Resum de lectures: Abril

Ja fa dies que s'ha acabat el mes d'abril. De fet, estem gairebé a punt d'acabar el maig! Però entre classes, entregues i exàmens no havia pogut acabar el resum de les lectures del mes, marcades per la iniciativa #AbrilCatalà. Les revisem?

Llibres llegits:

Un dia sencer de blat, d'Anna Cabeza. Publicat per Editorial Bambú ★★★ El dibuixant Ramon Arcàs torna a Rocalba, un petit poble dels Pirineus, on de jove hi va passar un mes dibuixant eines i paisatges per encàrrec d'un etonògraf del Museo de Industrias y Artes Populares. Aquest retorn li servirà per recordar el que va passar aquell mes de juliol del 1948.

Si una cosa m'ha faltat en aquest llibre han estat pàgines, n'hagués necessitat més. No és que la història que explica sigui res espectacular, una altra llibre que té lloc durant la post-guerra, però m'ha enganxat des del principi i quan ha acabat m'ha semblat que ha estat molt de cop. Potser no és un llibre de 3 estrelles, potser més aviat de 2 i mitja, però m'ha encantat com està escrit.

Aquest va ser un dels dos llibres que vaig rebre en la meva primera participació en l'amic invisible entre membres de #ElReducteCatalà, de part de @_delletres, i amb el que he començat les lectures de la iniciativa #AbrilCatalà (idea original de @liber_aeternum_est). Moltes gràcies Mercè!

Fracàs, d'Aurora Bertrana. Publicat per Viena Edicions ★★★★ Volum 32 de la col·lecció Petits Plaers.

La relació d'un matrimoni burgès barceloní trontolla quan en Domènec li demana al seu amic Blai que pinti un quadre de la seva dona, Clàudia, nua. L'encàrrec no és ben rebut ni per en Blai ni per la Clàudia, però finalment accepten. A partir d'aquí la relació del matrimoni canviarà, i la relació dels tres amics també.

No havia llegit res de l'autora, sí del seu pare, l'escriptor Prudenci Bertrana (i només la novel·la Josafat), i en necessito més. Ha estat tot un descobriment, i ja sigui per la temàtica de l'obra o per com està escrita m'ha recordat molt a les obres de Françoise Sagan que es troben publicades en la mateixa col·lecció.

Segons la petita biografia sobre l'autora que hi ha a la solapa del llibre, "és, juntament amb Mercè Rodoreda, una de les escriptores més destacades de la narrativa catalana contemporània i paradigma de la dona culta, independent i cosmopolita". Però a parer meu hi ha una cosa que les diferencia, i és que la Bertrana ha aconseguit enamorar-me amb un sol llibre, cosa que la Rodoreda amb dos encara no ha fet...

Mentre durin les espelmes, de Josep Rodríguez i Ferrer. Publicat per Voliana Edicions ★★★ En Víctor és un fantasma amb residència al cementiri del Poblenou i, tot i que fa més de vint anys que hi és, és un dels fantasmes més joves que hi viuen ja que conserva l'edat en la què va morir. Una nit de Walpurgis coneix en Joel, un jove amb qui sense saber per què pot interactuar. Tot i les reticències inicials del Joel, i els consells de l'esperit calavera, els dos joves (perquè tot i que és un fantasma en Víctor no deixa de ser jove...) començaran una relació d'amistat que s'acabarà convertint en una història d'amor.

Primera novel·la d'en Josep Rodríguez i Ferrer, company de El Reducte Català. A part de ser la primera novel·la de l'autor és també el primer Boys Love (BL) de la literatura catalana.

De lectura fàcil i àgil, amb moments divertits i d'altres de més tendres, fins i tot amb algun moment de llagrimeta. Tot i que potser està destinada a un públic més jove que servidora, he gaudit molt de la seva lectura acompanyant a en Víctor i en Joel en aquesta història d'amor que, segons com, té un final més feliç que no pas Ghost...

Diguem-ne amor, de Marta Vives. Publicat per Ara Llibres ★★★★ Recull de dotze contes amb un denominador comú: l'amor.

L'havia vist per bookstagram, i només n'havia llegit coses bones, així que el Sant Jordi passat vaig decidir auto-regalar-me'l. I quin bon auto-regal! La veritat és que se'm fa molt difícil triar una única història, però si m'en feu triar una de sola potser us diré que La tieta ha estat la que més m'ha agradat, també la que més m'ha emocionat.

