El llibre dels divendres: Jane Eyre

Jane Eyre ha estat el primer llibre de les germanes Brontë que he llegit i encara no sé com he pogut trigar tant a fer-ho. Potser la novel·la més famosa de la Charlotte Brontë, l'he llegit gràcies a una lectura conjunta, en l'edició de labutxaca d'Edicions 62 i amb traducció de M. Dolors Ventós. D'una altra manera potser hagués trigat encara més a llegir-la i m'hagués perdut un llibre meravellós.

Ens explica la història de la Jane Eyre, òrfena de pare i mare des de molt petita. Primer acollida pel seu tiet matern, després de la mort d'aquest passa a estar sota la tutela de la seva vídua per ser enviada després a una institució per a nenes òrfenes, on primer hi viurà com a estudiant i posteriorment com a professora. No satisfeta amb la seva vida decideix provar sort com a institutriu, el què la porta a Thornfield i a conèixer al rude senyor Rochester.

Classificada com a novel·la gòtica amb elements sobrenaturals, secrets familiars, una atmosfera de suspens i fins i tot de terror, per a mi és una clara font d'inspiració d'una altra novel·la del mateix gènere: Rebecca, de la Daphne du Maurier. Totes dues tenen com a protagonistes a dones que es troben soles, sense familiars directes, i que s'han de guanyar la vida per a mantenir-se per elles mateixes, com a institutriu una i com a dama de companyia l'altra. I per circumstàncies diferents es troben vivint en casalots on s'hi guarden secrets i on es veuran "perseguides" per fantasmes del passat. Sí que trobo diferències en els caràcters de les protagonistes, tot i que la Sra. de Winter que tinc més present és la Joan Fontaine en la versió que el 1940 va rodar el gran Alfred Hitchcock (tres anys després, el 1943, la mateixa actriu seria la Jane Eyre en la versió cinematogràfica que es va fer de la novel·la aquell any). Així com trobo que la Sra. de Winter és una dona tímida, sempre amb por d'expressar les seves opinions o de prendre la iniciativa, el personatge de la Jane Eyre m'ha transmès tot el contrari: ja des de petita no dubta en expresar les seves opinions, hàbit que manté fins i tot amb el Sr. Rochester, i no dubta en prendre la iniciativa quan no està satisfeta amb el rumb que sembla prendre la seva vida. Si les decisions que pren són encertades o no, ja és un altre debat... Potser hi haurà gent que no hi estarà d'acord, però aquesta ha estat la meva visió del personatge. No entro a fer altres lectures dels personatges o la trama, això suposaria desvetllar masses coses i aquelles persones que no l'han llegit es perdrien l'emoció que suposa descobrir tots els misteris i secrets de la novel·la.

Ja des de l’època muda ha estat adaptada en nombroses ocasions al cinema, així com a la televisió, amb una primera versió l'any 1910 i una última, fins ara, l'any 2011. Desconec si existeix cap altre llibre que s'hagi portat tantes vegades a la petita i gran pantalla, això potser demostra l'atracció que el llibre ha despertat en diferents generacions. A mi mateixa m'ha enamorat i s'ha convertit en una de les meves novel·les, i autores, preferides. 

I vosaltres, l'heu llegit? Heu vist alguna de les adaptacions al cinema o a la televisió?