Resum de lectures: Novembre

Com? Ja ha acabat el mes de novembre? Ja estem a desembre? No sé a vosaltres, però a mi aquest any m'ha passat volant... Però bé, l'any encara no ha acabat, així que repassem primer les lectures del mes de novembre.

Llibres llegits:

Un cert somriure, de Françoise Sagan. Amb traducció de Josep Maria Pinto i publicat per Viena Edicions  ★★★★ El volum 24 de la col·lecció dels Petits Plaers és el tercer de l'autora que publica l'editorial. La jove Dominique estudia dret a París, igual que la seva parella, en Bertrand.  Tot i que sembla que junts estan prou bé, la Dominique sent que la seva vida l'avorreix (fins i tot parlar de literatura l'avorreix!), fins que un dia coneix a l'oncle d'en Bertrand, en Luc. Cal explicar res més? 

Si heu llegit res de la Sagan segur que us podeu imaginar una mica com continua la història, i que no té un final feliç... En la petita biografia de l'autora que hi ha a la solapa del llibre llegeixo que la història va ser portada al cinema (igual que Bon dia, tristesa i T'agrada Brahms?). Ja estic trigant a buscar-ne la versió.

El silenci del mar, de Vercors. Amb traducció de Jordi Martín Lloret i publicat per Viena Edicions  ★★★★ Segon llibre que llegeixo de la col·lecció Petits Plaers aquest mes, a casa ja només en queden tres per llegir, m'han ben enganxat amb aquestes cobertes i aquestes històries. La d'aquest llibre té lloc en un petit poble de la França ocupada, durant la Segona Guerra Mundial. Un home vell i la seva neboda han d'allotjar a casa seva un oficial nazi. Cada nit, en arribar a casa, l'oficial els passarà a veure i, amb l'excusa d'estar prop de l'escalfor del foc, i els explicarà coses de la seva vida i com admira la cultura francesa, però ni així aconsegueix un sol mot dels seus amfitrions. Ell està convençut que de la guerra només en sortirà quelcom de bo per a França, i també per a Europa, però dues setmanes de permís a París ho canvien tot per aquest oficial que, en lloc de donar un cop de puny a la taula, decideix anar a l'infern... 

De veritat us dic que el final del llibre m'ha trencat el cor. Es mereix una segona lectura, i una tercera, i una quarta, i…

Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona, de Stefan Zweig. Amb traducció de Jaume Vallcorba i publicat per Quaderns Crema ★★★★ Un grup de residents d'una pensió de la Riviera discuteix sobre el fet que la senyora Henriette, una dona casada i amb dues filles, hagi deixat el seu marit per marxar amb un jove pràcticament desconegut. Gairebé tothom coincideix en què és un fet que no pot justificar-se, excepte el nostre jove narrador. El fet que no jutgi en cap moment a la senyora Henriette, fa que l'anciana Mrs. C, una de les residents de la pensió, li confessi un moment de la seva vida que per a ella va ser un fet vergonyós. 

Si Carta d'una desconeguda és, fins ara, el meu llibre preferit de l'autor, crec que en segon lloc hi mereix estar aquesta obra. Aquí no hi ha la passió, l'obsessió malaltissa per un home, però sí l'obsessió malaltissa i destructora pel joc com una manera fàcil i ràpida per fer diners, i les seves conseqüències quan no és així. Està el Stefan Zweig entre els meus autors preferits? Definitivament sí.

I això ha estat tot aquest mes. Encara arrossego El Protocolo Wahls i Guerra i Pau, que entre unes coses i unes altres estan quedant arraconats i no s'ho mereixen, així que aquest desembre toca un esprint final per acabar-los.

I vosaltres, què heu llegit aquest novembre?