Resum de lectures: Estiu 2024

Amb previsió de no ser capaç de mantenir un bon ritme en la redacció i publicació de les mini-ressenyes dels llibres llegits, vaig decidir compartir-vos les lectures dels mesos de juliol i agost en un mateix post. Què millor per gaudir de l'estiu que treure's de sobre la pressió de publicar en un temps prudencial els llibres llegits? Tenint en compte que estem a l'octubre, la meva previsió va ser molt encertada...

Llibres llegits:

L'habitació d'en Giovanni, de James Baldwin. Amb traducció de Dolors Udina, i publicat per l'editorial Trotalibros ★★★ En David és un jove americà que està passant un temps a París. Mentre la seva parella, la Hella, està de viatge per Espanya, coneix en Giovanni, un jove cambrer italià que despertarà en ell una atracció que els durà a viure un idil·li que posarà en risc la relació d'en David amb la Hella.

Com amb la meva primera lectura del clàssic Cims borrascosos, no he tingut una connexió gaire satisfactòria amb el llibre: he estat incapaç de connectar amb cap dels seus personatges, i quan això em passa... malament. Reconec que ha estat un llibre molt interessant de llegir, sobretot perquè ha estat una altra lectura conjunta amb El Reducte Català, el què ha fet la lectura més entretinguda i enriquidora, però no l'he gaudit tan com esperava. Per apreciar de debó Cims borrascosos vaig necessitar una segona lectura, qui sap si amb L'habitació d'en Giovanni hauré de fer el mateix i donar-li, més endavant, una segona oportunitat.

Washington Square, de Henry James. Publicat per RBA, a la col·lecció CRANFORD collection ★★★★ La Catherine Sloper, filla únia del Dr. Sloper, serà l'hereva d'una renta considerable. Per desgràcia seva, no ha heretat totes les gràcies de la seva mare, fet que el seu pare no s'està de recordar-li de tant en tant. Quan el jove Morris Townsend s'interessa per ella, el Dr. Sloper s'hi oposarà rotundament, arribant a amenaçar-la amb deixar la seva herència a la clínica mèdica.

Primera lectura en anglès de l'any, el què ha fet que em pugui haver perdut en el vocabulari de finals del segle XIX, però això no ha impedit que hagi gaudit de l'obra. I no és fàcil gaudir d'un llibre on es maltracta a la protagonista! Menys encara pel seu pare, que tota la seva vida l'ha menystinguda i comparada amb la mare difunta.

El 1949 va ser adaptada al cinema pel director William Wyler, amb Olivia de Havilland i Montgomery Clift com a protagonistes. No us la perdeu!

A la platja de Chesil, d'Ian McEwan. Traduït per Albert Torrescasana i publicat per l'Editorial Anagrama i l'Editorial Empúries ★★★★ Acompanyem a l'Edward i a la Florence a l'hotel on es troben passant la seva nit de noces, a la platja de Chesil. Allà hauran d'enfrontar-se al seu primer contacte íntim...

No havia llegit res de l'autor, tot i que n'havia sentit parlar. Així que un dia que el meu germà feia neteja de llibres vaig decidir que provaria a veure com anava l'experiència de la lectura d'aquest llibre, ja que a ell no li havia acabat d'enganxar. La veritat és que, llegint la contracoberta, pensava que potser no acabaria sent del meu gust, però què equivocada que estava! Realment l'estil d'aquest autor és angoixant, potser comparable amb l'angoixa que pots sentir quan llegeixes un llibre de misteri o quan veus una pel·li d'en Hitchcock. Però no us espanteu els qui no sou fans dels thrillers, que no ho és pas: només és la història de dos joves que arriben verges al matrimoni i han d'enfrontar-se a la seva primera nit junts... Què pot ser més angoixant que això? Amb moltes ganes de llegir més coses d'en McEwan.

Fins a l'última pedra, de Berta Creus. Publicada per l'Editorial Males Herbes ★★★ Quan arriba al llogarret on van viure els seus avantpassats, el protagonista de la nostra història hi troba una vella que es dedica a moure les pedres, del que un dia van ser cases, fins al bosc que hi ha a la vora. Sense saber el motiu de tot plegat, el foraster l'ajuda a carregar aquestes pedres que tenen moltes històries per explicar.

En el llibre s'alternen històries antigues del llogarret amb la vida del nostre protagonista, amb espai per a les llegendes dels qui, potser, van ser els avantpassats d'aquest home que ha anat a buscar respostes. No tinc clar si acaba trobant allò que buscava, el que sé segur és que no esperava trobar-se amb pedres que parlen...

Les dones de Traquis, de Sòfocles. Traducció de Carles Riba, i publicat per Edicions 62 i Editorial Alpha, dintre de la col·lecció d'obres de la Fundació Bernat Metge ★★★★ Un dels set drames de l'autor que ha arribat fins als nostres dies. En ell se'ns explica la història de la mort de l'heroi Hèracles (Hèrcules en la mitologia romana) a mans de la seva esposa Deianira, a causa d'un engany del centaure Nessos.

No tenia gaire fresca aquesta història de la mitologia, la veritat és que sempre he relacionat el nom d'Hèracles als dotze treballs que se li van encarregar després d'haver matat els seus fills. Llegir-la m'ha permès conèixer més de la vida d'aquest heroi mitològic, fill del déu Zeus i la mortal Alcmena, a qui van batejar com a Hèracles en honor de la seva madrastra Hera.

L'amant de lady Chatterley, de D. H. Lawrence. Traducció de Jordi Arbonès, i publicat per Viena Edicions dintre de la col·lcció del Club Victòria ★★★★ La Constance és una jove que s'ha educat amb la llibertat que moltes dones de la seva època (principis del segle XX) haguessin volgut. Quan es casa amb sir Clifford Chatterley poc es pensava que aquest tornaria paraplègic de la Gran Guerra. Jove i bonica encara, trobarà consol en el seu guardabosc...

L'any 1928 es publicava, censurada, aquesta novel·la. El 1930 moria el seu autor. Fins el 1959 l'obra no es publicaria completa, tal i com en D. H. Lawrence la va escriure. La veritat és que puc entendre que pogués ser un escàndol per a la societat de l'època: l'autor no s'està de parlar obertament del sexe, i de la necessitat de lady Chatterley a continuar gaudint-lo.

Llibres acabats:

Matrix, de Lauren Groff. Traduït per Míriam Cano i publicat per L'Altra Editorial ★★★ La història de Maria de França, la germana bastarda del rei Enric II d'Anglaterra i per tant cunyada d'Elionor d'Aquitània, que és enviada a una abadia de la què s'haurà de fer càrrec. D'un lloc empobrit, amb unes condicions de vida que afavoreixen la fam i la malaltia, la Maria en farà un lloc pròsper i on escriurà les seves obres.

La sinopsi del llibre prometia molt: una mena de biografia novel·lada d'una de les poques escriptores que es coneixen de l'Edat Mitjana. Tenia moltes ganes de descobrir coses d'aquest personatge totalment desconegut per mi, i potser tenia unes expectatives tan altes que la història no m'ha acabat d'atrapar. Tot i això, no deixa de ser un llibre molt interessant que m'ha permès descobrir, i prendre interès, per aquesta abadessa que, segons la Viquipèdia, és la primera escriptora coneguda de la literatura francesa.

Llibres començats:

Vaig començar el mes de setembre llegint encara l'assaig sobre intel·ligència artificial La singularidad, de Carlos Fenollosa.

I vosaltres, què heu llegit durant l'estiu?