Resum de lectures: Febrer 2026

Havent acomiadat ja els set primers mesos de l'any, anem a repassar els llibres llegits durant el mes més curt (sí, no vaig massa al dia amb les ressenyes...), però molt productiu pel què fa a lectures! 6 llibres llegits, 2 d'acabats i 2 de començats. No vam perdre pas el temps.

Llibres llegits:

Peter i Wendy, de J. M. Barrie. Traduït per Joana Castells Savall, amb il·lustracions de Francis Donkin Bedford. Publicat per Editorial Males Herbes ★★★★★ La història de Peter Pan, el nen que no volia créixer i que vivia al País de Mai Més ne companyia dels nens perduts i la petita fada Campaneta. Una nit que en Peter va a buscar la seva ombra perduda a casa de la família Darling, s'emporta amb ell a la Wendy i els seus germans cap al País de Mai Més, on junts hauran d'enfrontar-se al Capità Garfi i els seus mariners.

Segona lectura d'aquest clàssic, que anteriorment ja havia llegit en la seva versió original en anglès i que em va fer avorrir (per no dir odiar, que potser seria una paraula massa gruixuda) al personatge d'en Peter Pan. Perquè és així, quan arribes a certa edat, i per molt que puguis haver compartit el desig de no créixer, no pots sentir cap tipus de simpatia per en Peter i tota la teva empatia es concentra en els pirates i en la pobra Wendy, que no sap on s'ha fotut... Potser el que li caldria a en Peter seria fer amistat amb l'Anne Shirley, de les Teules Verdes: es pot créixer, i madurar, sense necessitat de perdre ni un gram de la imaginació, o de la capacitat per ficar-se en embolics.

Per sort, no sentir cap tipus de simpatia per en Peter Pan no està renyit amb gaudir, i molt, de la seva lectura.

El zoo de vidre, de Tennessee Williams. Traducció a càrrec de Jordi Vilaró Berdusan, i publicat per adesiara editorial ★★★★ En Tom i la Laura Wingfield conviuen amb la seva mare, una dona possessiva que només sap enyorar la seva joventut i preocupar-se per si la seva filla trobarà un bon pretendent.

Tercera obra de teatre que llegeixo d'en Tennessee Williams. Em vaig estrenar amb Un tramvia anomenat Desig, i després vaig seguir amb Gata sobre una teulada de zinc calenta. Aquest any li ha tocat el torn a El zoo de vidre, una altra de les seves obres portades al cinema.

No en sé res de la vida de l'autor, però no deuria ser per llançar coets a jutjar per les seves obres: passats tèrbols que val més amagar, pares autoritaris, mares possessives. I tot en un ambient ben calorós que encara fa més difícil la convivència entre els personatges (perquè sí, quan fa calor tots estem de més mala lluna).

Tot i l'ambient calorós i una mare que preferiria que no fos la meva, o potser precisament per això, és una obra interessant de llegir, i que encara deu ser més interessant poder veure interpretada al teatre. De moment ens conformarem en buscar alguna adaptació al cinema.

El llibre de les germanes, d'Amélie Nothomb. Traduït per Ferran Ràfols Gesa i publicat per Editorial Anagrama ★★★★ Quan la Tristane arriba al món els seus pares no li fan massa cas, estan massa enlluernats l'un amb l'altre per donar cabuda a la seva filla en la seva relació. El naixement de la seva germana petita, la Laetitia, suposarà un gran canvi per a la Tristane: per fi té algú a qui estimar de veritat i que li correspon.

Llegir un mínim d'un llibre a l'any de l'Amélie Nothomb s'està convertint en una tradició (i dic un mínim d'un llibre a l'any perquè encara en tinc de pendents dels que ja fa temps que estan publicats, així que en podrien ser perfectament dos). És una d'aquelles autores que, o agrada molt, o no agrada gens. Jo sóc de les primeres: vaig descobrir-la amb Biografia de la fam, i després li vaig llegir Àcid sulfúric, i ja em vaig enganxar.

En aquest llibre l'autora continua explorant les relacions humanes, aquesta vegada entre els membres d'una família on els pares sembla que no tenen ulls per a ningú més, ni tan sols per a les seves dues filles. I ja està bé que les parelles no deixin refredar la seva relació encara que hi hagi fills de pel mig, però potser aquests es passen de frenada. I després hi ha la filla gran, la Tristane, que de tant que necessita que algú l'estimi dedica tot el temps possible a la seva germana petita, la Laetitia. Ha estat molt interessant seguir aquestes relacions i les conseqüències que se'n deriven per a tota la família. I un plaer continuar llegint a la Nothomb.

Metamorfosi, de Míriam Cano. Publicat per L'Avenç ★★★★ Metamorfosi és un veïnat del Peloponès, a Grècia, i el destí d'estiueig de l'autora, que hi va amb uns amics que són família. Allà l'autora començarà a escriure un dietari on no només hi recollirà tot el que fan durant els dies d'estiu, tambe tot allò que se li remou a l'interior.

