Isabel-Clara Simó

Avui fa un mes que, per una iniciativa sorgida dins de la comunitat de #ElReducteCatalà, vaig començar a compartir a Instagram escriptores en llengua catalana. Tot un mes publicant llibres escrits per dones, i escrits en català. I quina és la meva escriptora en llengua catalana preferida? La resposta és ben fàcil: la Isabel-Clara Simó. Des de què la vaig descobrir amb el llibre Dones que he provat a adquirir tot el que ha escrit, que no és poc! 

Nascuda a Alcoi el 1943, no només va dedicar-se a l'escriptura, també va exercir de professora i periodista. Entre altres premis i distincions, el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria literària. Com a persona compromesa que era amb la llengua catalana, la cultura i la nació, el 2008 va ser distingida amb els Premis Joan Coromines atorgats per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL).

Va morir el 2020, deixant-nos un volum i varietat d'obra que jo personalment trobo espectacular: no només va escriure novel·la i narrativa, també va fer incursions en la poesia, el teatre, o la divulgació.

Aquesta entrada vol ser un petit homenatge a la seva obra, compartint-vos els llibres que d'ella he llegit.

El Mas del Diable. Publica: Edicions Bromera. 2018 ★★★★ La meva última lectura de la Isabel-Clara Simó ha estat la del llibre més "veterà" que tinc d'ella. Publicat per primera vegada el 1992, Edicions Bromera el va tornar a publicar el 2018, que és l'edició que jo he llegit. Ens explica la història de dos germans bessons que fa anys que no es veuen i es retroben després de la mort del seu pare. Arran de la mort del pare començaran a investigar si la seva mare és viva, o morta... Qui no s'enganxaria a una història així?

Dones. Publica: Columna Edicions - Edicions Proa. 1997 ★★★ Aquest recull de relats sobre dones va ser el primer llibre que vaig llegir de l'autora. Era el primer número d'una col·lecció de quiosc: Els millors llibres de l'any. Va ser un dels primers llibres "per a adults" que vaig llegir. Fins llavors havia llegit, entre d'altres, llibres de El vaixell de vapor i clàssics juvenils d'aventures i misteri, com els llibres de Jules Verne o Sir Arthur Conan Doyle. I de què tracten els relats del llibre? Doncs no ho recordo, però des de llavors que vaig enganxar-me a llegir tot el que pogués de l’autora.

El professor de música. Publica: Columna Edicions. 1998 ★★★★ Si he de dir el meu llibre preferit de l'autora, crec que triaria aquest. Un professor de música arriba a un poble i acaba trasbalsant la vida monòtona del lloc. Una història una mica com Chocolat, però menys gormanda. És d'aquells llibres que tinc ganes de tornar a llegir, però a la vegada em fa por que la seva re-lectura em provoqui una decepció, que no és el mateix llegir un llibre amb 17 anys que amb 40...

T'imagines la vida sense ell? Publica: Columna Edicions. 2000 ★★★ En Mateu troba el diari que la seva mare escrivia i hi descobreix coses dels seus pares que desconeixia totalment. Tot i que és un altre d'aquells llibres del que no recordo pràcticament res, menteixo... no en recordo absolutament res... per a mi és un llibre especial: me'l van regalar les meves companyes de feina de la Clínica Corachán quan se'm va acabar el contracte. Recordo que una de les companyes em va dir: "Però el títol hauria de ser, t'imagines la vida sense nosaltres?" En aquell moment segurament no me la imaginava pas aquesta vida, van ser dos anys d'anar amunt i avall en tren cap a Barcelona passant molt bones estones a la feina, parlant de llibres amb els pacients sempre que en tenia l'oportunitat. Ara ja ha passat molt de temps, 16 anys!, i ja no enyoro aquells viatges en tren, però sí m'agradaria tornar a veure-les a elles i saber com els hi va la vida.

Hum... Rita! L'home que ensumava dones. Publica: Cercle de Lectors. 2001 ★★★ El títol del llibre ho diu, tracta d'un home a qui agrada ensumar dones. El seu gran plaer arribarà quan coneix a una jove contorsionista de circ. Quan vaig obrir el llibre i només començar m'hi trobo un passatge de El perfum de Patrick Süskind vaig pensar que no l'havia encertat (me'l van fer llegir a l'institut i no em va agradar), però he de dir que vaig gaudir molt més el llibre de la Isabel-Clara Simó, tot i que també se'ns expliquin els dons olfactius d'homes amb aficions ben estranyes.

Estimats homes (Una caricatura). Publica: Cercle de Lectors. 2001 ★★★ Si el primer llibre que vaig llegir de la Isabel-Clara Simó va ser Dones, crec que el segon va ser aquest. Em va semblar un recull de relats molt divertit, ideal per a moments en què no tens el cap per a segons quines lectures.

