Resum de lectures: Setembre

Un altre mes que passa volant! I quines han estat les meves lectures durant el mes que acomiada l'estiu i dona la benvinguda a la tardor?

Llibres llegits:

Nectar of the Gods, de la Liv Albert, amb la col·laboració de Thea Egst i il·lustracions de Sara Richard. Publicat per Simon & Schuster ★★★★ És un llibre sobre mitologia? És un llibre de còctels? Doncs totes dues coses. En el seu segon llibre la Liv Albert, host del podcast Let's Talk About Myths, Baby!, ens porta 75 còctels inspirats en 75 mites de la mitologia grega. Acompanya cada recepta un breu escrit del mite en qüestió, no massa extens, però el suficient per posar-nos en situació. Si no coneixeu a l'autora i us agrada la mitologia grega us animo a escoltar el seu podcast i a llegir el seu primer llibre (que ja us vaig recomanar en aquest recull de llibres sobre mitologia). 

No sé si arribaré a fer mai algun dels còctels, tot i que ja estic pensant en quan seria el millor moment per organitzar un simpòsium a casa i tenir l'excusa perfecta, però només per la bona estona que he passat llegint aquest llibre ja ha valgut la pena la seva compra. 

Missatges d'un món oblidat, de Stefan Zweig. Traducció d'Oriol Gil Sanchis, publicat per Univers ★★★★ Recull d'articles, assajos i conferències que l'autor va escriure entre el 1914 i el 1940 i on l'autor ens parla de temes com la creació artística o la història. 

Tot i no compartir algun dels punts de vista de l'autor en algun dels temes que exposa, sobretot en la unitat d'Europa i en el fet que només per ser europeus ja compartim una mateixa cultura, ha estat una lectura molt interessant. S'ha de tenir en compte que els textos van ser escrits durant la I Guerra Mundial, en el període entre-guerres i a l'inici de la II Guerra Mundial, el meu context és totalment diferent del seu, així que difícilment ens posaríem d'acord en certs temes. Però com no estic aquí per jutjar el que pugués pensar l'autor, sinó per dir-vos si el llibre m'ha agradat o no, la resposta és SÍ.

La dama de la lloba, de Renée Vivien. Traducció d'Anna-Maria Corredor i publicat per adesiara editorial ★★★★ Recull de disset contes de l'autora, una total desconeguda per mi fins a la data! En aquests cones hi trobem una mica de tot: una dona amb un vincle ben curiós amb una lloba, amors lèsbics (que no tindrien res d'extraordinari si no fos perquè l'autora va viure entre els anys 1877 i 1909... si encara ara hi ha gent que s'escandalitza imagineu-vos abans!), una proxeneta verge, una reina capaç de rebutjar el poder per ser lliure, el mite d'Andròmeda... No sabria dir quin d'ells m'ha agradat més, però si n'hagués de triar cap potser en triaria dos: el que dona nom al llibre, La dama de la lloba, i el que tanca el recull, Bona Dea. 

No soc una gran llegidora de llibres de relats, tot i que no en sabria dir ben bé el motiu, però amb contes com aquests se't passen totes les manies i prejudicis que hi puguis tenir. 

La decadència de la mentida, d'Oscar Wilde. Traducció de Pau Cañigueral i publicat per Quaderns Crema ★★★★ A la biblioteca d'una casa de camp a Nottinghamshire dos amics, en Cyril i en Vivian, es troben dialogant sobre l'Art i si aquest ha d'imitar la Natura i la Vida o són aquestes les que imiten a l'Art, i en com la mentida està deixant pas a la veritat en la creació literària, amb el resultat d'haver de llegir obres ben avorrides. 

M'ha semblat un diàleg interessant i m'ha fet pensar en quelcom que no penso mai: què espero jo de l'Art? O de la lectura més concretament. Prefereixo que representi la Vida tal com és amb totes les seves misèries? O ja m'està bé que transformi aquesta realitat i l'embelleixi una mica? Hores després d'haver acabat el llibre encara no ho tinc clar. 

