26a Setmana de la Ciència

Aquest any, del 12 al 21 de novembre, se celebra a Catalunya la 26a Setmana de la Ciència. Però, què és la Ciència? Del llatí scientia, coneixement, segons les dues primeres entrades de l'Enciclopèdia Catalana és el següent:

1. Conjunt de coneixements, i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat i pràcticament per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
2. Cada branca o departament de coneixences sistematitzades considerat com a camp d’investigació o objecte d’estudi.
• ciències ambientals Conjunt de ciències que estudien el funcionament de la Terra i els seus ecosistemes tenint en compte totes les interaccions dels éssers vius, entre si i amb el medi abiòtic i l’energia, les quals integren coneixements pluridisciplinaris de física, química, biologia, geologia, economia, demografia, política i etologia, principalment.
• ciències del comportament Denominació utilitzada principalment dins el món anglosaxó per a designar el conjunt de ciències que investiguen el comportament.
• ciències humanes Expressió que designa aquelles disciplines l’objecte de les quals és l’estudi de l’home.
• ciències socials Conjunt de disciplines l’objecte de les quals és l’estudi dels fenòmens socials des d’una perspectiva científica.

I ara parlarà de Ciència el blog? Doncs no, però és una bona excusa per compartir llibres que hi tenen a veure, ja siguin de ficció (gran repte!) com de no-ficció. La iniciativa és dels bookstagrammers @elsbookhunters i aquests són els llibres amb els que m'hi uneixo:

La història més bella del món. Els secrets dels nostres orígens. Autors: Hubert Reeves, Joël de Rosnay, Yves Coppens i Dominique Simonnet. Traducció: Xavier Dilla. Idioma: català. Publica: Edicions 62. 1997. Amb un format de pregunta-resposta, aquest llibre ens explica com va formar-se el món de manera molt didàctica i entenedora. Va ser una lectura de l'institut, per a la classe de biologia, i el que més em va impactar va ser el seu final. Bé, més que el seu final, em va impactar quin serà el final de la Terra... Llibre molt i molt recomanable.

La història més bella de l'home. Com la Terra es va fer humana. Autors: André Langaney, Jean Clottes, Jean Guilaine i Dominique Simonnet. Traducció: Anna Casassas. Idioma: català. Publica:  Edicions 62. 2002. Si amb La història més bella del món seguíem els orígens del món, aquí hi seguim els nostres. Com vam evolucionar fins a ser el que som ara? Aquesta no va ser cap lectura obligatòria, però després de la gran experiència que va ser llegir l'anterior llibre vaig decidir que havia de llegir-lo.

Sapiens. A Brief History of Humankind. Autor: Yuval Noah Harari. Idioma: anglès. Publica: HarperCollins Publishers. 2015. Què dir d'aquest llibre? Un dels bestsellers dels últims anys on se'ns explica de manera molt clara i entenedora, la nostra evolució com a espècie. Un dels llibres més interessants que he llegit. El 2016 va publicar-se Homo Deus: A History of Tomorrow, que segons diuen és igual o millor que aquest primer. Serà cosa de comprovar-ho.

Mujeres invisibles para la medicina. Autora: Carme Valls Llobet. Idioma: castellà. Publica: Capitán Swing Libros. 2020. D'aquest llibre ja us en vaig parlar en un post anterior, aprofitant la commemoració del 28 de maig. Es parla dels processos fisiològics i naturals en la salut de les dones, de les malalties predominants en les dones i de com la ciència s'ha oblidat de nosaltres a l'hora d'estudiar malalties o medicaments. Un llibre molt interessant i necessari que totes les dones hauríem de llegir, així com totes aquelles persones que es dediquen al món de la salut. Us animo a llegir-lo.

Triar els llibres de no-ficció ha estat fàcil, els de ficció ja no ho és tant, però la meva tria és aquesta:

L'evolució de la Calpúrnia Tate. Autora: Jacqueline Kelly. Traducció: Jordi Vidal i Tubau. Idioma: català. Publica: La Galera. 2010. D'aquest llibre ja us en vaig parlar ambé en un post anterior. Ambientada en un poble de Texas l'any 1899, tracta sobre la vida de la jove Calpurnia Virginia Tate, a qui el seu avi descobreix les teories de Darwin. Amb aquest argument era la tria més fàcil! És un llibre que no em canso de recomanar a tothom, perquè a mi em va enamorar. Propòsit per aquesta Setmana de la Ciència: aprendre jo també sobre les teories de Darwin llegint L'origen de les espècies.

El médico. Autor: Noah Gordon. Traducció: Iris Menéndez. Idioma: castellà. Publica: Círculo de Lectores. 1994. Què fas quan el teu major desig és aprendre a curar a la gent i vius a l'Anglaterra del segle XI? Viatjar fins a Pèrsia, fer-te passar per jueu i aprendre la ciència de la medicina a l'escola més prestigiosa del moment. Una altra tria fàcil, on literatura i ciència casen perfectament. Una meravella de novel·la. Que no us espantin les seves més de 600 pàgines!

El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Autor: Robert Louis Stevenson. Traducció: Salvador Oliva. Idioma: català. Publica: Quaderns Crema. 2018. Aquesta ha estat la tria més difícil, i amb la que menys segura estic, però crec que és un bon exemple de com la ciència alimenta la imaginació dels autors. Tot i que sembla ser que el punt de partida d'aquest llibre és una obra de Poe, crec que la ciència hi juga un paper molt important. Com si no arriba el protagonista a poder transformar-se en la seva personalitat més fosca?

Segur que si hi penso una mica més la llista podria ser més llarga, però ho deixarem per l'any vinent!

I vosaltres, quins llibres heu llegit que parlin de ciència?