Resum de lectures: Gener

Ja hem acabat el primer mes de l'any! Així que és hora de repassar les lectures del mes de gener. Comencem?

Llibres llegits:

El regne de les dones, d'Anton Txèkhov. Amb traducció de Juan Gabriel Saiz i editat per Viena Edicions ★★★★ Primer llibre de la col·lecció Petits Plaers. Ha estat la lectura perfecta per acomiadar el Nadal ja que, i això no ho tenia jo controlat, la seva acció té lloc durant la seva celebració. La jove Anna Akímovna, que ha heretat una fàbrica amb milers de treballadors, es veu arrossegada a seguir certes tradicions durant aquests dies a causa de la seva nova posició. Mentre ho fa, reflexionarà sobre quin és el seu lloc i qui futur li espera.

Lectura molt recomanable per introduir-se en la literatura russa. Si aquest estiu vull llegir Guerra i pau val més que em vagi entrenant, no?

On ets, món bonic?, de Sally Rooney. Amb traducció d'Octavi Pujol i editat per Edicions del Periscopi ★★ Un dels llibres més esperats, potser, del 2021 pels fans de l'escriptora. I una gran decepció per mi. L'Alice i l'Eileen són dos amigues amb un present completament diferent: una és una escriptora d'èxit, l'altra prou feina té per arribar a final de mes.

No havia llegit res de la Ronney, aquest ha estat el primer llibre seu que llegeixo, i estic pensant que potser serà l'últim. No he empatitzat amb cap dels personatges i la història se m'ha arribat a fer pesada. Els interminables correus que se suposa s'envien les protagonistes segurament tampoc han ajudat a fer la lectura amena i entretinguda. Potser l'he llegit 10-15 anys tard, potser amb 25 o 30 anys li hagués trobat la gràcia que segur que té el llibre.

Una cambra pròpia, de la Virginia Woolf. Amb traducció d'Helena Valentí i editat per La Temerària Editorial ★★★★ 

La meva estrena amb la Virginia Woolf no podia començar millor. Es tracta de "el text fundacional sobre la literatura femenina. Parteix de les conferències que l'autora va donar al Newnham College i al Girton College, escoles universitàries per a dones a la Universitat de Cambridge." Amb el tema per desenvolupar de "Les dones i la novel·la" l'autora reflexiona sobre el paper de les dones en la creació literària i sobre fins a quin punt la seva situació social al llarg dels anys ha influït en les obres de diferents escriptores que són referents. Lectura molt interessant i molt recomanable.

My Story, autobiografia de l'actriu Marilyn Monroe que va comptar amb l'escriptor i guionista Ben Hecht per ajudar en la seva redacció. Aquesta edició, de Taylor Trade Publishing, compta amb fotografies de l'actriu fetes pel fotògraf Milton H. Green, amb qui l'actriu fa fundar Marilyn Monroe Productions ★★★★★ L'actriu recull experiències viscudes des de la seva infantesa fins a les seves actuacions per als soldats a la guerra de Corea. 

Poques biografies m'han fet emocionar com aquesta, amb algunes frases que m'han arribat a esgarrifar per premonitòries: "I was the kind of girl they found dead in a hall bedroom with an empty bottle of sleeping pills in her hand." La indústria no li va posar fàcil, massa sexual per a ser considerada com a actriu, i era el que ella més desitjava. He acabat el llibre amb ganes d'abraçar-la.

Lavinia, de la Ursula K. Le Guin. Amb traducció de Manuel Mata Ávarez-Santullano i editat per Ediciones Minotauro ★★★★ Segon llibre de l'autora que llegeixo, el primer va ser El nombre del mundo es bosque, publicat per la mateixa editorial. Agafant com a referència els últims sis llibres de l'Eneida de Virgili, l'autora ens torna a explicar la història per boca de la segona esposa de l'heroi Enees, Lavínia, filla del rei Latinus i d'Amata. Ursula K. Le Guin li dona veu en aquesta novel·la per tal que sigui ella qui ens expliqui la història de com Enees arriba a la que era la seva terra promesa i del què va suposar per a la gent del Latium. Si heu llegit La canción de Aquiles, i us ha agradat, estic segura que aquest llibre també ho farà.

La carta, de William Somerset Maugham. Amb traducció de Yannick Garcia i editat per Viena Edicions ★★★★ Segon llibre de l'autor que es publica dintre de la col·lecció dels Petits Plaers. La Leslie Crosbie ha estat arrestada per l'assassinat d'en Geoffrey Hammond. Tot i que hi ha coses que el seu advocat, el senyor Joyce, no veu gens clares, no creu que hi hagi cap problema en deixar-la anar tenint en compte el motiu de l'homicidi. Però la situació és complica quan apareix una carta. 

Publicada originalment el 1927, el 1929 va tenir una primera adaptació al cinema i, el 1940, el director William Wyler va rodar-ne una altra protagonitzada per la gran Bette Davis. Amb aquesta segona versió al cap he llegit el llibre, i no us ho recomano. Crec que, com menys se sàpiga de la història, molt millor. Hi ha llibres en els que potser no és tant important haver vist abans la pel·lícula o no (tot i que sempre és millor fer-ho al revés), però en aquest cas conèixer la història no juga en favor del llibre. 

Homero, Ilíada, de l'Alessandro Baricco. Traducció de Xavier González Rovira, en una edició de Círculo de Lectores ★★★★ Amb la idea de fer una lectura en públic de la Ilíada, l'escriptor italià Alessandro Baricco va escriure aquesta adaptació del poema. En ella la història ens l'expliquen diferents personatges, com Helena o Aquil·les. 

Una bona manera de llegir el clàssic grec d'una manera més moderna i entretinguda.

Un tramvia anomenat Desig, de Tennessee Williams. Traducció de Joan Sellent i editat per adesiara ★★★★ Famosa obra de teatre que el 1951 va tenir la seva adaptació al cinema. La Blanche DuBois arriba a casa de la seva germana petita i el seu cunyat, en un dels barris més degradats de Nova Orleans. Res a veure amb la propietat de Belle Reve, la casa de columnes blanques de Mississipí on van criar-se les dues germanes i que s'ha acabat perdent. Aquesta diferència social provocarà problemes entre cunyat i cunyada: ell tan vulgar i ella tan refinada, ell vivint i acceptant la realitat que li toca viure i ella disfressant-la, amagant la seva edat o el motiu real que la porta a buscar aixopluc a casa de la seva germana.

Finalment he decidit deixar L'origen de les espècies. Feia massa temps que el tenia començat i aparcat i hagués necessitat començar-lo de nou. Però afegim un nou propòsit per aquest any: LLEGIR-LO!

I vosaltres, què heu llegit aquest primer mes de l'any?