L'home que volava en el trapezi. Publica: Cercle de Lectors. 2002 ★★★★ La història de dos persones que viuen aïllades, tancades en el seu món, i que s'acaben trobant. Un altre d'aquells llibres amb relacions difícils, perquè la vida és així, no tot són flors i violes.

Angelets. Publica: Edicions 62. 2004 ★★★ Després de les dones i dels homes, els hi toca el torn a les criatures. Recull de deu contes que no idealitzen pas la infància.

Adéu-suau. Publica: Cercle de Lectors. 2006 ★★★ Passes per una intervenció quirúrgica d'alt risc, i quan tornes a casa només t'hi queden els records, res més. Com es pot tirar endavant així? La veritat és que no en recordo res d'aquesta trama, més encara després d'haver llegit la sinopsi, ja que quan pensava en aquest llibre jo pensava en un argument i resulta que no. Tocarà fer-ne una re-lectura algun dia (a aquest pas seran tantes les re-lectures que no tindré temps per llegir llibres nous...).

El caníbal. Publica: Columna Edicions. 2007 ★★★★ "Vull que tu i jo siguem un de sol". Recordeu la cançó Tinc fam de tu dels Lax'n'busto? Doncs llavors us podeu fer una idea bastant acurada de la història d'aquest llibre. Em va encantar. No recordo si també em va impactar, és probable que sí, perquè acabo de fullejar-lo un moment i realment deuria ser tota una experiència llegir-lo... Una història d'amor i passió sense límits.

El meu germà Pol. Publica: Edicions Bromera. 2008 ★★★ En Pol té la síndrome de Down i és la seva germana adolescent, la Mercè, qui podríem dir que li fa de mare tot i tenir la mare a casa. I que consti que ho recordo perquè he llegit la sinopsi i he llegit la primera pàgina, perquè no recordo absolutament res d'aquesta història. Sí recordo que em va semblar molt diferent al que estava habituada a llegir de l'autora: o bé reculls de relats, com Dones o Estimats homes (Una caricatura), o novel·les amb relacions amoroses de pel mig, amb més o menys fortuna per als protagonistes.

Amor meva. Publica: Edicions 62. 2010 ★★★★ Novel·la on se'ns narra la història d'una nissaga de dones de quatre generacions. Des de la Barcelona de principis del segle XX, al París dels anys seixanta i fins el Londres actual. Em va agradar molt, com gairebé tots els llibres que tracten la vida de diferents generacions d'una mateixa família. La sensació al acabar-lo va ser molt bona, tot i que ara no en recordi res... En part millor, si mai el torno a llegir serà com fer-ho per primera vegada.

Homes. Publica: Edicions Bromera. 2010 ★★★ Recull de relats amb els homes com a protagonistes. No vaig trobar les històries tan divertides com les d'Estimats homes (Una caricatura), però són també una bona opció per passar una molt bona estona.

Jonàs. Publica: Edicions 62. 2016 ★★★ L'Àlex viatja a Nova York, on hi coneix en Jonàs. Entre tots dos sorgirà l'amor però, com en tots els llibres de la Isabel-Clara Simó, la seva relació no serà fàcil. Crec que és un dels llibres que menys m'ha agradat de l'escriptora, o aquesta és la sensació que tinc ara quan penso en què em va semblar el llibre.

La sarbatana. Publica: Editorial Alrevés. 2019 ★★★★ Lectura d'aquest mes d'agost, quan feia temps que no llegia res de novel·la negra, i aquest llibre va ser una molt bona tria per tornar-hi. Cada capítol està escrit des de la visió d'un dels protagonistes, un matrimoni de mitjana edat que decideix anar a viure fora ciutat i així portar una vida més tranquil·la. Però l'arribada d'un veí que no s'esperaven ho trastocarà tot. Amb un final obert aquest novel·la em va tenir totalment enganxada.

El teu gust. Publica: Edicions Bromera. 2020 ★★★★ Última, i pòstuma, novel·la de la Isabel-Clara Simó. En ella ens explica la relació de la protagonista amb la Roser, però també amb els altres amors que la protagonista ha tingut al llarg de la seva vida, tots ells diferents. Amb un final que per a mi és tràgic, és un dels llibres de l'autora que més m'ha agradat. Potser sí que el fet de ser la seva última novel·la hi ha ajudat, ja que els llibres llegits ja fa temps els tinc molt oblidats, però tot i tenir el final que té em va deixar amb molt bones sensacions, aquelles que tens quan un llibre t'ha agradat molt.

La mancança. Publica: Editorial Gregal. 2020 ★★★★ Aquest mes de juny passat vaig llegir aquest llibre de poesia de l'autora. No és un dels meus gèneres predilectes, a part que penso que se n'ha de saber molt! Però va ser una molt bona experiència llegir cada nit, abans d'anar a dormir, dos o tres poemes del llibre. Desconeixia totalment aquesta faceta de l'autora, i va ser tot un plaer descobrir-la.  

I vosaltres, heu llegit res de la Isabel-Clara Simó?