Fent i desfent...

L'octubre arriba demà i amb ell el #Victober : des de fa uns anys existeix el repte a xarxes de llegir, durant el mes d'octubre, literatura de l'època victoriana. Per què durant el mes d'octubre? Doncs no ho sé pas, potser perquè és el mes amb qui millor encaixava la paraula "victoriana"?  Sigui pel motiu que sigui que es va decidir que l'octubre seria el mes escollit, aquest any he decidit afegir-m'hi, a veure si així alguns dels llibres que porten molts i molts anys en els meus prestatges per llegir (no diré quants anys, ni quants llibres, però en són bastants...) aconsegueixen finalment que obri les seves pàgines. Aquests seran els llibres afortunats: Cumbres borrascosas , de l'Emily Brontë. Amb traducció i pròleg de Carmen Martín Gaite i il·lustracions de Fritz Eichenberg. En l'edició de Círculo de Lectores . Novel·la del 1847 que ha estat portada a la gran pantalla en nombroses ocasions, la més famosa potser la del 1939 amb en Laurence Oli

Decidida a dedicar cada mes a lectures de temàtiques concretes, a poder ser a to amb el mes o estació de l'any, aquest setembre vaig llegir dos llibres ambientats en centres d'estètica. No pas perquè el setembre tingui res a veure amb el nostre aspecte exterior, però ja que acostuma a ser el mes en el què tothom, o gairebé, torna a la rutina laboral vaig pensar que podien ser uns bons llibres per llegir. Tot i que l'entorn immediat sigui el mateix, un centre d'estètica, la resta no ho és pas. Tampoc els temes que s'hi tracten o l'estructura dels llibres s'assemblen en res. Però crec que, si un d'ells t'ha agradat, l'altre té molts números de fer-ho també. Marzahn, mon amour. Autora: Katja Oskamp. Pròleg: Belén Gopegui. Traducció: Santiago Martín Arnedo. Idioma: castellà. Publica: Hoja de Lata Editorial. 2021. En un moment de la seva carrera literària, l'escriptora Katja Oskamp va decidir parar i fer un canvi radical de professió: va canviar

De no haver llegit absolutament res de l'Stefan Zweig, i de desconèixer totalment a aquest escriptor vienès, he passat a llegir dos llibres seus en un mes: L'amor d'Erika Ewald i Carta d'una desconeguda . El dia del seu aniversari el novel·lista R. rep la carta d'una dona. Sense tenir clar si la carta va adreçada a ell o no, ja que en l'encapçalament tan sols hi ha escrit "A tu, que mai no m'has conegut" , comença a llegir-la per pura curiositat. En ella, una dona a qui desconeix, li confessa el seu amor. Li explica que, des del moment en què el va veure per primera vegada éssent ella adolescent, se'n va enamorar, i com en va ser de difícil marxar de Viena per anar a viure a Innsbruck quan la seva mare va tornar-se a casar, enamorada com estava i sense poder confessar el seu amor a ningú. És a través d'aquesta carta que té lloc l'acció de tot el relat. Publicada originalment el 1922 va ser portada al cinema l'any 1948 pel director

En algun moment de la meva adolescència vaig tenir la necessitat de llegir i aprendre sobre mitologia. El per què no ho sé, ni tan sols vaig fer la branca "de lletres" a l'institut, però vaig decidir que era un tema del què necessitava aprendre moltes coses, totes si fos possible. Potser ho va fer el fet que, com em va dir una vegada un pacient després d'haver-me llegit El Alquimista  (i no haver-me immutat massa per la trama), soc una mica esotèrica. O potser la meva cigonya anava en direcció a Grècia i va deixar-me on no em tocava, tot i que continués sent el Mediterrani. Sigui pel què sigui vaig començar a adquirir llibres sobre mitologia, i després d'un temps d'haver deixat de banda el tema ara he tornat a ell amb més ganes. Aquest post vol ser un recull dels llibres sobre la matèria que m'han semblat més interessants. Potser més endavant, quan n'hagi llegit més, hi haurà una segona part però de moment aquests són, per mi, els millors per començar

Agost ja ha acabat i tenim el setembre aquí, l'últim mes de l'estiu i el que dona la benvinguda a la tardor. Tornen les rutines, ja siguin a la feina o a l'escola. I ha estat pensant en tot això que he intentat triar les lectures més adients per aquest mes. Hauré fet bona tria? Les Fures , de Llorenç Villalonga. Número 12 de la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions . Ja que setembre és l'últim mes de l'estiu m'ha semblat una bona opció, en un intent d'acomiadar la calor. Com m'ha passat amb d'altres llibres de la mateixa col·lecció no he llegit res de l'autor, així que no tinc clar què esperar-ne, però sent un Petit Plaer segur que qualsevol cosa bona. Ca la Wenling , de la Gemma Ruiz Palà i editat per  Proa . Aquest serà el segon llibre de l'autora que llegeixi, el primer va ser Argelagues i em va encantar (vaig fer coincidir la seva lectura amb el 8M, i va ser tot un encert). Ja que setembre és el mes en què molta gent torna a la fe