Resum de lectures: Març 2026

Potser si no fes res més durant el dia que anar escrivint les breus ressenyes dels llibres que llegeixo aconseguiria tenir-les totes enllestides abans d'acabar l'any, però com encara no puc viure de rendes he de treballar per guanyar-me les garrofes, així que aniré al ritme que pugui. També és veritat que potser hauria de buscar-me un sistema eficaç que em permetés portar les ressenyes al dia, però com deia la Scarlett O'Hara ara mateix no tinc temps de pensar-hi, així que ja hi pensaré demà. De moment, aquí va el resum de les lectures del mes de març.

Llibres llegits:

La intrusa, d'Irene Pujadas. Publicat per L'Altra Editorial ★★ Després d'escoltar diverses opinions de família i amics sobre la seva persona, la Diana decideix fer un viatge al seu interior. Creu que amb això en tindrà prou per solucionar el que externament els altres veuen que no acaba d'anar a l'hora. El que la Diana no s'imaginava pas és que la burocràcia interior, la del seu dedins, pot ser tan carregosa com la de l'exterior, ni tampoc que acabaria sent perseguida per uns guàrdies. Però un cop a dins, com tornar a fora? 

Llegit pel club de lectura de narrativa catalana de la llibreria La Plural.

Al començar el llibre ja vaig veure a venir que no s'assemblaria gens a res que hagués llegit abans. Un dels pensaments que va creuar-me el cervell va ser que era una autèntica "fumada", però semblava que dintre de la seva raresa podia ser divertit i esbojarrat. Doncs em va acabar avorrint, se'm va "fer bola", i quan això et passa amb un llibre que no arriba a les 200 pàgines no és gaire bon senyal... Potser n'esperava una altra cosa d'aquest viatge interior?

Val a dir que hi ha companyes a qui el llibre va agradar i que el van gaudir molt, però no va ser el meu cas ni el de les companyes més grans. M'estic fent gran?

La dona abandonada, d'Honoré de Balzac. Amb traducció de Josep Maria Pinto i publicat per Viena Edicions ★★★★ Quan el baró Gaston de Nueil s'instal·la durant un temps en una petita ciutat de Normandia, fugint dels excessos que París li ofereix, poc s'imagina que la seva vida no serà tan avorrida com li havia semblat en un primer moment quan conegui a la vescomtessa Clara de Beauséant.

El meu primer Balzac, i això que a casa fa temps que hi ha un exemplar de Las ilusiones perdidas que vaig comprar-me quan encara era sòcia del Círculo de Lectores (i ja no recordo el temps que a que m'hi vaig donar de baixa...).

La veritat és que estic provant a recordar, a data 22 d'agost de 2026 (moment en el que estic escrivint aquestes línies, quan faci la publicació ja són figues d'un altre paner...), què em va fer sentir el llibre durant la seva lectura, i no aconsegueixo recordar res. Fins i tot he hagut de buscar a la web de l'editorial la sinopsi del llibre (més fàcil que aixecar-me a agafar el llibre de la prestatgeria, on vas a parar!), perquè tampoc la recordava. El que sí que recordo és que hi ha una frase que, quan la vaig llegir, vaig tenir la necessitat de compartir en una història d'Instagram de tant que em va impressionar: "Tot i això, hi ha tantes esperances en el cor de les dones que estimen! Es necessiten força punyalades per matar-les, i estimen i sagnen fins a l'última!" Potser és un llibre curt, però sembla que en Balzaç no necessitava gaires pàgines més per posar-se ben intens...

L'aprenenta de bruixa 2. Escombres i fogueres, de Mary Norton. Traduït per Helena Lamuela i publicat per Viena Edicions ★★★★ La mare de la Carey, en Charles i en Paul està molt ocupada amb "una tasca d'importància nacional", així que posa un anunci al diari buscant allotjament per tal que els seus fills puguin passar l'estiu. Curiosament, en el mateix diari, hi ha un anunci de certa dama que s'ofereix a allotjar dos nens de Londres a preu moderat. La dama en qüestió és la senyoreta Price, l'aprenenta de bruixa que els nens van conèixer quan van estar-se a casa la seva tieta Beatrice. Tot i que a l'anunci s'oferia allotjament per a dos nens, la senyoreta Price accepta els tres germans a casa seva, que aquesta vegada tindran la sort de poder viatjar al passat gràcies al pom màgic.

Segona part de les aventures de l'aprenenta de bruixa, i quines aventures! Comparat amb el primer llibre, L'aprenenta de bruixa i el pom màgic, té molta més acció, el que potser el fa molt més atractiu i entretingut. No desvetllarem aquí res que pugui fer perdre l'emoció de la seva lectura, però de veritat us dic que va haver-hi un moment en què vaig patir per algun dels personatges... Però tot i el patiment momentani és divertit, i en un pim-pam es té llegit.

