Katharine Hepburn: Woman of the Year (La mujer del año, 1942)

Torna un altre dissabte de cinema, aquesta vegada amb la meva actriu preferida: Katharine Hepburn, amb Woman of the Year. Aquesta va ser la primera pel·lícula que ella i l'Spencer Tracy van rodar junts, després en vindrien vuit més.

Rodada el 1942 i dirigida pel George Stevens, la pel·lícula narra la història de dos periodistes d'un mateix diari que, tot i que en un primer moment no poden ni veure's, acabaran enamorats. Ell és un periodista esportiu, ella tracta temes de política. Els seus mons no tenen res a veure, però ja ho diuen que els pols oposats s'atrauen... Va guanyar l'Oscar al millor guió original en la 15a edició dels premis i la Katharine Hepburn va estar nominada com a millor actriu. 

Una de les millors pel·lícules de la parella, juntament amb Adam's Rib (La costilla de Adán, 1949) i Guess Who's Comig to Dinner (Endevina qui ve a sopar, 1967). Menció especial mereix l'escena en què el personatge de la Katharine Hepburn, que segurament ni tan sols s'ha escalfat un got de llet en sa vida, intenta preparar-li l'esmorzar a un atònit Spencer Tracy.

En un documental sobre l'actriu (Katharine Hepburn: All About Me) ella mateixa explica com va ser la seva primera trobada. Va ser en Joseph L. Mankiewicz qui els va presentar. Es van saludar i ella va dir-li que potser era una mica alta per a ell (bonica manera de saludar a algú, oi?). No va ser en Tracy qui va respondre-li, si no en Mankiewicz, dient-li que no patís, que ell ja la rebaixaria a la seva mida. A partir d'aquí va començar una relació sentimental que va durar fins a la mort de l'actor l'any 1967, poc després d'acabar de rodar l'última pel·lícula que farien junts (Guess Who's Coming to Dinner).

Recordando a Kate, de l'A. Scott Berg, és de les primeres biografies (si no la primera) que va publicar-se després de la mort de l'actriu. Totes les anteriors estaven publicades en vida seva i potser això fa que aquesta sigui una de les més emotives que he llegit. També és la que més m'ha agradat. Tampoc és que digui res gaire diferent de la resta, però potser al estar escrita durant la seva vellesa i arribar fins a la seva mort fa que sigui diferent i especial.

Podeu trobar la pel·lícula, en subscripció, a les plataformes de cinema Filmin i Prime Video.

Si voleu saber més sobre l'actriu, sobretot en paraules seves, podeu buscar a Youtube algunes de les entrevistes que, sobretot els últims anys, va concedir. Val la pena veure la que, si no m'equivoco, va ser  la primera: l'any 1973 al programa The Dick Cavett Show. Durant els primers anys va ser molt gelosa de la seva intimitat, no va ser una actriu que es deixés veure gaire fora de la pantalla: no anava a festes, no anava a recollir els premis que guanyava. Ella es limitava a fer la seva feina, que era actuar, i ho feia molt bé.

Que acabeu de tenir un bon dissabte!