Resum de lectures: Desembre 2025

Benvingut 2026, i Bon Any a tothom! Espero que acabéssiu bé el 2025, i que hagueu començat encara millor el 2026! Sou de proposar-vos reptes i objectius lectors pel nou any? Jo altres anys ho he fet, però per aquest encara no els he pensat, així que de moment anem a repassar quines van ser les últimes lectures de l'any passat.

Llibres llegits:

L'aprenenta de bruixa, de Mary Norton. Amb traducció d'Helena Lamuela i publicat per Viena Edicions ★★★★ La Carey, en Charles i en Paul són tres germans a qui els seus pares han enviat a Bedfordshire, a casa d'una seva tieta. Allà coneixeran a la senyoreta Eglantine Price, la veïna i aprenenta de bruixa que, al no dominar encara l'art de volar en escombra, s'ha torçat el turmell a causa d'una mala caiguda. poc s'imaginen els tres germans que aquest serà l'inici d'altres desastres...

És ràpid de llegir, i divertit! Tot i que no és fàcil llegir novel·la juvenil a certa edat, així que he procurat perdre uns quants anys durant la lectura del llibre, el pitjor és que després els he hegut de recuperar...

El 1971 Walt Disney va adaptar la novel·la al cinema, amb la meravellosa Angela Lansbury com a Eglantine Price, tot i que llibre i pel·lícula poc tenen a veure.

Apunt: pel que he llegit en alguna ressenya de Goodreads, a la dècada dels 50 el llibre va ser revisat i corregit per tal d'eliminar tota referència ala II Guerra Mundial, i des de llavors sembla que és aquesta versió la que s'ha utilitzat en les diferents traduccions i edicions. 

Primer amor, d'Ivan Turguénev. Traduït per Jaume Creus i publicat per Viena Edicions ★★★★ Quan el Vladímir Petróvitx coneix a la princesa Zinaida Alexandrovna queda encisat per la jove, i no és l'únic: a casa de la família són molts els admiradors que s'hi troben per gaudir de la companyia de la jove, tot i les seves maneres més aviat brusques amb tots ells. El que el jove Vladímir no sap és que hi ha un pretendent més, un que no ha vist mai a casa la princesa, però no per això desconegut...

L'últim Petit Plaer de l'any, i ara mateix l'últim de la col·lecció, el que en fa 50. I el meu tercer Turguénev. 

La veritat és que és un llibre ideal per l'hivern, amb aquell aire més aviat trist i fins i tot malenconiós que tenen tots els llibres de literatura russa que he llegit, i això fa hivern. Però tot i aquesta tristesa ha estat un plaer de lectura, fins i tot emocionant en algun moment.

L'anell Perdut, d'Antonio Manzini. Traduït per Xavier Valls Guinovart i publicat per Ediciones Salamandra ★★★★ Cinc relats, cinc investigacions del viceqüestor Rocco Schiavone i el seu equip. Bé, en un d'ells investigar-se no s'investiga massa, més aviat es juga a futbol...

Quin plaer tornar a les històries d'en Rocco, quin plaer retrobar-se amb els personatges, i quin plaer tornar a passejar per Aosta (encara que per al nostre viceqüestor preferit sigui un autèntic suplici...). Les investigacions són totalment independents entre elles, i tampoc tenen res a veure amb les investigacions dels llibres, així que potser és una bona manera de tenir un primer contacte amb la sèrie. És veritat que potser hi ha moments en què, si no es coneixen els personates, algú pot sentir-se una mica perdut, però potser és una bona manera de quedar-se amb les ganes de voler conèixer més a fons a tota aquesta tropa que, al club de lectura Groc i Negre, ens ha robat el cor.

Anne d'Avonlea, de Lucy Maud Montgomery. Amb traducció d'Eva Comas-Arnal i publicat per Viena Edicions ★★★★Ja fa cinc anys que l'Anne Shirley va arribar a Avonlea, amb onze anys i molta imaginació. Ara s'ha convertit en la mestra de l'escola, però això no ha fet que hagi pedut ni un gram de la seva imaginació, i tampoc la seva facilitat per atreure els embolics. Decidida a deixar empremta en els seus alumnes, està convençuda que serà amb bones paraules i tendresa que es farà respectar, però hi ha alumnes que no li posaran gens fàcil... Per si no en tingués prou, haurà d'ajudar a tenir cura d'en Davy i la Dora, dos germans bessons orfes a qui la Marilla ha acceptat cuidar mentre el seu oncle no se'n pot fer càrrec.

Vaig llegir-ne la primera part el 2022, en la preciosa edició publicada per Baula. Potser aquesta segona part no té un component tan emotiu com Anne de les Teules Verdes, que em va fer saltar alguna llàgrima mentre el llegia, però és impossible no continuar estimant a aquesta joveneta que sembla no aprendre mai a no ficar-se en embolics i que continua amb una imaginació desbordant que, tot i l'edat, no ha perdut pas. Potser tots hauríem de ser una mica com l'Anne... Això sí, potser el que hauríem d'evitar és ficar-nos en embolics.

Llibres acabats:

Mansfield Park, de Jane Austen. Amb traducció de M. Dolors Ventós i publicat per Viena Edicions ★★★★ La Fanny Price marxa a viure amb els seus oncles a Mansfield Park, Sir Thomas i Lady Bertram, per tal de ser educada i reduir així la feinada que tenen els seus pares en mantenir la família nombrosa que tenen. Allà conviurà amb els seus quatre cosins: en Tom, l'Edmund, la Maria i la Julia, que d'acord amb la seva superficialitat i els seus aires de ser més cultes que la seva cosina la tractaran com una inferior, a excepció del seu cosí Edmund, que és l'únic que realment s'interessa per ella i vetllarà per la seva bona salut i la seva felicitat. Tampoc la seva altra tieta, la senyora Norris, li posarà fàcil. Però dieu-li karma, dieu-li providència, al final tothom rep el que es mereix. 

Tercera vegada que llegeixo aquesta novel·la de l'autora. Per ser el meu llibre preferit de l'autora? No, perquè no ho és pas, de fet crec que té com a protagonista a la noia més avorrida de totes les seves novel·les, però vaig animar-me a participar del Club de Lectura per a adults de la llibreria La Plural i aquesta n'era l'última lectura.

Tot i l'avorriment que em transmet la Fanny, continua sent un plaer de lectura, on la crítica a la societat de l'època hi és ben present, amb la seva hipocresia i el seu "què diran". I on no hi falta l'amor encegat i romàntic cap a algú que no s'ho mereix, encara que això només la Fanny, tot i la seva poca "xispa", és capaç de veure-ho i no deixar-se enredar per les aparences.

Llibres començats:

Cansada d'arrossegar La dieta para el dolor des de fa massa temps he decidit que aquest 2026 el tornaré a començar, així que l'he aparcat. El que sí que encara tinc a mitges és L'élégance du hérisson, però espero acabar-lo aquest mes de gener i així començar de ple en les lectures del nou any.

I vosaltres, què vau llegir durant l'últim mes del 2025?