L'onada, de Todd Strasser. Traducció d'Imma Falcó i publicat per Blackie Books ★★★★ El 1969, en un institut de Califòrnia, un professor d'història va posar en marxa un experiment amb els seus alumnes per tal d'il·lustrar com el nazisme va poder fer-se un lloc a Alemanya. Aquesta és la història novel·lada d'aquest fet. 

Un llibre que tothom hauria de llegir i que fa esgarrifar de com, tot i conèixer la història, podem ser capaços de repetir-la sense ser-ne conscients. Com, en nom del bé comú i d'una suposada igualtat, som capaços de cedir la nostra llibertat i la nostra capacitat de pensar per nosaltres mateixos.

Nicolau, d'Antoni Veciana. Publicat per La Segona Perifèria ★★★★ Diu la contracoberta que "Nicolau pot ser llegida com una novel·la d'aventures o com una novel·la existencial o d'evasió". Sigui com sigui que la llegim, Nicolau ens explica la història d'un noi que acaba convertint-se en un ésser marí, en un home-peix. Ja estava avisat que tant anar a mar tindria conseqüències! Però ell no pot evitar anar-hi cada dia a nedar i sentir la llibertat que el mar li dona. 

Tot i que és un llibre ràpid de llegir, no pot fer-se amb el cap en una altra banda, s'ha de fer amb els cinc sentits en la història que se'ns explica. O les històries, perquè no només és la història d'en Nicolau la que hi trobem, també llegendes i mites del mar que el nostre protagonista va descobrint en les seves anades i vingudes. No he acabat plorant, però m'ha anat de poc...

Llibres acabats:

Poesía completa, d'Anne Brontë. Amb traducció de Xandru Fernández i publicat per Alba Editorial ★★★★ Edició bilingüe anglès-castellà de l'obra poètica de la petita de les germanes Brontë, que de moment he llegit en castellà, però no descarto fer-ne una re-lectura més endavant en la seva versió en anglès. No puc evitar copiar el que sobre els poemes de l'autora es diu en la solapa posterior: "En ellos se reconoce un gusto por la aventura y una sensibilidad extrema por el paisaje, que con los años van profundizando en la instrospección y en el examen moral, todo empapado de la característica melancolía que tambien encontramos en sus novelas. Es como si de alguna manera fuese capaz de anticipar su temprana muerte y la de sus queridas hermanas". 

Tot i la melangia dels seus poemes ha estat un plaer llegir-los, fins i tot els més religiosos i morals. Què no hagués pogut escriure si hagués viscut uns anys més!

Llibres començats:

La llibretera de París, de Kerri Maher. Amb traducció d'Eduard Sepúlveda i publicat per l'Editorial Navona. Des de @ElReducteCatalà s'ha planificat la lectura conjunta d'aquest llibre que tenia al prestatge dels pendents, auto-regal d'aquest Sant Jordi, així que quin millor moment per llegir-lo? Amb només quatre capítols llegits ja m'ha enganxat.

Segueixo amb les lectures de El Protocolo Wahls, de la Dra. Terry Wahls, i de Guerra i Pau, de Lev Tolstoi. No em marco cap data per acabar el segon, amb acabar-lo aquest any en tinc prou. El primer espero poder acabar-lo aquest proper mes d'octubre.

Finalment he pogut complir amb l'objectiu de llegir els sis llibres que m'havia planificat mentre segueixo avançant amb la lectura de Guerra i Pau. Gens malament després d'un mes d'agost amb escasses lectures! Però serem prudents en l'eufòria i aquest octubre, tot i tenir alguns llibres pensats per llegir, no planificarem res i seguirem amb la lectura dels tres llibres que ara mateix tinc començats i ja anirem veient si en podem llegir algun més.

I vosaltres, què heu llegit aquest mes de setembre?