Resum de lectures: Abril 2026

Vinga va, que estem agafant la directa en això de publicar les ressenyes de les lectures mensuals. De momento hem arribat a l'abril, ja queden menys mesos per posar-nos al dia.

I com va anar el mes d'abril? Doncs gens malament: un total de 9 lectures! Una d'aquestes un llibre que havia començat el mes de març. A més a més, vaig tenir temps de començar dos llibres més. Ja veieu que amb les ressenyes no m'hi poso gaire, però pel què fa a lectures vaig per feina.

Llibres llegits:

L'ombra de mitjanit, de Mònica Bofill. Publicat per Llibres del Delicte ★★★ Quan el cos del periodista Oriol Dorca apareix sense vida en un parc de Terrassa, aquesta estrella del true crime català es convertirà en un protagonista més d'aquest tipus de programes. Tants enemics havia cultivat durant la seva carrera perquè algú l'hagi acabat assassinant? L'Arianne, una jove investigadora que s'acaba d'incorporar al grup d'Homicidis dels Mossos d'Esquadra, i en Robert, ja amb anys d'experiència en el cos, seran els encarregats de posar llum a la foscor...

Novel·la policíaca a la catalana, amb personatges que podrien ser ben reals, fins i tot els nostres veïns. L'autora és mossa d'esquadra, ha treballat en homicidis, i és potser això el que dóna interès a la manera en com s'explica la investigació: si ens pensàvem que la feina dels investigadors d'un homicidi és un no parar de feina sembla que estàvem ben equivocats, més aviat és una feina rutinària i a estones avorridota, així d'enganyats ens tenen!

La veritat és que va ser una molt bona lectura, àgil i entretinguda, més encara per la bona companyia del club de lectura Groc i Negre. 

Per com acaba el llibre és molt probable que hi hagi una continuacio, de fet la pròpia autora ho ha deixat caure en alguna entrevista o presentación, així que estarem pendents per seguir les properes investigacions de l'Arianne.

Els Faura I. Entre el seny i el desig, de Mar Picó. Publicat per Montena ★★★★ Set anys després d'haver fugit precipitadament cap a Barcelona, la Maria Faura torna al poble pel casamentera del seu germà gran, l'hereu dels Faura. Som al 1849 en un petit poble on els qui remenen les cireres són uns pocs, i els hi fan safareig en són molts.

Publicitat com els Bridgerton a la catalana, la història dels Faura ho té tot per atrapar el lector, o com a mínim ho ha tingut tot per atrapar-me a mi: secrets, passions, aparences que s'han de guardar, i protagonistes que servidora s'imagina molt ben plantats.

De lectura àgil, ben escrit, sense perdre de vista que la història que explica està ambientada a la Catalunya rural del 1849, però modern a la vegada. Una d'aquelles lectures que passa bé, i que et deixa amb moltes ganes de saber què passarà amb tots els protagonistes perquè, quan més interessant estava la història, s'acaba el llibre.

Instruccions per viure sense ella, d'Empar Moliner. Publicat per Columna Edicions ★★★★★ La Clàudia Pruna és coneguda pel seu article diari en premsa, i es podria dir que la matriarca de la seva família: si no fos per ella cap dels seus membres podria tirar endavant. És per això que no pot permetre's la notícia que li dóna el metge: a causa de la malaltia que pateix, ja molt avançada, li queda poc temps de vida. Què faran a casa seva sense ella? De què viuran? És per això que posa fil a l'agulla al pla que els hi resoldrà la vida quan ella ja no hi sigui: amb l'ajuda d'un jove bibliotecari que es confessa admirador dels seus escrits, escriurà els articles que s'hauran de continuar publicant un cop ella ja no hi sigui per escriure'ls.

Diu la seva publicitat que és una novel·la que sacseja, i a mi em va sacsejar fins al punt que vaig haver de reposar el llibre uns dies, de tot el que em va remoure. Però a la vegada, quin plaer de lectura! De fet, en un primer moment l'havia puntuat amb 4 estrelles, però un llibre que arriba a remoure't tant bé es mereix la puntuació màxima que li puguis donar. Un llibre ben escrit, directe i sense floritures innecessàries.

