Resum de lectures: #MarçAsiàtic

Primer any que m'animo a participar del #MarçAsiàtic i aquestes han estat les meves lectures:

La ballarina, d'Ogai Mori. Traducció de Marta Morros i publicat per Viena Edicions ★★★ Vuité volum de la col·lecció dels Petits Plaers. Què explicar d'un llibre tan breu sense desvetllar el seu final? En ell se'ns explica la història d'amor entre el Toyotaro i l'Elise: ell és un jove estudiant japonès que per feina se'n va a viure a Berlín, ella una jove ballarina a qui se li acaba de morir el pare i viu amb la seva mare gairebé en la misèria. 

He de reconèixer que la literatura japonesa em costa, potser per això n'he llegit pocs llibres, però aquest m'hagués agradat que hagués tingut alguna pàgina més. Bona manera d'estrenar-me amb el #MarçAsiàtic.

Retrat de Shunkin, de Junichiro Tanizaki. Traducció d'Albert Nolla i publicat per Viena Edicions ★★★★ Segon volum de la col·lecció dels Petits Plaers i segona lectura del meu #MarçAsiàtic. En ella se'ns explica la vida de Shunkin Mozuya, música i mestra de koto (instrument de corda pinçada d'origen xinès però molt típic al Japó, semblant a la cítara) i de shamisen (instrument de corda japonès derivat del xinès sanxian). Cega des de l'edat de 9 anys, ha comptat sempre amb l'ajuda d'en Sasuke, el jove aprenent que els seus pares tenen a la farmàcia que regenten i que s'acaba convertint en el seu deixeble en l'art de la música. Tot i l'arrogància i despreci que ella demostra, entre els dos hi ha molt més que una relació de mestressa-criat o de mestra-deixeble. 

Segon llibre que llegeixo de l'autor, el primer va ser El club dels sibarites publicat dintre d ela col·lecció El cercle de Viena, i així com els sibarites van passar sense pena ni glòria pels meus prestatges, la Shunkin m'ha semblat un llibre atrevit per l'època. Ha estat una molt bona manera de seguir amb el #MarçAsiàtic.

Ella y su gato,  història de Makoto Shinkai escrita per Naruki Nagakawa. Traducció de Gabriel Álvarez i publicat per Duomo Ediciones ★★★★ Quatre dones i els seus gats, recollits del carrer, en quatre històries que s'entrellacen. 

El primer que em va cridar l'atenció d'aquest llibre quan el vaig veure a la llibreria va ser la seva portada i el seu títol, i al llegir la sinopsi vaig pensar que podria agradar-me (no feia pas gaire que havia llegit Antes de que se enfríe el café i tot i que no tenen res a veure en la trama, crec que tenen alguna cosa que els fa similars). Després vaig començar a veure alguna ressenya negativa per bookstagram, i vaig començar a patir. Però per sort meva el llibre m'ha encantat. Potser la lectura més tendra d'aquest primer trimestre que ens parla de relacions i de vincles, i de com de difícil és de vegades expressar el que sentim.

He començat també el llibre L'illa de les dones del mar, de la Lisa Lee, que tot i que no pot considerar-se literatura asiàtica la seva trama té lloc a l'illa coreana de Jeju i la seva escriptora és d'ascendència xinesa. Ja sé que encara queden tres dies per acabar el mes, però com assumeixo que no serà una lectura que pugui acabar a temps la deixarem pel resum de les lectures d'abril.

I vosaltres, heu participat del #MarçAsiàtic? Quines lectures heu fet?