Resum de lectures: Maig 2025

Maig ja ha passat, també el mes de juny... ja estem de ple a l'estiu i a veure més a prop les vacances. Però no avancem esdeveniments i limitem-nos a revisar les lectures del mes de maig, que si m'hi entretinc massa ens plantarem al mes d'agost...

Llibres llegits:

No más apuestas, d'Antonio Manzini. Traduït per Irene Oliva Luque i publicat per Ediciones Salamandra ★★★★ El cas de l'assassinat del senyor Favre continua obert. Mentre continuen investigant el cas el furgó blindat que transporta els diners del casino de Saint-Vincent desapareix. Però a en Rocco el preocupa una altra cosa molt més greu, i que podria suposar la fi de la seva carrera com a viceqüestor.

Vuité llibre de la sèrie sobre en Rocco Schiavone, i potser el que ens ha deixat més amb "l'ai al cor". Per molt curta que sigui l'espera mai ho serà prou per saber com continua la història...

Arsénico por compasión, de Joseph Kesselring. Traduït per Raquel García Rojas i publicat per Hoja de Lata Editorial ★★★★★ La Martha i l'Abby Brewster són dos adorables velletes que viuen a Brooklyn, a l'antiga casa familiar. Amb elles hi viu un dels seus nebots, en Teddy, qui fa temps que creu que és el presidnet Roosevelt. Són una família estimada per tothom, sempre disposats a ajudar als seus veïns. Tanta és la disposició que, arran de la mort sobtada a casa seva d'un senyor gran a qui només quedava per viure una vida trista i solitària, les dues germanes decideixen ajudar a altres senyors de certa edat amb el mateix problema. Com? Amb un anunci al diari i una copeta de vi enverinada amb arsènic...

Obra teatral que el 1944 va ser estrenada al cinema en la seva adaptació cinematogràfica, una comèdia negra que és ja tot un clàssic del cinema.

Llegir teatre de vegades pot ser feixuc: saber qui diu què a cada moment, llegir les anotacions sobre com es deesenvolupa l'escena... Però no ha estat gens feixuc llegir aquesta obra de teatre: amena i divertida, feia temps que no m'ho passava tan bé llegint! És igual que conegués la trama de la història, això no ha estat cap impediment per gaudir del què, de moment, ha estat la millor lectura de l'any.

Una forma de vida, d'Amélie Nothomb. Traduït per Ferran Ràfols Gesa i publicar per les editorials Anagrama i Empúries ★★★ L'Amélie Nothomb comença a intercanviar correspondència amb un soldat nord-americà destinat a l'Iraq. En les seves cartes el jove soldat li explica com ha anat guanyant pes a causa de la guerra. Lluny de ser un fet sense sentit, l'escriptora l'ajudarà a veure'n l'art que d'aquesta experiència se'n pot extreure, arribant a utilitzar-lo com un símbol de protesta.

Alterna la reproducció de les cartes (fictícies) que s'intercanvien amb reflexions que l'autora fa dels fets. No negaré que vaig buscar si aquesta correspondència era o no real, ja que no seria la primera vegada que l'autora utilitza part de la seva vida per fer-ne una novel·la (com per exemple el llibre amb el què la vaig descobrir, Biografia de la fam). Fins on jo sé aquestes cartes no són reals, però l'autora sí que utilitza un fet que sembla que sí que ho és: l'alarmant guany de pes dels soldats nord-americans.

Potser no és dels millors llibres de l'autora, i potser no serà una lectura a recomanar per a aquells a qui la Nothomb no entusiasma, però com sempre ha estat un plaer llegir-la. 

Llibres acabats:

Mujercitas. El libro del 75 aniversario, amb pròleg de Laura Riñón Sirera i articles de César Bardés, Juan Laborda Barceló, José Madrid i Lucía Tello Díaz. Publicat per Notorious Ediciones ★★★★ Recull d'articles sobre l'adaptació cinematogràfica del 1949 del llibre Donetes, de la Louisa May Alcott. També inclou tres articles sobre les altres tres versions: 1933, 1994 i 2019.

Si com jo sou uns enamorats d'aquesta adaptació cinematogràfica de Little Women aquest llibre us agradarà.

Llibres començats:

El mes de maig vaig començar un dels llibres més llargs que hagi començat mai: Middlemarch, amb 1097 pàgines! Vaig animar-me a començar-lo gràcies a una lectura conjunta, d'una altra manera no sé quan hagués trobat el temps per llegir-lo...

També vaig començar Un dolor tan dolç, de David Nicholls, que feia temps que tenia al prestatge dels pendents. I també el llibre de divulgació La dieta para el dolor, de Laura Isabel Arranz.

I vosaltres, què vau llegir durant el mes de maig?