Lectura breu, però d'aquelles que et deixa un bon regust de boca. És un plaer passejar amb l'autora pel paisatge grec i encomanar-te de la tranquil·litat que el llibre desprèn a cada pàgina.

Encara que no sigueu d'aquelles persones a qui agrada navegar pel món interior dels autors, el llibre ja val la pena per tot el que explica del seu dia a dia a Grècia: el menjar, les excursions, la gent. Ja fa més de 10 anys que hi vaig anar, i aquest llibre m'ha tornat les ganes de viatjar-hi de nou, de tornar a les seves platges, a la seva història, a la seva gastronomia i a la seva calma.

Lectura ideal per l'estiu, i per aquells moments en els que necessitem una mica de calma.

Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch. Publicat per Columna Edicions ★★★ Pels 21 anys de la seva filla Edda en Brauni Leveroni, un important publicista de la Barcelona pre-olímpica, li fa un regal inesperat: una estada d'un any a la prestigiosa agència de publicitat de la Bianca B. Miller, a la ciutat de Nova York. Sola a Manhattan l'Edda s'haurà d'obrir camí a l'agència, on només hi treballen dones, i on no tot és un camí de roses.

Llegit pel club de lectura de narrativa catalana de la llibreria La Plural.

No li he llegit masses llibres al Xavier Bosch, potser aquest es el tercer. He de confessar que les històries personals que hi ha no m'han fet ni fred ni calor, però tot el què té a veure amb la publicitat m'ha encantat. Si s'hagués limitat a explicar-nos com funciona aquest món apassionant per mi el llibre hauria estat perfecte, més encara tenint en compte que la història ens porta a la Barcelona pre-olímpica.

Vertigen. D'entre els morts, de Boileau-Narcejac. Traduït per Josep Maria Pinto i publicat per Viena Edicions ★★★★ En Roger Flavières, detectiu privat, rep l'encàrrec de seguir a la dona d'un antic company d'estudis. El motiu? Sospita que la Madeleine, la seva dona, ha estat posseïda per l'esperit d'una avantpassada que va acabar suicidant-se. En Flavières accepta l'encàrrec, sense saber que aquest es convertirà en el seu malson. 

Història conegudíssima, sobretot per la versió que el 1958 va rodar el mestre del suspens, Sir Alfred Hitchcock. 

Sempre és curiós llegir un llibre del què abans n'has vist l'adaptació cinematogràfica, més encara quan el que llegeixes és un thriller psicològic i en coneixes el fatal desenllaç... Això li hauria pogut restar punts a la lectura, o haver-me fet perdre l'interès per la trama, o haver disminuït la tensió al avançar en el relat, però per sort meva no va ser així. 

Va ser una lectura que vaig gaudir molt, sobretot perquè des de El Reducte Català en vam organitzar una lectura conjunta, amenitzada per una servidora. Vam acabar-la amb una videotrucada on vam aprofitar per comparar llibre i versió cinematogràfica. Va ser molt interessant i enriquidor escoltar totes les opinions! Si tingués prou temps em dedicaria a organitzar lecutres així un cop al mes: lectura, pel·lícula i bona companyia.

Llibres acabats:

Els plans del Míster, de Miquel Aguirre. Publicat per Llibres del Delicte ★★ En Firmi està desesperat. El seu pare, a qui ell anomena La Bèstia, li ha donat un ultimàtum: ha de presentar-li un Pla de Vida o li tancarà l'aixeta dels calés per sempre. Sense ofici ni benefici, a part d'escriure llibres de dubtosa qualitat, buscarà ajuda en el Míster, un entrenador de de futbol amb una manera molt peculiar de veure aquest esport. 

Va ser una lectura conjunta del club de lectura Groc i Negre. Vam començar-la molt animats, sobretot perquè dues companyes del grup s'havien llegit l'anterior llibre de l'autor, Els morts no parlen, i van pensar que seria una bona idea llegir la nova novel·la de l'autor. Però la cosa no va sortir com ens pensàvem...

El cerebro en movimiento, de José Luis Trejo i Coral Sanfeliu. Publicat per Los Libros de la Catarata i Editorial CSIC ★★★★ Llibre de divulgació on es recullen els resultats de diferents estudis on s'hi expliquen, o s'hi estudien, els efectes de l'exercici físic en el cervell humà.

Lectura molt interessant per començar a endinsar-se en la relació que hi ha entre l'exercici físic i el cervell. Si es vol aprofundir més sobre el tema seran molt útils totes les referències bibliografiques que hi ha, que no en són poques! 

Segona lectura divulgativa de l'any, i esperem que no sigui l'última! Que aprendre coses noves sempre està bé.

Llibres començats:

Durant el mes de febrer, que com us he dit va ser un mes molt productiu pel què fa a lectures, fins i tot vaig tenir temps de començar dos llibres: Cranford, d'Elizabeth Gaskell, i El pit-roig, el meu primer contacte amb el món del detectiu Harry Hole.

I vosaltres, què vau llegir durant el mes més curt de l'any?