Resum de lectures: Maig

Ja fa dies que el mes de maig ha acabat i que hem encetat el mes de juny, però encara no havia pogut passar-me per aquí a ensenyar-vos les meves lectures del mes. Les repassem?

Llibres llegits:

Ara no miris, de Daphne du Maurier. Traducció de Lluís-Anton Baulenas i publicat per Viena Edicions ★★★★ Número 34 de la col·lecció Petits Plaers. Després de la mort de la seva filla, en John i la Laura decideixen marxar de vacances per tal de recuperar-se del cop que això ha suposat, sobretot per a la Laura. A Venècia, quan sembla que tot torna a la normalitat, coneixen a dos germanes que afirmen que una d'elles té un missatge molt important que donar-los de part de la seva filla.

Novel·la curta de només 110 pàgines que, com tot el que he llegit de l'autora, m'ha deixat amb ganes de seguir llegint més i més llibres seus. Enganxada des del primer moment, amb aquella tensió de no saber cap a on portarà la trama, de pensar que en qualsevol moment passarà alguna cosa que no t'esperes.

Llegia en algun lloc que el final era ridícul. A mi m'ha encantat.

Una dona soltera, d'Edith Wharton. Traducció de Ferran Ràfols Gesa i publicat per Viena Edicions ★★★★ Número 33 de la col·lecció Petits Plaers. Tot està preparat per al casament de la Charlotte Lovell i en Joe Ralston, però a poc temps del dia de l'esdeveniment decideix anar a veure a la seva cosina Delia, casada també amb un Ralston, i explicar-li un secret que ha mantingut guardat durant molt de temps. Per a la Charlotte no és gens fàcil haver d'explicar allò que durant tant de temps ha amagat a la seva cosina, i per a la Delia no és fàcil ser-ne l'única coneixedora, però la proximitat imminent del casament, i el que suposaria per a la vida de la Charlotte continuar amagant-ho, l'obliguen a a fer-ho.

El 1939 aquesta novel·la curta va ser portada al cinema pel director Edmund Goulding. Les actrius protagonistes van ser Bette Davis i Miriam Hopkins, i potser és una de les meves pel·lícules preferides de la primera.

El primer contacte que vaig tenir amb l'autora va ser amb el llibre Madame de Treymes, que també forma part de la col·lecció dels Petits Plaers. No em va desagradar, i em va "obrir la gana" a llegir més llibres seus, però Una dona soltera m'ha agradat més: potser per la història, o potser per la relació entre els personatges de les dues cosines Lovell. Totes dues novel·les ens mostren la hipocresia de les classes benestants (la primera ambientada a París i la segona a Nova York), de com les aparences i els noms (els bons noms que podríem dir) són el més important per a la gent d'aquests cercles elegants.

Mirall trencat, de Mercè Rodoreda. Publicat per Edicions 62 ★★★★ La història d'una família benestant de Barcelona durant tres generacions: des de l'esplendor de principis del segle XX fins a la vida grisa de la Guerra Civil.

La novel·la està dividida en tres parts, gairebé podríem dir que una per generació (tot i que hi ha personatges que ens acompanyen de principi a fi), amb capítols curts que ens mostren la vida d'aquesta família i d'aquells que, d'una manera o altra, hi tenen alguna relació. La trama és digna d'un culebrot de TV3 (segur que en Benet i Jornet s'hi va inspirar quan va crear Nissaga de poder).

Tot i que no acabo de connectar amb la manera d'escriure de la Rodoreda (servidora necessita guions i comes), dels tres llibres que d'ella he llegit és el que més m'ha agradat (els altres dos són La plaça del Diamant i Aloma). Ha estat molt interessant llegir aquest llibre en una lectura conjunta de El Reducte Català, ha fet molt més enriquidora l'experiència i m'ha permès trobar símbols que d'una altra manera no hagués trobat (bàsicament perquè quan llegeixo vaig bastant per feina i, mal fet, no m'entretinc en certs detalls). Al final vam coincidir que fins i tot la casa és un personatge més, que veu passar la vida de la família, fins i tot la vida de les rates!

Ha estat una mica una història d'aquelles per poder dir que els rics també ploren: ja pots tenir pasta, i tota la bellesa del món, que patiràs igual o més que els altres, i com els altres acabaràs en un forat, i allò que tenies en vida acabarà com tu, fet pols i cendra.

Llibres acabats:

La salvatge, d'Isabel-Clara Simó. Publicat per Columna Edicions ★★★★ La Dorothy arriba tota sola a Barcelona des d'Amèrica. Té només 14 anys, i en Joaquim Simon l'acull a casa seva. A partir d'aquest moment passarà a dir-se Dolores, i el seu nou pare farà tot el possible per tal que deixi de ser la salvatge que va arribar a casa seva demanant per Mister Saimon.

Guanyadora del Premi Sant Jordi de Novel·la en l'edició del 1993.

Per mi sempre és un plaer llegir un llibre de la Isabel-Clara Simó, i a aquest li tenia moltes ganes. No m'ha decebut gens. Amb personatges més aviat foscos, com en la majoria d'obres de l'autora, amb maneres de fer que s'allunyen del que considerem correcte.

Potser podríem situar la novel·la entre el thriller i el drama, amb una trama que a mi m'ha enganxat de seguida, impacient per saber com acabaria tot plegat.

Llibres començats:

Pregària a Prosèrpina, d'Albert Sánchez-Piñol. Un dels dos llibres que vaig auto-regalar-me aquest Sant Jordi (tot i que vaig passar a comprar-lo més tard per la llibreria, però el compto com una de les compres de la Diada). Tenia moltes ganes de tornar a llegir alguna cosa de l'autor, del què només he llegit Victus.

I vosaltres, què heu llegit durant el mes de maig?