Resum de lectures: Juliol. I properes lectures: Agost

Deixem enrere el mes de juliol i donem la benvinguda a l'agost, així que toca repassar les lectures del mes passat. 

Llibres llegits:

Cendra. Història d'una nena i del seu monstre, de Jonathan Auxier. Traducció de Jordi Martín Lloret i publicat per Blackie Books ★★★★★ La Nan Sparrow és una nena grimpadora al Londres victorià que es guanya la vida escurant xemeneies, arribant allà on els raspalls dels escura-xemeneies no arriben i posant cada dia en risc la seva vida. Qui va ser el seu mestre va desaparèixer un dia sense deixar rastre, però ella no perd l'esperança que un dia tornarà al seu costat. El més semblant que té a una família és un jove trinxeraire anomenat Toby, que sembla seguir-la allà on va a desgrat d'ella, i un gólem nascut d'un tros de cendra. 

Quan el món de Charles Dickens es troba amb la novel·la de fantasia surt un llibre com aquest, tendre i emotiu. Després d'haver-ne sentit a parlar li tenia moltes ganes, i ja s'ha convertit en una de les millors lectures de l'any, o potser en la millor. Una història preciosa amb una protagonista d'aquelles que es queda amb tu per sempre.

Anna de Teules Verdes, de Lucy Maud Montgomery. Traducció de la Mariona Arabia Ventura i il·lustracions d'Antonio Lorente. Publicat per Baula ★★★★★ Edició preciosa d'aquest clàssic de la literatura on coneixem a l'Anna Shirley, una nena òrfena que és adoptada pels germans Marilla i Matthew Cuthbert. Adoptar una nena no era la seva primera intenció, ells volien un nen que els pogués ajudar en les tasques de la seva petita granja, però per error els hi arriba aquesta nena pèl-roja, que els hi canviarà la vida a ells i als veïns d'Avonlea. 

No sé si seré capaç de traslladar aquí les meves sensacions al llegir aquest llibre. He rigut, he plorat i m'he deixat endur per la imaginació de l'Anna fins a Teules Verdes i Avonlea. M'he emocionat amb ella, però sobretot amb la Marilla, que de primeres no les té totes d'adoptar a aquesta nena tan xerraire, però després no pot viure sense ella. Com diu Margaret Atwood en l'epíleg que inclou l'edició: "Potser siguin els absurds embolics de l'Anna els que fan atractiva l'obra per a un lector infantil, però són les lluites de la Marilla les que deixen empremta en els adults. És possible que l'Anna sigui l'òrfena que tots portem a dins, però també ho és la Marilla". Crec que millor no es pot dir. Si encara no coneixeu a l'Anna no espereu més, ja veureu que valdrà la pena.

Olive Kitteridge, d'Elizabeth Strout. Traducció d'Esther Tallada i publicat per Edicions de 1984 ★★★★ En un poblet de Maine hi viu l'Olive Kitteridge, mestre d'escola ja jubilada. Serà ella qui ens servirà una mica de fil conductor per endinsar-nos en diferents històries que tenen com a protagonistes a l'Olive i a d'altres habitants del poble, compartint amb ells els canvis que els hi ocasiona la vida, unes vegades dolorosos i d'altres potser no tant. 

Tot i que l'Olive Kitteridge no formarà part dels personatges entranyables de la meva memòria lectora, les històries que s'expliquen en el llibre potser sí que ho faran. Buscava una lectura lleugera que em fes passar l'estona sense haver de pensar ni preocupar-me gaire i tot i que considero que no l'he encertat pas en la tria, l'error ha valgut la pena.

Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol. Publicat per Edicions 62 ★★★★ El llibre de poemes més conegut de Miquel Martí i Pol. Amb pròleg escrit pel mateix poeta, consta de tres conjunts de poemes: Set poemes d'aniversari, Capfoguer i Estimada Marta. Un dels meus propòsits per aquest any era llegir més poesia, i tractant-se aquest (em penso) del tercer llibre de poemes que llegeixo en el que portem d'any crec que em puc sentir ben satisfeta. 

