Recordant a... Alfred Hitchcock

Si haguéssim de fer una llista dels directors més coneguts del cinema clàssic no hi podria faltar el britànic Alfred Hitchcock.

La seva carrera va començar al Regne Unit, ja en el cinema mut, i es va allargar fins als anys 70.

Conegut com el mestre del suspens, ens va deixar joies del cinema que encara avui dia ens mantenen en tensió. El seu secret? Potser perquè, com ell mateix explicava, rodava les escenes d'assassinats com a escenes d'amor i les d'amor com si fossin assassinats.

Si no heu vist encara cap de les seves pel·lícules, o encara us en falten moltes per veure, aquí us en deixo 10 que no us podeu perdre:

Rebecca (Rebeca, 1940). Primera pel·lícula de l'època americana de Hitchcock, que per segona vegada en la seva filmografia adaptava una novel·la de l'escriptora britànica Daphne du Maurier (la primera va ser Jamaica Inn el 1939). Va guanyar l'Oscar a millor pel·lícula i millor fotografia, i va rebre 9 nominacions més, entre elles la de millor director. La trobeu en subscripció a Filmin.

Shadow of a Doubt (La sombra de una duda, 1943). Una de les meves pel·lícules preferides del mestre. Segurament no és de les més conegudes o de les primeres que tothom se'n recorda quan es parla del director, però per mi és una de les millors. La trobeu en subscripció a Filmin.

Notorius (Encadenados, 1946). Famosa, sobretot, per tenir el que es coneix com el petó més llarg en una pel·lícula rodada sota les normes i censura del Codi Hayes. I per si això no fos prou motiu per veure-la, que només el fet de ser una pel·lícula dirigida pel senyor Hitchcock ja és motiu de sobres, té com a parella protagonista a la gran Ingrid Bergman i al fantàstic Cary Grant. 

The Rope (La soga, 1948). Primera col·laboració entre l'actor James Stewart i el director britànic. Un experiment, pel què fa tècnica, del senyor Hitchcock: volia rodar tota la pel·lícula en un pla seqüència, però la càmera no admetia una longitud tan llarga de cel·luloide, així que va fer preses de diferents minuts que després va muntar com si tota la pel·lícula s'hagués rodat com un pla seqüència. Només per això ja val molt la pena veure-la. La trobeu en subscripció a Filmin.

The Man Who Knew Too Much (L'home que sabia massa, 1956). Potser una de les pel·lícules més famoses del director, segurament gràcies a la parella protagonista (en James Stewart i la Doris Day) i a la cançó Que será, será, cantada per la mateixa Doris Day (cançó que va ser mereixedora d'un Oscar). La trobeu en subscripció a Filmin.

Vertigo (Vertigen. D'entre els morts, 1958). Última col·laboració d'en James Stewart amb el director. La recepció de la pel·lícula sembla que no va ser l'esperada, i els plats trencats els va pagar el pobre d'en Jimmy. Poques llistes hi ha, d'aquestes que es fan de millors pel·lícules, on no hi aparegui. La trobeu en subscripció a Filmin.

North by Northwest (Perseguit per la mort, 1959). Si Vertigo va ser l'última col·laboració del director amb l'actor James Stewart, North by Northwest ho va ser amb l'actor Cary Grant. Segurament té dues de les escenes més mítiques de la història del cinema: l'avioneta que persegueix i dispara a un Cary Grant corrent per uns camps, i la persecució per les cares del Mont Rushmore. La trobeu en subscripció a HBOmax i a Movistar+.

Psycho (Psicosi, 1960). No sé si arriscar-me a dir que és la pel·lícula més famosa del director, però segurament no serà una afirmació gaire allunyada de la realitat. Un clàssic del cinema, amb una de les escenes més famoses del cinema. Després de veure-la no venen gaires ganes d'anar a la dutxa... La trobeu en subscripció a Filmin.

The Birds (Els ocells, 1963). Tercera vegada que el mestre adaptava una obra de la britànica Daphne du Maurier. Un altre clàssic ben famós del director, que no li va fer passar massa bé a l'actriu protagonista, la llavors desconeguda Tippi Hedren. La trobeu en subscripció a Filmin.

Frenzy (Frenesí, 1972). Pel·lícula amb la que Hitchcock va tornar a rodar al Regne Unit. Seria la seva penúltima pel·lícula. La trobeu en subscripció a Filmin.

Si voleu saber de què tracta cadascuna de les pel·lícules no us quedarà més remei que veure-les totes, que no vull fer-vos spoilers. Feu-me cas, ja veureu que no us en penedireu.

Quines són les vostres pel·lícules preferides del director britànic?