Fent i desfent...

Ens hem posat al dia amb les lectures? O és només un miratge? Esperem que no ho sigui, i que realment hagi aconseguit posar-me al dia amb les mini-ressenyes de les lectures. Repassem les del mes de juny? Llibres llegits: Nosaltres en la nit , de Kent Haruf. Traducció d'Anna Turró Armengol, publicat per Angle Editorial ★★★★ L'Addie Moore fa temps que és vídua, així que decideix anar a fer-li una proposta al seu veí, en Louis Waters, també vidu i amb qui no ha tingut mai cap relació mínimament personal: dormir junts a les nits. Tot i que en un inici no n'està gaire convençut, sobretot per allò del "què diran", decideix acceptar la proposta. A partir d'aquí s'establirà una relació íntima i còmplice entre els dos. Novel·la tendra com fa temps que no en llegia cap, que parla de la soledat i de la necessitat de tenir a algú al costat que t'escolti, que t'abraci, que t'ajudi quan ho necessites. Pot ser el teu veí, pot ser la teva àvia, o pot ser una

Semblava que havia agafat el ritme a això d'escriure les mini-ressenyes de les meves lectures, però no! Em preocupa? No gaire, però que passi tant de temps entre la lectura i la ressenya és un perill, perquè començo a oblidar algunes coses dels llibres llegits... Anem a veure què puc recordar doncs dels llibres llegits durant els mesos de març, abril i maig. Llibres llegits: Aires, aigües i llocs / Jurament , de Hipòcrates. Traducció de Jaume Ripoll Miralda, publicat per adesiara editorial   ★★★★ Tractat sobre la influència que els aires, les aigües i els llocs tenien en les persones de l'època, a més de la versió original del jurament hipocràtic que havien de jurar els metges i que, encara que adaptat als temps moderns, es continua jurant per part dels professionals de la medicina. Llibre interessantíssim de llegir, on s'expliquen les causes de les malalties de l'època en la que es va escriure aquest tractat. M'ha semblat molt curiós tot el plantejament que de la s

Tot i que som a meitat d'abril, us porto les lectures que vaig fer, o acabar, durant el mes de febrer. Sí, vaig una mica tard, però el final de curs està resultant intens i una no pot organitzar-se com voldria. Espero no trigar tant amb les lectures del mes de març! Llibres llegits: Neu de tardor , d'Irène Némirovsky. Traducció de Josep Maria Pinto, publicat per Viena Edicions ★★★★ Amb l'esclat de la Revolució d'Octubre els Karin fugen de Moscou cap a París. Un temps després se'ls hi afegirà la Tatiana Ivànovna, la vella mainadera de la família, que serà la que menys s'adaptarà a la nova vida que els espera, enyorant i esperant l'arribada de l'hivern. Tercera obra de l'autora a la col·lecció Petits Plaers . Potser ho ha fet la temàtica, però durant la seva lectura m'he sentit transportada a l'ambient de Guerra i pau : aristòcrates que han de canviar les soiréees per la guerra i l'exili... La veritat, vist així, potser hagués estat una b

Vera , novel·la que segur va servir d'inspiració a Daphne du Maurier per a escriure la cèlebre  Rebecca . Quan la Lucy queda òrfena després de la mort del seu pare coneix al senyor Wemyss, un vidu molt més gran que ella que l'ajudarà en la seva nova vida. Més tard, davant de l'oferiment de matrimoni per part d'ell, ella hi accedeix, trobant-se llavors en una relació marcada pel record de la primera senyora Wemyss. Segons sembla l'autora es va basar en el seu segon matrimoni per a escriure-la. "Publicat anònimament el 1921, aquest clàssic del suspens psicològic, indiscutible precedent d e Rebecca ,   retrata amb un realisme aclaparador com un matrimoni es pot convertir gradualment en una relació absolutament malaltissa de la qual és recomanable fugir tan ràpid com es pugui." Tot i que hi ha moments en què potser voldríem llençar el llibre per la finestra de la mala llet que ens ve amb el personatge del Wemyss, la veritat és que és un llibre que no pots para

Els mesos van passant, i els anys també! I a mi se m'acumulen les meves lectures dels mesos de setembre a desembre per compartir-vos! Feina, inici de classes, vida social i compromisos familiars han fet que tingui abandonades les petites ressenyes dels llibres llegits durant aquests mesos. Anem a veure si encara recordo de què van. Llibres llegits: Èdip a Colonos , de Sòfocles. Traducció de Carles Riba i publicat per l' Editorial Alpha ★★★★ Segona tragèdia, en ordre cronològic de l'acció, de l'anomenat cicle Tebà. Completen la trilogia Èdip rei (que vaig llegir el mes de juliol) i Antígona (que espero llegir ben aviat i així completar la tràgica història d'aquesta família). Èdip arriba a Colonos, acompanyat per la seva filla Antígona. Allà serà jutjat per l'assassinat del seu pare i coneixedor de la lluita pel tron de Tebes entre els seus fills Etèocles i Polinices. No hi trobem l'acció que hi ha a Èdip rei , però sí molt debat sobre la culpabilitat o no