Resum de lectures: Novembre i Desembre 2024

Benvingut 2025! Sí, ja sé que fa setmanes que el nou any ha començat, de fet tot un mes sencer, però fins ara no he pogut posar-me al dia amb totes les mini-ressenyes que tenia pendents dels llibres llegits durant els dos últims mesos de l'any. Recordaré de què anaven les lectures? Anem a comprovar-ho...

Llibres llegits:

Temps boig, d'Antonio Manzini. Traduït per Anna Casassas i publicat per Salamandra ★★★★ Calçat amb les seves inseperables Clarks i esperant que arribi el bon temps a la vall d'Aosta, on va ser destinat per causes disciplinàries, el viceqüestor Rocco Schiavone enyora profundament la seva antiga vida a Roma. Fastiguejat per la seva nova vida rural, ha d'investigar la desaparició de la filla d'una família de constructors de la zona, i a cada petit descobriment que fa sobre el cas, i per a sorpresa del viceqüestor, més persones semblen estar-hi implicades... 

Tot i que és el tercer volum de la saga, per mi és el primer contacte amb el personatge del viceqüestor Rocco Schiavone. I quin personatge! Hi ha vegades que no saps si estimar-lo o odiar-lo profundament... Però malgrat els dubtes amb el nivell d'estima que se li pugui arribar a tenir al nostre protagonista, és un llibre que enganxa, i molt! A cada nou descobriment sobre el cas més difícil es fa deixar el llibre de banda. Llibre ideal per tornar a agafar el ritme lector després d'un temps poc productiu en lectures.

Pista negra, d'Antonio Manzini. Traduït per Anna Casassas i publicat per Salamandra ★★★ Primer volum de la sèrie de llibres sobre el viceqüestor Rocco Schiavone, on el nostre protagonista ha d'investigar l'atropellament per una màquina trepitjaneu d'una persona de qui, de moment, se'n desconeix la identitat. Ha estat un accident o ha estat un assassinat?

Segon contacte amb en Rocco Schiavone i tota la tropa d'Aosta.

Tot i que l'he trobat inferior a Temps boig, continua sent un tipus de llibre que et manté enganxada, desitjant saber què passarà a la pàgina següent. 

La ciudad justa, de Jo Walton. Traduït per Blanca Rodríguez i publicat per Duermevela Ediciones ★★★★ Atena, la deessa grega de la saviesa, l'artesania i la guerra ha fet realitat la República de Plató en una illa del Mediterrani. Allà hi durà a gent de diferents èpoques, encarregats d'educar als infants que han de ser el futur de la República.

Primer volum de la triologia de Tessàlia.

La veritat és que no tenia gaire clar en quin gènere incloure el llibre: ciència-ficció? Fantasia? Així que li he preguntat a ChatGPT. Aquí us deixo la seva resposta: "La ciudad justa de Jo Walton pertany al gènere de la ciència-ficció filosòfica o fantasia especulativa. És una novel·la que mescla elements de la ciència-ficció i la fantasia, però amb una forta càrrega filosòfica, ja que s'inspira en La República de Plató. La història imagina una ciutat creada pels déus on es posa a prova la idea platònica d’una societat justa, amb personatges que inclouen figures històriques, intel·ligències artificials i déus de la mitologia grega.

Aquesta obra es podria emmarcar dins de la ficció especulativa perquè juga amb idees filosòfiques i polítiques, i també té un component de fantasia mitològica per la presència de déus com Atena i Apol·lo. És una lectura molt interessant si t'agrada la filosofia aplicada a la narrativa!"

Què més puc afegir? Només dir que l'he gaudit moltíssim.

Sol de maig, d'Antonio Manzini. Traduït per Anna Casassas i publicat per Salamandra ★★★★ Quart llibre de la sèrie sobre el viceqüestor Rocco Schiavone. En ell hi recuperem la trama de Temps boig. El nostre protagonista no només haurà de tancar el cas anterior, haurà d'enfrontar-se també als seus fantasmes del passat arran de l'assassinat d'algú molt proper a ell.