No sé que en pensaran els joves lectors actuals, però a mi m'ha encantat. 

El espejo del cerebro. Neurociencia y meditación, de Nazareth Castellanos. Publicat per La Huerta Grande Editorial ★★★ Breu assaig on es recullen els resultats d'estudis sobre la neurociència de la meditació, que mostren els canvis que tenen lloc al cervell mentre es practiquen aquestes tècniques. 

És el millor llibre sobre neurociencia que llegireu? Segurament no, però és una bona porta d'entrada per apassionar-se sobre el tema. És sempre interessant llegir a l'autora? Sí, moltíssim. Alguna cosa més a dir? Sí: si us interessa la ciència, si voleu aprendre com funciona el cervell, llegiu-la i seguiu-la a xarxes.

Us recomano moltíssim el seu llibre Neurociencia del cuerpo, on ens parla dels canvis que tenen lloc al cervell segons la funció de diferents òrgans. Interessantíssim. 

Llibres acabats:

El pit-roig, de Jo Nesbø. Traduït per Laia Font i Mateu i publicat per Edicions 62 ★★★★★ Quan en Harry Hole, detectiu  de la policia d'Oslo, comença a investigar diferents assassinats que estan tenint lloc a la ciutat poc s'imaginava que els crims el durien a la Segona Guerra Mundial i al fascinant món del subconscient humà. Amb salts en el temps, i amb dues trames igual d'interessants, seguir el ritme i fer memòria de tots els noms que hi apareixen no és feina fàcil, com tampoc ho és resoldre qui hi ha al darrere d'aquests crims.

Primer contacte amb el detectiu Harry Hole, de la mà del club de lectura Groc i Negre, i quin primer contacte! A part de tota la trama criminal, seguint les pistes dels diferents assassinats que estan tenint lloc a la ciutat, l'autor ens porta per moments al passat, a la Segona Guerra Mundial, i a les trinxeres que defensaven els soldats noruecs. La veritat que no sabria dir quina de les dues trames és més interessant, si la que té lloc a l'Oslo actual, seguint a en Harry Hole per la ciutat en busca de pistes que el portin fins a l'assassí; o potser la trama de la guerra, on acompanyem a joves noruecs que es trobaven al front lluitant per no saben gairebé el què. 

Aquest no és el primer llibre de la saga, de fet n'és el tercer, però persones enteses en l'autor i el personatge (el que equival a dir @lilladeserta) van pensar que era la millor manera d'entrar en aquest món de crims, on de tant en tant també hi ha lloc per emocionar-se.

Cranford, d'Elizabeth Gaskell. Amb traducció de Xavier Zambrano i publicat per Viena Edicions ★★★★ Cranford és un petit poble rural anglès on la seva població està formada, majoritàriament, per dones. Algunes d'elles passen tràngols econòmics, d'altres tenen una vida més acomodada, però totes elles s'avenen prou bé. 

Quarta novel·la que llegeixo de l'Elizabeth Gaskell, que juntament amb Jane Austen s'ha convertit en una de les meves escriptores angleses preferides. Totes dues van retratar l'època i la societat que els hi va tocar viure, i patir, però mentre l'Austen ens portava a conèixer les famílies benestants rurals la Gaskell ens mostrava els canvis que la Revolució Industrial suposava per als pobles i ciutats del país.

Un plaer de lectura, amb uns personatges entranyables.

Estimula tu nervio vago, d'Antonio Valenzuela. Publicat per Alienta Editorial ★★★★ Llibre de divulgació que ens explica les funcions que el nervi vague té sobre el nostre cos, i el seu important paper en la nostra salut. Però no només hi ha lloc per a la teoria, la pràctica de certes tècniques i exercicis, així com l'alimentació, formen part de les eines que l'autor ens ensenya per tenir cura d'aquest nervi tan important.

Una de les lectures més interessants del mes de març, amb un llenguatge clar i entenedor que no demana tenir cap màster en ciències per entendre el que s'està llegint. 

La primera part del llibre és molt més teòrica, situant el nervi vague en la nostra biologia i fisiologia, per passar després a una part més pràctica on l'autor ens mostra eines que poden ajudar a regular aquest nervi tan important per a la nostra salut i benestar.

Llibres començats:

Tot i que pensava que aquest mes de març aconseguiria acabar tots els llibres, m'ha quedat començat A Knight of the Seven Kingdoms, de George R.R. Martin.

I vosaltres, què vàreu llegit durant el mes de març?