Carta d'una desconeguda

De no haver llegit absolutament res de l'Stefan Zweig, i de desconèixer totalment a aquest escriptor vienès, he passat a llegir dos llibres seus en un mes: L'amor d'Erika Ewald i Carta d'una desconeguda.

El dia del seu aniversari el novel·lista R. rep la carta d'una dona. Sense tenir clar si la carta va adreçada a ell o no, ja que en l'encapçalament tan sols hi ha escrit "A tu, que mai no m'has conegut", comença a llegir-la per pura curiositat. En ella, una dona a qui desconeix, li confessa el seu amor. Li explica que, des del moment en què el va veure per primera vegada éssent ella adolescent, se'n va enamorar, i com en va ser de difícil marxar de Viena per anar a viure a Innsbruck quan la seva mare va tornar-se a casar, enamorada com estava i sense poder confessar el seu amor a ningú. És a través d'aquesta carta que té lloc l'acció de tot el relat.

Publicada originalment el 1922 va ser portada al cinema l'any 1948 pel director alemany Max Ophüls, amb la Joan Fontaine i en Louis Jourdan com a parella protagonista. Com passa amb moltes adaptacions fetes a Hollywood durant els anys en què va estar vigent l'aplicació del Codi Hays, del 1934 al 1967, alguns aspectes del llibre van haver-se d'adaptar al que es considerava correcte per tal de no influir en la moral dels espectadors. Però no direm aquí quins van ser aquests canvis, seria desvetllar masses coses de la trama.

Però malgrat la censura imposada i altres petits detalls descrits en el llibre que es passen per alt, com les flors que cada any ella li envia al seu estimat pel seu aniversari, crec que és una bona adaptació del llibre. Potser sí que és una pel·lícula molt més romàntica que no pas el relat, i a causa de la censura no tan explícita en temes com el sexe, però és una molt bona pel·lícula i he de dir que, després d'haver llegit el llibre, l'he gaudit molt més que la primera vegada que la vaig veure. I mentre la tornava a veure pensava què hauria passat si s'hagués rodat a Europa: hagués estat una adaptació més fidel a l'original d'haver-se rodat, per exemple, a França?

I si la pel·lícula m'ha agradat, el llibre m'ha encantat. Vaig començar-lo una nit que no podia agafar el son, de tant que havia sopat, i si no hagués estat perquè era massa tard i volia dormir l'hagués acabat en unes poques hores. És un llibre que enganxa. L'he trobat preciós, una de les lectures més boniques de l'any i d'aquelles que emocionen per la història que expliquen.

I vosaltres, heu llegit el llibre? Heu vist la pel·lícula?