Fent i desfent...

Desembre, l'últim mes de l'any! Com ja va fer al mes d'agost d'aquest any, la  Meyonbook  ha organitzat un Club de Lectura de Nadal des del compte  Booktique  a mode de Calendari d'Advent. Igual que en l'edició de l'estiu cadascú ha llegit els llibres que ha volgut, sense fer cap lectura conjunta d'un mateix llibre, seguint diferents reptes que s'han anat descobrint durant les diferents setmanes que ha durat la iniciativa. Voleu saber quins han estat aquests reptes i quins són els llibres que jo he llegit? Primer Repte Lector: Llegir un llibre que volies acabar abans de la nit de Cap d'Any Alfred Hitchcock presenta: Cuentos que mi madre nunca me contó. Los relatos favoritos del maestro del suspense . Amb traducció de Haizea Beitia i editat per Blackie Books  ★★★★★ Recull de vint contes compilats pel mestre del suspens Sir Alfred Hitchcock. No espereu històries de por, perquè no ho són, però sí que són històries que et mantenen en tensió.  M'h

En una entrada anterior em preguntava si hi havia cap altre llibre, a part de  Jane Eyre , que s'hagués portat a la petita i gran pantalla en diverses ocasions. Crec que, durant aquests dies en què he començat la meva marató particular de pel·lícules nadalenques, he trobat un altre clàssic de la literatura que ha enamorat a diferents generacions: Donetes . La novel·la, de la Louisa May Alcott, va publicar-se originalment en dos volums ( Donetes i Aquelles donetes ) el 1868 i el 1869, i no va ser fins el 1880 que van unir-se els dos en una única novel·la sota el títol de Little Women . Ja fa uns anys que vaig llegir-me el llibre, i per dues vegades! La primera va ser una versió reduïda, segurament corresponent al primer volum publicat. La segona vegada ja va ser la novel·la completa, però tot i això hi ha moltíssimes coses del llibre que no recordo. Han estat set les vegades que el llibre s'ha adaptat a la gran pantalla, les dues primeres durant l'epoca muda (el 1917 i el

13 de desembre, Santa Llúcia, dia que tradicionalment és considerat com la data d'inici de les festes nadalenques. També és el dia en què se celebra La Nit de Santa Llúcia o Festa de les Lletres Catalanes , la que es considera la vetallada literària més important en llengua catalana. I com ho podem fer per unir Nadal i literatura? Doncs amb una previsió de tres lectures ben nadalenques: Germanes , d'Imma Monsó. Amb il·lustracions d'Ignasi Font i editat per Univers . Fa un any que aquest llibre està esperant al prestatge dels pendents ja que, per temps, no vaig poder llegir-lo el Nadal passat, així que d'aquest no passa. La portada, per cert, és preciosa.  Un arbre de Nadal i una boda , de Fiódor Dostoievski, amb traducció de Marta Nin i il·lustracions d'Oriol Malet. Editat per l' Editorial Comanegra . Els autors russos no són el meu fort, però quan vaig veure aquest llibre a la llibreria només la paraula Nadal del títol ja em va convèncer a comprar-lo.  Púding

Ja tenim el Nadal a tocar! No sé a vosaltres però a mi, en aquestes dates, m'encanta passar-me hores al sofà tapada amb una manta i bebent alguna beguda calenta veient, cada any, les mateixes pel·lícules de Nadal. Pot semblar avorrit i monòton, veure cada any el mateix, però sempre hi trobes alguna cosa que l'any anterior, i l'altre, t'havien passat per alt. Per altra banda, acostumen a ser comèdies romàntiques o pel·lícules amb final feliç, així que si tens un dia amb els ànims sota mínims aquests pugen una miqueta. Així que si teniu molts dies de festa i no sabeu què fer, aquí us deixo la llista de les meves imprescindibles per aquestes dates. Algunes són 100% nadalenques i d'altres potser no tant, però jo he trobat qualsevol excusa en la seva trama per veure-les cada any per aquestes dates. Holiday (Vivir para gozar, 1938).  Comèdia romàntica dirigida per George Cukor i protagonitzada per Katharine Hepburn i Cary Grant. No és una pel·lícula nadalenca 100%, p

