Paul Newman: Cool Hand Luke (La llegenda de l'indomable, 1967)

Torna a ser dissabte i avui us porto una pel·lícula d'un dels meus actors preferits: Cool Hand Luke, del Paul Newman. No és la meva pel·lícula preferida de l'actor, pel davant hi hauria Somebody Up There Likes Me (Marcado por el odio, 1956), The Cat on a Hot Tin Roof (La gata sobre la teulada de zinc, 1958) i Sweet Bird of Youth (Dolç ocell de joventut, 1962), però potser és una de les més mítiques de la seva filmografia. Menció a part mereixen les dos películ·les en les que va treballar amb en Robert Redford: Butch Cassidy and the Sundance Kid (Dos hombres y un destino, 1969) i The Sting (El cop, 1973).

Dirigida per Stuart Rosenberg, explica la història d'en Luke Jackson, un jove rebel a qui condemnen a una pena de 2 anys de presó  per destrosses una nit de borratxera. Allà la seva actitud  xocarà amb les rígides normes així com, en un primer moment, amb alguns dels altres presos. Però qui pot resistir-se al seu encant? Ningú. Mítica és l'escena de la competició per veure qui pot menjar més ous durs.

Tot i que en Paul Newman va estar nominat als Oscar d'aquell any com a millor actor, va ser en George Kennedy qui es va endur l'estatueta a casa, en el seu cas com a millor actor secundari. 

Forma part de les pel·lícules recollides en el llibre 1001 películas que hay que ver antes de morir (2004) de l'editorial Grijalbo.

Val molt la pena la biografia sobre en Paul Newman escrita per en Shawn Levy. Ja fa temps que la vaig llegir i hi ha moltes coses que se m'han oblidat, excepte quan s'explica que al senyor Newman li agradava preparar ell mateix els amaniments per a les amanides, també quan anava de restaurant. Fins i tot va arribar a tenir una marca pròpia de salses: Newman's Own. Marca que continua existint i que destina els seus guanys a obres socials.

El 1958, després de divorciar-se de la seva primera dona, va casar-se amb l'actriu Joanne Woodward. El seu ha estat dels pocs matrimonis duradors de Hollywood. Una de les frases més conegudes de l'actor en referència a la seva fidelitat és la que assegurava que no calia anar a buscar una hamburguesa quan a casa hi tenies un entrecot. Curiosa metàfora, però la idea s'entén a la perfecció, oi? 

Que tingueu un bon dissabte i bon cap de setmana!