M'ha semblat molt interessant de llegir el pròleg original de l'autor, on ens explica una mica com va afectar la malaltia en la seva vida i, com a conseqüència, en la seva creació literària. No em posaré aquí a analitzar el significat dels poemes ni res de semblant, ja he dit altres vegades que encara em queda molt camí per recórrer en això de llegir i interpretar poesia, no és fàcil! Crec que és de les lectures més difícils de fer, així que senzillament diré que m'ha agradat, i  això és el que compta. 

Cuerdas de plata, de Stefan Zweig. Traducció de Richard Gross, amb pròleg de César Antonio Molina i publicat per Fórcola Ediciones ★★★ Segon llibre de poesia del mes i és que, tot i no ser el meu fort, li estic agafant el gust a això de llegir poemes. Edició bilingüe del primer llibre que va publicar l'escriptor Stefan Zweig, autor que vaig descobrir no fa gaire i que em té el cor robat. 

No és la poesia del nostre Martí i Pol, també és veritat que la poesia deu ser dels gèneres que pitjor "sobreviu" a una traducció, però ha estat una lectura agradable i que m'ha fet descobrir una altra vessant de l'escriptor austríac. Hi havia algun gènere que aquest home no cultivés?

La meitat evanescent, de Brit Bennett. Traducció de Marc Rubió i publicat per Edicions del Periscopi ★★★ La Desiree i la Stella Vignes, dues germanes bessones que un dia decideixen fugir del seu poble, Mallard, una comunitat negra de Louisiana on, generació rere generació, els seus habitants han anat aclarint el color de la seva pell. No són foscos, però tampoc són blancs. Anys més tard una d'elles tornarà al poble amb la seva filla fosca com el carbó, l'altra viurà a Califòrnia fent-se passar per blanca sense haver explicat mai a ningú, ni tan sols al seu marit i la seva filla quins són els seus orígens. 

Com diu la descripció que se'n fa a la portada, és un llibre "sobre el pes dels orígens i com repercuteixen en les nostres decisions, desitjos i expectatives". S'hi parla de racisme, de família i de relacions, i de com tot això influeix no només en les decisions que van prenent els personatges durant el llibre, també en la cerca del que cadascun d'ells entén per llibertat per tal de convertir-se en allò que voldrien ser. Tot i que les expectatives que hi tenia abans de llegir-lo no s'han acabat de complir, bàsicament perquè no he acabat de connectar amb alguns dels personatges i hi ha aspectes de la trama que no m'han acabat de convéncer, m'ha costat deixar-lo de banda. No ha estat malament com a estrena en el meu primer #BlackHistoryJuly.

Els nois de la Nickel, de Colson Whitehead. Traducció de Laia Font i Mateu i publicat per Edicions del Periscopi ★★★★ La vida de l'Elwood Curtis canvia de manera radical quan ingressa al reformatori juvenil anomenat Acadèmia Nickel, ell que somiava en començar els seus estudis universitaris i en seguir l'exemple del reverend Martin Luther King Jr. en la lluita pels drets civils. Història de ficció que s'inspira en la Dozier School for Boys de Marianna, Florida. Una escola per a nois que sembla més una presó que un centre educatiu, amb maltractaments a mitjanit, amb companys que s'emporten de nit i no els tornen a veure mai més. És un llibre dur, no és una història agradable la que s'hi explica, però la seva lectura ha estat una delícia. 

Si penso en com escriu l'autor la primera paraula que em ve al cap, i sempre tenint en compte que he llegit una traducció de la seva obra, és elegant: amb la història que tenia entre mans plena d'odi, de racisme, de maltractaments i d'abusos, hauria estat molt fàcil buscar la llàgrima fàcil o entretenir-se en certs detalls escabrosos, però no ho fa, o a mi no m'ho ha semblat pas. Ha estat una lectura fantàstica per seguir amb el #BlackHistoryJuly, i m'ha "obert la gana" a llegir El ferrocarril subterrani.

