Resum de lectures: Desembre

Ara sí, s'ha acabat desembre i comença un nou any! Hauré aconseguit llegir els llibres que m'havia proposat  i acabar els que tenia començats? 

Llibres llegits:

Els morts. Conte d'una nit de Nadal, de James Joyce, amb traducció de Xavier Pàmies i il·lustracions de Sandra Rilova. Publicat per Univers ★★★★ Les senyoretes Morkan organitzen de fa temps una festa nadalenca a casa seva amb música, ball i un bon àpat. Són moments per gaudir de la companyia i la diversió, però entre tot plegat també hi ha algun moment per pensar en aquells que ja no hi són. 

El meu primer llibre de Joyce, perfecte per aquests dies. Després de la lectura de La llibretera de París tenia curiositat per llegir algun llibre de l'autor (tot i que la mania que li agafes durant la lectura te'n treu les ganes...), i aquest llibre de 87 pàgines ha estat perfecte per acostar-me una mica a la seva obra. A més, l'edició és preciosa, com totes les que Univers està publicant anualment per aquestes dates. És l'últim relat del recull Dublinesos, així que no descarto buscar una edició de l'obra per poder llegir la resta de relats i seguir llegint a l'autor.

Felicitat conjugal, de Lev Tolstoi, amb traducció d'Arnau Barios. Publicat per Viena Edicions ★★★★ Últim llibre publicat dintre de la col·lecció dels Petits Plaers i que, com era d'esperar, no m'ha decebut pas. La Mària Alexàndrovna s'enamora d'un jove amic del seu pare, en Serguei Mikhàilitx, amb qui s'acabarà casant. Al principi tot és perfecte, tot és felicitat de compartir moments, però sembla que la vida al camp no és prou i la parella decideix traslladar-se a Petersburg. Allà la seva vida adquireix un altre ritme, un ritme que farà trontollar la felicitat conjugal que semblaven tenir i que posarà a prova el seu amor del principi. 

Tolstoi ens presenta un inici de relació gairebé idílic, on al principi tot és amor, on segurament podem dir que la felicitat és completa. Però si aquest amor i aquesta felicitat no es cuiden, si cadascú no hi posa de la seva part, la relació es complica i l'amor del principi es perd. Una curiositat: a casa tinc una edició dels meus avis d'un llibre de Tolstoi que es diu Kàtia. I us preguntareu, exactament que té això de curiós? Doncs que es tracta del mateix llibre, però el nom del personatge de la jove protagonista i el de la seva institutriu estan intercanviats. Per què? Doncs no ho sé... tindrà a veure amb algun malentès en la traducció?

Harmonia, d'Eduard von Keyserling. Traducció de Clara Formosa Plans i publicat per Viena Edicions ★★★ Número 29 de la col·lecció Petits Plaers. Després d'un viatge per Europa mentre la seva dona es recupera de la pèrdua del fill ingressada en un frenopàtic, en Felix von Bassenow torna al seu castell, on l'espera l'Annemarie, la seva dona, ja recuperada (o això diuen). Amb ells, durant uns dies, s'hi estaran la senyora von Malten i la seva afillada, la Mila, una joveneta per qui en Felix sentirà certa atracció. També hi seran el pare de l'Annemarie i l'oncle Thilo. A excepció de la Mila, la resta d'habitants del castell faran sentir el Felix com un estrany a casa seva, allunyat de les converses i confidències que els altres semblen compartir. 

Amb un final amarg (vaig llegir aquesta definició en algun comentari a Goodreads, i segurament és l'adjectiu més encertat), és una lectura que s'ha de reposar una vegada llegida, no s'hi val amb tancar el llibre i prou. Fins i tot ara, que fa dies que he acabat el llibre, no sé trobar les paraules que més li escauen per definir-lo: un llibre sobre relacions de parella o sobre la solitud? Sobre la fi d'una época o d'una nissaga?

El jardí de mitjanit, de Philippa Pearce. Traducció de Maria Rossich i publicat per Viena Edicions ★★★★ Llibre de la col·lecció El jardí secret de Viena. Com el seu germà té el xarampió, en Tom ha de passar les vacances d'estiu a casa dels seus tiets. Haver-se de passar la quarentena tancat en un pis no és el que ell hagués volgut, però un rellotge que toca 13 campanades i un jardí que només ell coneix convertiran aquests dies en els millors.