Novembre ha acabat, i en un mes acaba l'any! És només a mi, o el temps passa massa ràpid?  En uns dies estarem a Nadal, que tot i que el Febrer sigui el mes més curt de l'any a la pràctica ho és el Desembre, i no sabrem com ens trobarem fent balanç de l'any i preparant-nos per rebre el proper. Però no avancem les coses i anem a revisar les lectures d'aquest mes. Llibres llegits: Sang calenta  de la Irène Némirovsky i traducció d'Anna Casassas. Número 20 dels P etits Plaers  de  Viena Edicions  ★★★★  Després de El ball , de la mateixa autora, Sang calenta s'afegeix a la col·lecció dels Petits Plaers . Crec que és un tema recurrent de l'autora parlar de les aparences. Si a El ball havia d'aparentar-se riquesa, o demostrar-la, aquí és la moral qui substitueix els diners a l'hora de posar en valor a les persones, o d'admirar-les. M'ha agradat, segurament és un dels millors Petits Plaers, tot i que no ha pogut desbancar als meus preferits: Una v

Feia molts dissabtes que no em passava per aquí a compartir-vos alguna de les meves pel·lícules preferides, així que avui vinc amb una altra indispensable de la meva actriu preferida: Katharine Hepburn i The African Queen . Dirigida per en John Huston, la Hepburn té com a co-protagonista a en Humphrey Bogart. L'acció té lloc a l'Àfrica, on la Rose Sayer (Hepburn) fa de missionera juntament amb el seu germà, home religiós i a qui la seva germana admira moltíssim. Qui els hi fa arribar totes les provisions que necessiten, així com el correu i la premsa, és en Charlie Allnut (Bogart), un canadenc establert a l'Àfrica i propietari de la petita embarcació  African Queen . Amb l'inici de la I Guerra Mundial el germà de la Rose mor, i en la següent visita del Sr. Allnut aquesta marxa amb ell. A partir d'aquest moment tots dos conviuran a bord de l' African Queen , amb els seus estira i arronses sobretot pel què fa a l'hàbit bebedor del Sr. Allnut. Basada en la nove

El 1820 naixia la petita de les germanes Brontë, l'Anne. Tres anys abans, el 1817, moria als 41 anys l'escriptora anglesa Jane Austen. Seny i Sentiment . Autora: Jane Austen. Traducció: Xavier Pàmies. Idioma: català. Edita: Viena Edicions. 2021. Publicada per primera vegada el 1811. Amb la mort del seu pare les germanes Dashwood veuen completament alterada la seva vida. Al ser totes elles dones és el seu germà gran, fill de l'anterior matrimoni del seu pare, qui heretarà la casa familiar, havent de marxar mare i filles a una casa més modesta i adient a la seva situació econòmica actual. Les germanes grans, l'Elinor i la Marianne, viuran els seus primers enamoraments, i també les seves primeres decepcions amoroses, buscant l'equilibri entre el seny i el sentiment. Agnes Grey . Autora: Anne Brontë. Traducció: M. Dolors Ventós. Idioma: català. Edita: Viena Edicions. 2021. Publicada per primer cop el 1847, el mateix any que Jane Eyre  (Charlotte Brontë) i Cims borrasco

Avui, 22 de novembre, se celebra Santa Cecília, la patrona dels músics. I per què és Santa Cecília la patrona dels músics? Doncs perquè sembla ser que, mentre s'estava morint, va cantar a Déu. I com dintre de  #ElReducteCatalà   hi ha gent amb molta iniciativa s'ha proposat compartir llibres que tinguin a veure, d'una manera o altra, amb la música. Serà més fàcil que no pas trobar llibres que tinguin a veure amb la Ciència ? La dama de las camelias . Autor: Alexandre Dumas, fill. Traducció: Ana María Moix. Idioma: castellà. Publica: Círculo de Lectores. 2001. Qui no ha sentit a parlar de la Marguerite Gautier i del seu tràgic final? Aquesta novel·la del 1848 va ser adaptada com a obra de teatre pel seu autor i el 1853 s'estrenava al teatre La Fenice de Venècia l'òpera  La Traviata , de Verdi, inspirada en l'obra de Dumas. Al Gran Teatre del Liceu l'opera s'estrenaria el 25 d'octubre del 1855. Quiéreme siempre . Autora: Nuria Gago. Idioma: castellà