El revolucionario mundo de los probióticos, de la Dra. Olalla Otero. Publicat per Alienta Editorial ★★★★ Llibre que ens explica què són, com funcionen i per a què serveixen els probiòtics. 

De lectura ràpida i amb un llenguatge entenedor, sense entrar en detalls excessivament tècnics que el fan un llibre accessible a tothom, però prou rigorós per poder ser utilitzat com a llibre de consulta per als professionals de la salut que utilitzen els probiòtics com a tractament en la seva pràctica clínica.

Llibres acabats:

¡Es la microbiota, idiota! de la Dra. Sari Arponen. Publicat per Alienta Editorial ★★★★★ Llibre de la Dra. Arponen sobre la microbiota, que tot i que porta tota la vida amb nosaltres és ara que està d'actualitat.

Amb un llenguatge que es fa entenedor per a tothom l'he trobat molt interessant, sobretot per a aquella gent que no ha sentit a parlar mai de la microbiota i vol començar a saber de què va tot això dels bacteris que conviuen amb nosaltres. I fins i tot per als qui ja en sabem alguna cosa, perquè amb la seva lectura segur que n'aprenem de noves (mai es deixa d'aprendre amb tot allò que contínuament està en estudi per part dels investigadors!). Així que llibre indispensable si voleu començar a saber coses sobre el tema, o per continuar aprenent-ne més.

Alimentación y salud femenina, de Marta León. Publicat per Lunwerg ★★★★ Fantàstic llibre on es fa un repàs a totes les etapes en la vida cíclica de les dones, des de la primera regla fins a la menopausa, parlant de les característiques de cadascuna d'elles i de les seves necessitats nutricionals i d'estil de vida.

Amb un llenguatge totalment entenedor, i algunes receptes de cuina per a cada etapa, crec que és un llibre de lectura indispensable per a totes les dones i així poder entendre què passa en el nostre cos durant tots aquests anys. És sabent el per què d'aquests canvis que experimentem durant la nostra vida que podrem adquirir les eines necessàries per tal de sobreviure als dolors menstruals, als vòmits de l'embaràs o als fogots de la menopausa.

Llibres començats:

El nàufrag feliç, de Ramon Folch i Camarasa. Volum 27 de la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions. Amb una mica més de la meitat del llibre llegit he de dir que està sent una delícia de lectura. De moment encara no he arribat a cap moment de llagrimeta, però pel que he llegit per les xarxes ja l'espero... De moment l'estem llegint amb un somriure gairebé constant.

I les lectures pel mes d'agost? Doncs mirant de complir amb els meus propòsits lectors per aquest 2022 la lectura triada per aquest mes és Guerra i Pau, de Lev Tolstoi, amb traducció de Carles Capdevila i publicat per Edicions 62. L'edició és del 2010, amb la traducció del 1928 revisada posteriorment per Bartomeu Bardagí i publicada el 1960 per l'Editorial Arimany, així que no sé què esperar-me de la seva lectura! No és fàcil llegir llibres traduïts de fa tant de temps, menys encara quan són obres d'aquesta magnitud. Serà una lectura conjunta d'estar per casa després que la meva parella em proposés de llegir tots dos el mateix llibre durant les vacances. Jo tenia clar que el mes d'agost el volia dedicar a Guerra i Pau i ell volia llegir algun autor rus, potser el llibre Anna Karènina, però com jo ja el vaig llegir fa temps (tot i que em convindria tornar-lo a llegir perquè no en recordo res...) va acabar guanyant la meva proposta lectora. Així que ens esperen 1042 pàgines de tragèdia russa... La cosa pot anar molt bé, o molt malament...

Ja veieu que la collita d'aquest mes ha estat productiva i, més important encara, de qualitat! I que tot i que la planificació per aquest agost és només d'un llibre, quin tros de llibre... I vosaltres, què heu llegit aquest juliol? Ja sabeu què llegireu durant el mes d'agost?