Resum de lectures: Març 2025

Entrats de ple en la primavera, i havent deixat enrere el primer trimestre de l'any, toca repassar les lectures del mes de març. Sí, ja ho sé, estem ja al mes de maig, però els dies tenen les hores que tenen, i servidora acaba de descobrir la sèrie Gilmore Girls...

Llibres llegits:

Pols i ombra, d'Antonio Manzini. Traduït per Anna Casassas i publicat per Ediciones Salamandra ★★★★ L'aparició del cadàver d'una transsexual al riu serà l'inici d'un nou cas per al viceqüestor Rocco Schiavone. No serà una investigació fàcil, com més avanci en el cas més traves es trobarà des de les altes esferes... Qui hi ha realment darrere l'homicidi?

Sisena entrega de la saga, i inexplicablement l'última traduïda al català...

Què puc dir d'aquests llibres que no hagi dit ja? Antonio Manzini s'ha convertit en el meu escriptor de referència per llegir novel·la negra.

Por, d'Stefan Zweig. Traduït per Joan Fontcuberta i publicat per Quaderns Crema ★★★★ La senyora Wagner ho té tot: una vida acomodada, un marit ben situat, dos fills, vida social... i un amant. Tot va com una seda, fins que una dona desconeguda inicia un xantatge quan la veu sortir del pis de l'amant. A partir d'aquest moment, la por a que el seu marit s'assabenti de la seva infidelitat governarà la seva vida.

Que l'escriptor Stefan Zweig s'ha convertit en un dels meus autors preferits no és cap secret, i no pas perquè els seus llibres siguin alegres i sempre amb un final feliç. O potser per això mateix, per la capacitat que tenia de transmetre les pors i les obsessions dels seus protagonistes, i la tristesa de moltes (o potser totes?) trames dels seus llibres.

Llegir-lo ha estat com veure Gaslight de George Cukor, tot escoltant Un ramito de violetas de la Cecilia.

Llibres acabats:

Què mou els morts, de T. Kingfisher. Traducció de Marta Armengol Royo i publicat per Obscura Editorial ★★★ Retelling del clàssic de Poe La caiguda de la Casa Usher. Quan l'Alex Easton s'assabenta que la seva amiga Madeline Usher està greument malalta marxa a visitar-la a ella i al seu germà al casalot de la família. Quan hi arriba, 

He arribat a aquest llibre per una lectura conjunta organitzada per @ElReducteCatalà, on abans vam llegir el conte original de Poe.

No anava amb cap idea prèvia de què m'esperava amb cap de les dues lectures, tot i que ja havia llegit un recull de contes de Poe amb anterioritat (però no en recordo gaire res...). He de dir que vaig gaudir molt més la lectura de l'original que, tot i aturar-se menys en explicar-nos certs detalls, va aconseguir portar-me al final de la lectura amb el cor accelerat. ¿Heu vist la pel·lícula Rear Window (La finestra indiscreta) de Hitchcock? Doncs el final del llibre m'ha provocat el mateix neguit que la primera vegada que vaig veure aquesta pel·lícula. Sí que el retelling ens ofereix més detalls on Poe no s'hi entreté gens, i té moments realment de por, però no m'ha atrapat de la manera com ho va acabar fent La caiguda de la Casa Usher.

Els amants de Coney Island, de Billy O'Callaghan. Traducció de Ferran Ràfols Gesa i publicat per L'Altra Editorial ★★★★ Fugint dels seus respectius matrimonis, una vegada al mes la Caitlin i en Michael passen el dia junts a Coney Island. Tot va començar vint-i-cinc anys enrere, quan es van conèixer sortint una nit de festa. Però canvis importants en les seves vides personals semblen estar a punt de canviar-ho tot...

No negaré que el primer que va cridar-me l'atenció del llibre va ser la coberta, després vaig llegir-ne la sinopsi i vaig pensar que podia agradar-me. No sé quant de temps s'ha estat al meu carro dels pendents (sí, tinc un carro amb tot de llibres pendents de llegir... però això no evita que acabi comprant-ne de nous abans de buidar-lo...), en part perquè algunes ressenyes no gaire positives em feien dubtar de si l'havia encertat amb la compra. Veredicte després de llegir-lo? M'ha agradat.

¿Heu vist la pel·lícula Brief Encounter, de David Lean? La seva trama me l'ha recordat així que, si us heu llegit Els amants de Coney Island i us ha agradat, però no heu tingut l'oportunitat de gaudir d'aquest clàssic del cinema britànic, mireu si el trobeu en alguna plataforma o a la biblioteca, perquè és una pel·lícula que val molt la pena.

Llibres començats:

Encara arrossego, començat el mes de febrer, El Paradís de les Dames. I he començat dos llibres més que espero acabar el proper mes d'abril, Hagan juego, una nova entrega de la saga del viceqüestor Rocco Schiavone, i Mujercitas. El libro del 75 aniversario, sobre la versió que del llibre va rodar-se el 1949.

I vosaltres, què heu llegit durant el mes de març?