Si us agraden els llibres de relats, si us agraden els llibres que parlen d'amor, de qualsevol tipus d'amor... llegiu-lo.

Pandèmia i postveritat. La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial, de Jordi Pigem. Publicat per Fragmenta Editorial ★★★★★

"Estem personalitzant els robots i, a la vegada, estem robotitzant les persones. Sembla una paradoxa. No ho és. Contrastant les clàssiques novel·les distòpiques d'Orwell i Huxley amb les propostes del Fòrum Econòmic Mundial i altres heralds del poder polític i econòmic, Pandèmia i postveritat analitza un gran nombre d'esdeveniments inesperats que ens toca comprendre". Resum perfecte per al llibre de Jordi Pigem. Jo no ho hagués dit pas millor que l'editorial.

Ha estat una lectura molt interessant, d'aquelles que et fan donar tombs i tombs al cap pensant cap a on va tot plegat, pensant en què punyetes estem fent amb el món que ens envolta.

Segurament el millor seria haver-se llegit abans els dos llibres als què fa referència (Un món feliç i 1984), però servidora ho farà al revés i aquest llibre li haurà servit per llegir, d'una vegada per totes, aquests dos clàssics de les novel·les distòpiques.

Ignot, de Manuel Baixauli. Publicat per Edicions del Periscopi ★★★★ Mateu, un pintor sense gaire renom, rep l'encàrrec d'il·lustrar els articles d'un escriptor de qui mai havia sentit a parlar, un tal Crisòstom. A partir d'aquest encàrrec coneixerà una mica més d'aquest escriptor desconegut, intentant fins i tot que la seva obra sigui publicada.

Es fa difícil definir aquesta novel·la, més encara si tampoc tens una traça especial per escriure (si la tingués segurament no estaria escrivint sobre els llibes que llegeixo, si no que estaria escrivint llibres perquè algú altre en parlés...). No crec que hagi llegit cap llibre que se li assembli. I què faig en aquests casos en què no tinc paraules per definir el llibre que he llegit? Exacte, tiro mà del què ha dit algú altre, i qui millor que l'editorial en la sinopsi de la coberta? "Imaginativa, enginyosa i enlluernadora, Ignot és una novel·la que gira al voltant de la necessitat de crear, de les expectatives i de la frustració".

Llibres acabats:

Cims borrascosos, d'Emily Brontë. Amb traducció de Ferran Ràfols Gesa i publicat per Viena Edicions ★★★★ Volum 9 de la col·lecció Club Victòria.

Un jovenet Heathcliff arriba a Cims Borrascosos, després que el senyor Earnshaw l'hagi trobat pels carrers de Liverpool. Amb l'única persona amb qui establirà una relació més o menys afectiva serà amb la filla petita, la Catherine, però amb en Hindley, el fill gran del senyor Earnshaw, seran figues d'un altre paner... El jove hereu no li posarà gens fàcil al petit i salvatge Heathcliff. Una vegada mort el senyor Earnshaw, i heretat tot per en Hindley, en Heathcliff tornarà a Cims Borrascosos després d'un temps d'absència disposat a venjar-se del tracte rebut, encara que per a això terceres persones n'hagin de patir les conseqüències...

Re-lectura d'aquest clàssic de la literatura universal que, per sort meva, he gaudit molt més que la primera vegada que el vaig llegir. Amb una primera part potser més feixuga, a la segona tot canvia, i no deixaries de llegir mai. Tot i que no puc dir que s'hagi convertit en el meu llibre preferit de les germanes Brontë (de moment és Jane Eyre l'obra que mereix aquest "títol"), i que la majoria dels personatges em continuen semblant odiosos, el fet de no tenir cap tipus d'expectativa com tenia la primera vegada que el vaig llegir ha fet que el valori millor. També la història m'ha atrapat més, tot i que en aquest cas la traducció ha ajudat moltíssim... Com canvien els llibres quan les traduccions són del nivell d'aquesta!

Resumint: quina sort haver participat en la lectura conjunta de @elreductecatala!

Llibres començats:

La salvatge, d'Isabel-Clara Simó. El Premi Sant Jordi de Novel·la del 1993. Un llibre de la Isabel-Clara Simó per mi sempre és una aposta segura...

I vosaltres, què vau llegir el mes d'abril?