Resum de lectures: Març

I s'ha acabat el mes de març... ja ens hem polit el primer trimestre de l'any! Comença a venir el bon temps, les ganes de sortir, de passar més temps fora de casa prenent la fresca i el solet en una terrassa, a la platja o al camp, i si és amb un bon llibre i en bona companyia molt millor. Però abans de fer tot això, anem a repassar quines han estat les meves lectures d'aquest mes de març.

Llibres llegits:

Relat d'un desconegut, d'Anton Txèkhov. Traducció de Jaume Creus i publicat per Viena Edicions ★★★★ Volum 22 de la col·lecció Petits Plaers.

L'Stepan és un jove aristòcrata malalt de tisi que entra a formar part del servei de l'Orlov, funcionari del règim tsarista i fill s'un conegut home d'Estat, per tal d'assabentar-se de tot el que pugui i així servir als seus ideals. Servint a l'Orlov serà testimoni de la seva vida, no gaire emocionant, que es limita a jugar a cartes i a beure amb els amics, i a trobades amb la Zinaïda, una dona casada més jove que ell que desitja sobretot viure una gran història d'amor amb l'Orlov, cosa que a ell el posarà bastant nerviós perquè no és el que desitja a la vida.

Mai havia llegit tants llibres d'autors russos com ara, i tot "per culpa" d'aquesta preciosa col·lecció. Llegint-los te n'adones com de gris i trista havia de ser la vida a la Rússia tsarista, crec que no hi ha cap llibre dels que he llegit que transmeti cap esperança d'una vida millor, tot és ple de tristesa i tragèdia, encara que de vegades hi ha lloc per les històries d'amor, per petites i estranyes que siguin. Però fins i tot aquestes semblen acabar sempre de la pitjor manera... Sigui com sigui, un plaer seguir descobrint aquests autors russos que, d'una altra manera, potser em faria molta mandra llegir. El que m'estaria perdent!

Medea, d'Eurípides. Traducció i introducció d'Àngela Carramiñana, publicat per La Magrana ★★★★ Després d'abandonar família i país per seguir a Jàson, Medea veu com aquest la pretén substituir com a esposa per la filla del rei de Corint. La venjança de Medea, que ha estat capaç d'esquarterar el propi germà, serà terrible.

Una tragèdia en majúscules, amb una protagonista disposada a qualsevol cosa per venjar-se de l'home per qui ho deixa tot, i no només això, l'home pel qui fins i tot ha comés assassinat. Però és clar, ella és una bàrbara, és a dir no grega, i el tron de Corint és massa llaminer com per deixar passar l'ocasió de fer un casament millor a ulls de Jàson. I mira que ell ja té clar que alguna cosa passarà, coneix molt bé a Medea com per pensar que no li posarà cap tipus de problema i seguiran sent tan amics, el que no s'imagina és el que pot arribar a fer per causar-li el major mal possible i venjar així l'engany i la humiliació. 

Si llegiu la contracoberta del llibre sabreu de quina venjança es tracta, tot i que és una història tan antiga que potser ja sabeu com acaba (sobretot si us agrada la mitologia grega), però prefereixo no desvetllar-vos el tràgic final de la història i que pogueu descobrir-la a mida que la llegiu. 

Dos amics, d'Ivan Turguénev. Traducció de Jaume Creus i publicat per Viena Edicions ★★★★ Tercer volum de la col·lecció Petits Plaers.

La història d'amistat entre en Viazovnín i en Krupitsin, dos veïns sense gaires coses en comú i que acabaran dedicant el seu temps a buscar candidates per tal de casar al jove Viazovnín. No serà una tasca gens fàcil, el futur promès no és fàcil d'acontentar, fins que troba a la candidata perfecta. Llavors serà en Krupitsin qui dubtarà de si és la millor opció de matrimoni per al seu veí.

Pot ser el primer llibre de la literatura russa on no hi he trobat grans desgràcies? No sé si exagero quan dic que té fins i tot algun punt còmic, el just per arrencar-te un somriure divertit. Ha estat un plaer llegir-lo, i una gran sorpresa! No recordo haver llegit abans res de l'autor, però espero que no sigui l'últim llibre d'ell que llegeixo.

Llibres acabats:

Orgull i prejudici, de Jane Austen. Amb traducció de Yannick Garcia i pròleg de Colm Tóibín. Publicat per La Casa dels Clàssics ★★★★★ Potser l'obra més famosa de l'autora. Qui no ha sentit a parlar de l'Elizabeth Bennet? O del senyor Darcy?

El senyor i la senyora Bennet no han tingut cap fill baró que hereti les propietats, així que la senyora Bennet farà tots els possibles per veure casades, i ben casades, a les seves cinc filles. Amb l'arribada del jove senyor Bingley, el nou llogater de la propietat propera de Netherfield Park, les seves esperances creixen fins al punt de ser capaç de posar en perill la salut de la seva filla gran. Acompanyant al senyor Bingley arriba també el seu amic Darcy, que no sembla sentir-se massa a gust entre la burgesia rural d'Anglaterra i que segurament preferiria trobar-se a Londres o a la seva propietat de Pemberley.

Mares disposades a tot per veure a les filles casades amb el solter amb més renda, filles esbojarrades que perden el cap pels joves soldats, joves enamorats incapaços de demostrar els seus sentiments, i tot amanit amb la ironia de l'autora.

Gràcies a una lectura conjunta organitzada per @elreductecatala he tornat a llegir aquest clàssic de la literatura universal, ara amb una traducció de luxe que ha convertit la seva lectura en una gran experiència. 

La pomera i altres contes, de Daphne du Maurier. Amb traducció de Marta Pera Cucurell i publicat per Les Altres Herbes, iniciativa conjunta de L'Altra Editorial i Editorial Males Herbes ★★★★★ Recull de set contes de l'autora, coneguda sobretot per les novel·les Rebecca i La cosina Rachel (i aquestes conegudes a la vegada, sobretot, per les versions cinematogràfiques que se n'han fet).

Mai és fàcil comentar un llibre de contes o relats, són molts els arguments que hi ha i no totes les històries t'agraden igual, de fet moltes vegades ni tan sols són iguals de bones pel teu gust. Però us asseguro que tots i cadascun dels contes d'aquest recull valen la pena, tant que se'm fa difícil triar-ne només un, però potser diré que m'ha sorprès molt el conte Els ocells. L'any 1963 el mestre Alfred Hitchcock l'adaptava a la pantalla, i potser perquè tenia l'argument de la pel·lícula prou present m'ha sorprès que la història original sigui totalment diferent, però igual o més intrigant que la seva adaptació cinematogràfica. 

Si us han agradat altres llibres de l'autora no podeu deixar passar l'oportunitat de llegir aquest gran recull de contes.

Llibres començats:

Cims borrascosos, d'Emily Brontë. Amb traducció de Ferran Ràfols Gesa i publicat per Viena Edicions dintre de la col·lecció del Club Victòria. Re-lectura d'aquest clàssic per a una altra lectura conjunta de El Reducte Català. La primera vegada que el vaig llegir no em va entusiasmar gaire, a veure aquesta segona vegada què tal... de moment molt millor.

Ja veieu que ha estat un mes molt més productiu en lectures que no pas el mes de febrer!

I vosaltres, què heu llegit aquest mes de març?