Llegint aquest llibre em preguntava si als nens d'avui en dia encara els hi interessen aquests tipus de llibres, si tan acostumats com estan ja a les noves tecnologies i els grans efectes especials de les pel·lícules històries màgiques com aquesta, però sense l'acció de tot el que sembla que ara consumeixen, poden gaudir de les aventures del Tom i la Hatty. Tant de bo que encara hi hagi lectors afamats d'aquest tipus d'històries! Amb petites aventures, descobriments i trapelleries, i amb moltes ganes de seguir sent nens i gaudir dels petits plaers de cada dia, com patinar fins a Ely en un riu glaçat un dia d'hivern. Amb lectures així és impossible fer-se gran...

Donetes, de Louisa May Alcott. Traducció de Mar Vidal i publicat per Viena Edicions ★★★★★ Un altre llibre de la col·lecció El jardí secret de Viena, perfecte pel mes de desembre i els dies de Nadal. Qui no ha sentit parlar de la Meg, la Jo, la Beth i l'Amy? La història de les quatre germanes March a Concord, una població de Massachusetts, en plena guerra civil nord-americana, amb el pare al front i la mare fent tasques de beneficència per ajudar a aquells que pitjor ho estan passant. La seva era una vida de luxe, però un mal negoci del pare ho va canviar tot. Ara les dos germanes grans han de treballar per poder col·laborar a casa, però cap de les quatre perd l'esperança que un dia la seva sort canviarà i podran fer realitat els seus desitjos.

Clàssic nord-americà de la literatura juvenil que ha tingut diverses adaptacions al cinema (la meva preferida és la del 1949). Tot i que confesso que escriure no és el meu fort, jo també he volgut ser com la Jo. Potser encara anem orfes de referents femenins en la literatura, però des de què vaig veure la pel·lícula per primera vegada, i d'això fa segurament més de 30 anys, que el personatge de la Jo ha estat un dels meus.

Ha estat un plaer acompanyar a les germanes March durant tot un any de la seva vida...

Llibres acabats:

Guerra i pau, de Lev Tolstoi. Traducció de Carles Capdevila i publicat per Edicions 62 ★★★★ CLÀSSIC de la literatura universal, així, en majúscules. Amb les guerres napoleòniques de fons seguim les vides del Piotr "Pierre" Bezukhov, l'Andrei Bolkonsky i la Natasha Rostova, des de les soirées que organitza la burgesia russa fins al camp de batalla.

És un llibre en el que costa entrar en un primer moment, té molts personatges i és fàcil perdre's entre noms i títols varis. Amb un inici tranquil pel què fa a l'acció, amb més xafarderies que una altra cosa, de mica en mica la cosa va canviant fins portar-nos en plena guerra. A mida que s'avança en la lectura és més fàcil familiaritzar-se amb els personatges, i també estimar a algun d'ells (tot i que de vegades clavaries una plantofada a algú...).

Tolstoi no es limita a explicar-nos una història i prou, a explicar-nos una situació de guerra, també ens apropa als sentiments de cada personatge. Això els fa molt més propers, molt més reals. I la cruesa de la guerra s'alterna perfectament amb la frivolitat de la vida burgesa, com si per a ells la guerra no existís o no fos més que una manera de crear herois de la pàtria.

Quan acabes de llegir el llibre, tens la sensació que Tolstoi no estava massa d'acord en com els historiadors explicaven la història, potser per això va escriure Guerra i pau. 

Tota una experiència llegir aquest tros de novel·la.

Llibres començats:

No me'n recordo de res, de la Nora Ephron. Amb traducció de Carlota Gurt i publicat per L'Altra Editorial. Recull d'articles de la periodista i cineasta. De moment en porto molt poquet llegit, però el llibre promet...

Encara arrossego El Protocolo Wahls, això d'agafar apunts mentre el llegeixo m'està alentint en el ritme de lectura, però esperem que no s'allargui gaire més!

I vosaltres, què heu llegit durant l'últim mes de l'any?