes de març. Un d'ells és Els amants de Coney Island, de Billy O'Callaghan. Els altres dos són per a dues lectures conjuntes en les que estic participant: Què mou els morts, de T. Kingfisher, i El Paradís de les Dames, d'Émile Zola. 

I vosaltres, què heu llegit durant el mes de febrer?