Josephine Tey, pseudònim de l'escriptora escocesa Elizabeth MacKintosh (1896-1952), era fins ara una autora de novel·les de misteri totalment desconeguda per a mi, però gràcies al llibre Amar y ser sabio hem posat remei a aquest petit problema i, a partir d'ara, serà una de les meves "escriptores de capçalera": aquest llibre m'ha creat la necessitat de llegir més llibres seus, a poder ser tots. Poc es podia imaginar l'inspector d' Scotland Yard Alan Grant que acompanyar a la seva amiga Marta Hallard, actriu de teatre, a la festa de la famosa escriptora Lavinia Fitch suposaria l'inici d'un misteriós cas de desaparició. És aquí on coneix a Leslie Searle, un jove fotògraf nord-americà que acabarà passant uns dies a la casa de camp de la senyoreta Fitch al poble de Salcott St. Mary, indret on bona part dels artistes londinencs hi van a passar les vacances o els caps de setmana per a escapar de la vida a ciutat. Però un dia, misteriosament, el jove fo

Avui fa un mes que, per una iniciativa sorgida dins de la comunitat de #ElReducteCatalà , vaig començar a compartir a Instagram escriptores en llengua catalana. Tot un mes publicant llibres escrits per dones, i escrits en català. I quina és la meva escriptora en llengua catalana preferida? La resposta és ben fàcil: la Isabel-Clara Simó. Des de què la vaig descobrir amb el llibre  Dones  que he provat a adquirir tot el que ha escrit, que no és poc!  Nascuda a Alcoi el 1943, no només va dedicar-se a l'escriptura, també va exercir de professora i periodista. Entre altres premis i distincions, el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria literària. Com a persona compromesa que era amb la llengua catalana, la cultura i la nació, el 2008 va ser distingida amb els Premis Joan Coromines atorgats per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL). Va morir el 2020, deixant-nos un volum i varietat d'obra que jo personalment trobo espectacular: no no

Aquest any, del 12 al 21 de novembre, se celebra a Catalunya la 26a Setmana de la Ciència. Però, què és la Ciència? Del llatí scientia , coneixement, segons les dues primeres entrades de l'Enciclopèdia Catalana és el següent: Conjunt de coneixements, i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat i pràcticament per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat. Cada branca o departament de coneixences sistematitzades considerat com a camp d’investigació o objecte d’estudi. ciències ambientals  Conjunt de ciències que estudien el funcionament de la Terra i els seus ecosistemes tenint en compte totes les interaccions dels éssers vius, entre si i amb el medi abiòtic i l’energia, les quals integren coneixements pluridisciplinaris de física, química, biologia, geologia, economia, demografia, política i etologia, principalment. ciències del comportament  Denominació utilitzada principalment dins el món anglosaxó per

Ja tenim aquí el novembre. Dos mesos i acabem l'any! Però no ens avancem. Primer, les lectures programades per aquest mes que encetem. Voleu saber quins són els llibres triats? Sang calenta  de la Irène Némirovsky i traducció d'Anna Casassas. Tornem a afegir els P etits Plaers de Viena Edicions a les lectures del mes. Seguint la premisa d'intentar planificar certes lectures segons l'època de l'any aquest llibre, amb la seva portada, era un clar candidat a ser llegit aquest mes. De moment cap Petit Plaer m'ha decebut, tampoc cap llibre de l'autora, així que esperem que aquest tampoc! Amar y ser sabio de Josephine Tey, amb traducció de Pablo González-Nuevo i edició d' Hoja de Lata Editorial . No havia sentit a parlar mai d'aquesta autora, però la portada del llibre em va cridar molt l'atenció. Després, al veure que era un llibre d'una autora britànica, vaig pensar que era una bona adquisió ara que m'he aficionat als autors i autores bri