Però el millor de la lectura va venir després, quan gràcies al club de lectura de narrativa catalana de la llibreria La Plural vam poder compartir una estona amb l'autora. Quin luxe escoltar a aquesta dona que de llibres en sap un niu, i que és incapaç d'estar-se quieta asseguda en una cadira.

El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca. Publicat per La Campana ★★★ La Valèria Costa ha desaparegut. Només té set anys. Quan es comença la investigació de la seva desaparició els seus pares es veuran obligats a confessar secrets que feia temps que ocultaven.

El llibre arrenca amb un compte enrere que ens endinsa de manera frenètica en el llibre. A mida que avancem el present s'intercala amb els dies previs a la desaparició de la petita, mantenint el lector en tensió fins que, de mica en mica, es va descobrint tot. 

La veritat és que comença  molt bé, de seguida entres en la història i el patiment és constant, però a mida que la història avança i es va descobrint tot la tensió es perd, i allò que em semblava interessant es va convertir en trama innecessària. Crec que amb un altre final el llibre guanyaria molt més, no estic segura que el final que té li escaigui del tot tal i com avançava la història, però això ja és una opinió molt personal. Tot i això va ser una bona lectura per passar entretinguda tot un cap de setmana.

Mariona, de Pilar Rahola. Publicat per RBA La Magrana ★★★ Vila de Gràcia, 1824. La Mariona està a punt de casar-se i de començar una nova vida. A través d'ella ens endinsarem en diferents moments de la història de Catalunya durant aquells anys: revoltes, vagues, la Renaixença, la inauguració del Gran Teatre del Liceu... Moments que marcaran la història del nostre país, però també el caràcter de la nostra protagonista.

Fa temps que tenia el llibre a la pila de pendents, esperant impacient per ser llegit, i aquest any (ja era hora!) li ha arribat el moment. Vaig comprar-lo per un impuls, en part per la coberta, en part per la sinopsi, i en part perquè la primera novel·la que vaig llegir-li a l'autora, L'espia del Ritz, em va agradar prou com per repetir l'experiència de llegir més llibres seus.

És fàcil perdre's una mica amb tants fets històrics que es van succeint un rere l'altre, gairebé sense aturador, aquells no van ser pas temps tranquils! I a mida que et perds seguir la vida de la Mariona no és una tasca senzilla. Però en conjunt és un llibre que val la pena llegir, encara que només sigui per fer una mica de repàs de la nostra història.

Els erms, de Carlota Gurt. Publicat per Editorial Anagrama ★★ 24 de desembre. La Ramona arriba al parador de Sau per passar-hi tota sola la nit de Nadal, ben allunyada de la família. En Faust s'hi troba celebrant un sopar amb companys de feina. La seva és una trobada a distància, sense cap tipus de contacte físic més enllà del visual, però sense saber per quin motiu la Ramona es troba obsessionada amb aquell home que, com ella, no acaba de viure la vida que voldria. La casualitat farà que, sis mesos després, les seves vides es tornin a creuar.

La història dels nostres protagonistes es va explicant de manera alternada, passant del present al futur; o potser hauríem de dir del passat al present? A primera vista pot semblar enrevessat, però no complica gens la lectura. Ara bé... vaig ser incapaç de connectar amb els personatges. El motiu? No el sabria explicar. Tampoc vaig gaudir del desenllaç del llibre, fet que sembla que aquest any s'està convertint en tema recurrent de les meves decepcions lectores.

Sobre el paper la cosa pintava molt bé, però va acabar resultant que no era un llibre per mi.

Benvolguda, d'Empar Moliner. Publicat per Columna Edicions ★★★★ La Remei, de cinquanta i pocs anys, un dia té la certesa que el seu marit, violinista professional, l'enganyarà amb una companya de l'orquestra. Més enllà del convenciment de la nostra protagonista res fa sospitar que aquesta afirmació pugui ser certa, però sembla que el procés natural de l'envelliment l'està dotant d'un sisè sentit.

