El llibre dels divendres: Amar y ser sabio

Josephine Tey, pseudònim de l'escriptora escocesa Elizabeth MacKintosh (1896-1952), era fins ara una autora de novel·les de misteri totalment desconeguda per a mi, però gràcies al llibre Amar y ser sabio hem posat remei a aquest petit problema i, a partir d'ara, serà una de les meves "escriptores de capçalera": aquest llibre m'ha creat la necessitat de llegir més llibres seus, a poder ser tots.

Poc es podia imaginar l'inspector d'Scotland Yard Alan Grant que acompanyar a la seva amiga Marta Hallard, actriu de teatre, a la festa de la famosa escriptora Lavinia Fitch suposaria l'inici d'un misteriós cas de desaparició. És aquí on coneix a Leslie Searle, un jove fotògraf nord-americà que acabarà passant uns dies a la casa de camp de la senyoreta Fitch al poble de Salcott St. Mary, indret on bona part dels artistes londinencs hi van a passar les vacances o els caps de setmana per a escapar de la vida a ciutat. Però un dia, misteriosament, el jove fotògraf desapareix, i el cas serà encarregat a l'Alan Grant. Sense gaires pistes sobre el cas, l'inspector haurà d'esbrinar si en Searle és mort o senzillament ha desaparegut.

Mentre anava avançant amb la lectura pensava que, per ser un llibre de misteri, no estava passant res de gaire interessant, però amb la desaparició del fotògraf tot canvia i comença l'acció. A partir d'aquí és molt difícil deixar el llibre de banda per fer res més, fins i tot dormir. El personatge de l'inspector Grant també hi ajuda: així com l'Hercule Poirot o en Sherlock Holmes tenen caràcters que ens els poden fer poc propers de tan repel·lents que poden arribar a ser, l'Alan Grant no va per la vida parlant de la substància grisa ni drogant-se, i això el fa més humà que els seus col·legues literaris. Crec que una de les seves virtuts és la modèstia ("sobrevalora usted mis habilidades" diu en un moment del llibre) i si ha d'anar al seu cap a dir-li que no ha pogut resoldre un cas ho fa, no se li cauran pas els anells.

Quan vaig llegir la sinopsi i vaig veure que l'escriptora era britànica no vaig poder evitar pensar en la reina del crim: l'escriptora anglesa Agatha Christie. Tot i que no tinc gaire fresques en la memòria les lectures que he fet de quatre dels seus llibres, crec que la novel·la de la Josephine Tey és molt més entretinguda gràcies als seus tocs d'humor. D'acord que un crim no és per fer-ne broma, però que un llibre de misteri et mantingui en tensió i a la vegada, de tant en tant, et diverteixi, crec que és un èxit assegurat.

Si us agraden els llibres british de misteri i els finals inesperats (jo com a mínim aquest final no me l'esperava), crec que és un llibre que us agradarà.

I vosaltres, coneixíeu a l'autora? Heu llegit cap llibre seu?