Semblava que en el tercer llibre el cas que tenia en Rocco es tancava de manera molt ràpida i brusca, però tot queda tancat en aquest volum. Bé, tot no, perquè encara continuen obertes trames que tenen a veure amb el present i el passat del nostre viceqüestor. Quants llibres més haurem d'esperar per resoldre-les? Nervis, nervis... molts nervis... I moltes ganes d'agafar el següent llibre de la saga.

Confeti, de Jordi Puntí. Publicat per Edicions Proa ★★★ Biografia novel·lada, i un punt fictícia, del músic i dibuixant Xavier Cugat. El narrador és un vell periodista que repassa la vida d'en Cugat i les trobades dels dos homes durant la seva vida, sense oblidar els diversos matrimonis del músic i la seva passió pels chihuahues.

Llibre entretingut, tot i que una mica massa llarg, sobre un dels catalans que va triomfar a Hollywood: fins i tot en Fred Ataire va ballar al so de la seva orquestra!

Tot i que realitat i ficció s'hi barregen, és un bon llibre per conèixer una mica més qui era en Xavier Cugat, encara que el que hi trobem no ens agradi gaire...

Cincuenta y dos pequeñas lecciones de ¡Qué bello es vivir!, de Bob Welch. Traduït per Pablo Hermida Lazcano i publicat per Plataforma Editorial ★★★★ L'autor recull 52 lliçons de vida a partir de la pel·lícula Que bonic és viure (It's a Wonderful Life).

Reconec que, ingènua de mi, no esperava que el llibre tingués un aire tan religiós, amb cites de la Bíblia incloses, però l'he gaudit molt. Podríem dir que és una barreja estranya, sense tenir clar si catalogar-lo com a llibre d'autoajuda, religió o cinema.

Va ser una bona lectura de Nadal.

El dia de cap d'any, d'Edith Wharton. Traduït per Marc Donat i publicat per Viena Edicions ★★★★ Mentre la família Parrett es troba celebrant el dia de Cap d'Any a l'hotel del davant de casa seva, el Cinquena Avinguda, hi té lloc un incendi que posarà en el punt de mira a la senyora Hazeldean, a qui veuen acompanyada d'un jove i conegut solter. 

La protagonista de la història és l'objectiu del safareig de l'alta societat novaiorquesa, però cap d'ells té idea del què passa realment pel cap de la senyora Hazeldean, ni per què actua com ho fa...

És un llibre que es llegeix d'una tirada, amb un final inesperat (per mi), i que m'ha sorprés com no esperava que ho faria.

La seva lectura ha estat una bona manera de finalitzar el 2024.

Llibres acabats:

La cosina Phillis, d'Elizabeth Gaskell. Traduït per Alba Barat Vilà i publicat per Viena Edicions dintre de la col·lecció Petits Plaers ★★★ En Paul Manning és un aprenent de la ciutat de Birmingham que, a causa de les obres del ferrocarril, ha de traslladar-se a una localitat rural on, casualitats de la vida, hi té uns parents llunyans. Tot i que en un principi no té gaire coll avall això de visitar la família, aviat es converteix en una rutina la mar d'agradable, sobretot per la presència de la jove cosina Phillis.

Sembla que això de traslladar els seus personatges d'un ambient a un altre és quelcom indispensable dels llibres de l'autora. Si a Nord i sud la protagonista canviava la vida alegre i rural del seu poble natal per la grisa i industrial, aquí el nostre protagonista es trasllada de la ciutat a un petit poble on s'hi estan fent obres per fer-hi arribar el ferrocarril. 

Dels tres llibres que he llegit de l'autora aquest ha estat el més fluix de tots, però no per això menys agradable. 

La solución para la inflamación, de la Dra. Gabriela Pocoví Gerardino. Publicat per Zenith ★★★★★ Obra de divulgació on la Dra. Pocoví (@nutrigaby) ens explica com posar en pràctica un mètode de 6 setmanes per tal de mantenir a ratlla la inflamació del nostre organisme.

Llibre pràctic, útil i entenedor on l'autora ens explica diferents hàbits que ens ajudaran a combatre la inflamació, punt de partida de moltes patologies.

I vosaltres, què vau llegir durant els dos últims mesos de l'any?