S'acaba el mes d'Octubre, tot i que encara queda avui i demà, i s'acaba el #Victober . No ha estat el mes més lector de l'any, he anat molt lenta llegint i encara tinc un parell de llibres a mitges, però com tinc clar que en aquests dos dies que falten per acabar el mes no ho faré pas, que hi ha feina a fer panellets, passo a repassar ja les lectures del mes. Som-hi? Llibres llegits: Cumbres borrascosas , de l'Emily Brontë. Amb traducció i pròleg de Carmen Martín Gaite i il·lustracions de Fritz Eichenberg. Edició de  Círculo de Lectores  ★★★  Després d'haver-me estrenat aquest any amb les altres gemanes Brontë tenia moltes expectatives abans de començar aquesta novel·la. Escrita l'any 1847, igual que  Jane Eyre  de la Charlotte i  Agnes Grey  de l'Anne, no té res a veure amb cap de les dues. He de reconéixer que és una bona novel·la, però a mi no m'ha agradat com m'esperava: tots els personatges se m'han fet bastant odiosos a excepció potser

Aquest any ha estat la meva estrena amb els llibres de les germanes Brontë, i déu-n'hi-do quina manera d'estrenar-me! Amb Jane Eyre de la Charlotte, Agnes Grey de l'Anne i Cims borrascosos de l'Emily. Totes tres germanes van haver de publicar sota un pseudònim masculí, pràctica habitual de l'època, i fins i tot durant anys posteriors, de moltes dones escriptores que volien veure les seves obres publicades. En el seu cas, les tres germanes van escollir els seus pseudònims mantenint les seves inicials i compartint, totes tres, el mateix cognom: Currer, Acton i Ellis Bell. De la meva estrena amb  Jane Eyre  ja us en vaig parlar en un post anterior. Llegit en l'edició de  labutxaca d'Edicions 62  i amb traducció de la M. Dolors Ventós ha estat, de moment, el llibre de les Brontë que més m'ha agradat. Ens explica la història de la Jane Eyre, òrfena de pare i mare des de molt petita. Primer acollida pel seu tiet matern, després de la mort d'aquest pass

Un dels llibres publicat per  Trotalibros Editorial ha estat Adiós, señor Chips d'en James Hilton, amb traducció de Concha Cardeñoso i il·lustracions de Jordi Vila Delclòs. En català el trobem editat per Viena Edicions i traduït per Miquel Desclot. Publicada el 1934 i inspirada en el seu pare i en un dels seus professors, aquesta novel·la ens explica la vida del senyor Chipping, des dels seus inicis com a professor a l'escola per a nois de Brookfield fins a la seva vellesa. Amb els anys els alumnes de Brookfield deixaran l'escola i en vindran de nous, alguns d'ells fills o nets d'antics alumnes, però en Chips sempre hi serà present, fins i tot jubilat. És un llibre que es llegeix molt depressa, en dos dies te l'acabes, i si no hi pares atenció et pot semblar que no és res de l'altre món, però és un llibre entranyable. El senyor Chips és aquell professor que comença amb mal peu amb els seus alumnes, però que després es guanya la seva simpatia i estima. De

Setembre s'ha acabat, el mes que acomiada l'estiu, que ens fa tornar a la rutina i que dona la benvinguda a la tardor. I va ser amb aquesta idea al cap que vaig escollir les meves lectures del mes. M'acompanyeu a revisar-les? Llibres llegits: Ca la Wenling , de la Gemma Ruiz Palà i editat per Proa  ★★★★ Segon llibre de l'autora, que va fer el seu debut literari amb  Argelagues .  Si bé és veritat que no l'he trobat tan emotiu com el primer (ambientar-se en la Guerra Civil sempre té un plus d'emotivitat), m'ha semblat igual d'entranyable. Amb l'excusa d'una trama que té lloc en una perruqueria d'un barri de Barcelona, regentada per una família xinesa, es parlarà de temes com la violència masclista, la immigració o la xenofòbia. Adiós, señor Chips , de James Hilton. Amb traducció de Concha Cardeñoso, il·lustracions de Jordi Vila Delclòs i editat per Totalibros Editorial  ★★★★ Novel·la breu que ens explica les memòries d'un vell professor j