"Asseguda al seient del mig del darrere del cotxe, curull d'indicadors d'estabilitat familiar [...] veig, en un instant precis d'aquesta tarda, que el meu estimat i jove marit s'enamorarà de la noia que ara seu al meu seient, al seu costat. Ell no ho sap, encara, que se n'enamorarà. La noia, tampoco. Només jo. Ho sé." Així comença aquesta novel·la de l'Empar Moliner que, el 2022, va merèixer el Premi Ramon Llull. 

Com si la seva vida no fos ja prou complicada, començant a patir els primers símptomes de la menopausa, resulta que la Remei també ha d'afrontar una possible infidelitat per part del seu marit. Que potser la caiguda en picat d'estrògens li ha provocat una paranoia? Tambe podria ser. Si ho voleu saber, us haureu de llegir el llibre. 

Per cert, el final em va encantar.

Una obra fosca, com un núvol de tempesta, d'Isabel-Clara Simó. Publicat per Columna Edicions ★★★ La vida de la Sara és prou tranquila, fins que el seu marit és assassinat i ella rep en herència una quantitat inesperada de diners. D'on han sortit? I qui podria tenir cap interès en matar el seu marit?

A aquestes alçades no és cap secret que la Isabel-Clara Simó és la meva escriptora preferida, així que quan tinc la sort de trobar algun llibre seu en qualsevol llibreria de segona mà, i que evidentment no tinc, el compro sense pensar-m'hi gaire (bé, de fet això és el que faig amb el 99% dels llibres que compro...).

No tinc clar si el definiria més com un drama o com un llibre de novel·la negra. És un dels millors llibres de l'autora? No pas, però com tots els llibres de l'autora l'he gaudit, i quan es tracta d'un llibre de la Simó jo amb això ja en tinc prou.

Llibres acabats:

A Knight of the Seven Kingdoms, de George R. R. Martin. Publicat per Harper Voyager ★★★★ Quan en Dunk es dirigeix decidit cap al seu pimer torneig poc s'imagina que aquest viatge li canviarà la vida. Durant el camí, de parada en una fonda, coneix a l'Egg, un nen a qui pren pel fill de la propietària i que li suplica que el porti amb ell al torneig com escuder. En Dunk s'hi nega, però això no impedeix que se l'acabi trobant al petit campanent que s'ha muntat allunyat de les tendes dels grans cavallers participants. Aquest serà el principi d'una bonica amistat plena d'aventures inesperades.

Després de la decepció amb el final de Game of Thrones (el de la sèrie, que ja sabem tots que el dels llibres es farà esperar, si és que arriba algun dia), res impedeix que a casa seguim consumint productes visuals de la franquícia, així que quan va sortir la nova sèrie A Knight of the Seven Kingdoms, l'acció de la qual té lloc entre House of the Dragon i Game of Thrones, vam començar a seguir-la i, després d'haver vist el primer capítol, el meu home em va recomanar el llibre en el què s'han inspirat per crear la sèrie.

Pensava que, sent en anglès, seria una lectura que em costaria, però res d'això! Té un llenguatge molt assequible i un ritme prou àgil, el què el fa un llibre molt fàcil de seguir. A més a més, en Dunk i l'Egg es fan estimar moltíssim, convertint-se potser en els personatges més entranyables del món creat per en George R. R. Martin.

Si us agraden els llibres d'aventures, i sou fans del món de Joc de Trons, llegiu-lo, que passareu una molt bona estona i oblidareu, per un moment, que el senyor Martin ens deu un bon final.

Llibres començats:

Amb tants llibres llegits encara em va donar temps per començar-ne dos més: Dins el darrer blau, de Carme Riera, i el llibre de divulgació Digue'm què menges i et diré com dorms, de la Fundació Alícia i el Dr. Antoni Esteve.

I vosaltres, què vàreu llegir durant el mes d'abril?