Resum de lectures: Juny

Un altre mes que acaba, més lectures per repassar? Doncs sí i, gràcies als Petits Plaers de Viena Edicions i a d'altres llibres no massa extensos, ha estat un mes ben profitós.

Llibres llegits:

Infeliç, d'Ivan Turguénev. Traducció de Jaume Creus i publicat per Viena Edicions ★★★★ Un Petit Plaer que ens explica la història de la Susanna Ivànovna, la infeliç del títol, que viu enyorant un amor passat que va ser truncat a causa de l'avarícia del seu padrastre, un professor particular que viu a Moscou establint relació amb la gent refinada. Aquesta avarícia portarà a padrastre i germà a sembrar dubtes en els sentiments del nou enamorat de la jove Susanna.

L'experiència d'aquesta lectura ha anat de menys a més: amb un inici que no sabia ben bé on em portaria, a partir de la meitat del llibre tot millora, quan se'ns donen a conèixer els motius que porten a la infelicitat de la Susanna i la seva actitud pren més sentit. M'ha deixat un regust trist, però ha estat un plaer llegir-lo.

A l'horitzó, d'Hernán Díaz. Amb traducció de Josefina Caball i publicat per Edicions del Periscopi ★★★★ Segle XIX. El senyor Söderström aconsegueix una suma de diners que permetrà als seus dos fulls emigrar a Nova York. De Göteborg viatgen a Portsmouth, on en Hakan perd al seu germà Linus. Pensant que haurà ja embarcat i que el trobarà a bord, puja en un vaixell que es dirigeix a Amèrica, però no a Nova York, sinó a San Francisco. Tot sol, sense saber la llengua i sense diners, començarà un viatge a través del territori nord-americà per arribar a Nova York i poder trobar-se amb el seu germà. Pel camí es trobarà amb buscadors d'or, naturalistes, indis, estafadors, caravanes d'emigrants, fanàtics religiosos i bandits. Per les seves vivències i la seva alçada imponent, acabarà convertit en llegenda.

Western que, ingènua de mi, volia incloure en el #JunyNòrdic. Tot i la duresa d'alguns moments, les pèrdues i les traïcions, acompanyar en Hakan en el seu viatge ha estat un plaer, ha estat com travessar jo també amb ell els deserts i canyons nord-americans, vivint del que arrepleguem i buscant aixopluc en coves o soterrats sota terra. No soc de fer llistes de les millors lectures, però si aquest any m'estreno aquest llibre té molts números per formar part del meu TOP10 de l'any.

Les confessions del senyor Harrison, d'Elizabeth Gaskell. Traducció de Joaquim Mallafrè i publicat per Viena Edicions ★★★★ El nou volum del Club Victòria és aquest llibre de l'Elizabeth Gaskell on el senyor Harrison ens explica les seves experiències com a ajudant de metge en un poble de l'Anglaterra rural, a Duncombe, on la majoria de la població són dones vídues o joves solteres a la cerca, pel que sembla, de marit. Això portarà al jove metge a viure diversos malentesos amb algunes de les seves pacients i joves de la localitat. 

Després de la lectura de A l'horitzó, d'Hernán Díaz, necessitava una lectura ràpida i refrescant, i amb aquest llibre l'he ben encertat! És el primer llibre que llegeixo de l'autora, i m'ha encantat. Amb moltes ganes de descobrir més obres seves, sobretot la biografia de la Charlotte Brontë que, segons Viena, és imprescindible. Doncs els hi farem cas, no?

Madame de Treymes, d'Edith Wharton. Traducció de Marta Pera Cucurell i publicat per Viena Edicions ★★★ Un cavaller novaiorquès, en John Durham, vol demanar-li matrimoni a una antiga amiga de la infància, però hi ha un problema: ara està separada del marquès de Malrive i, com a bon francès catòlic, sembla que no té intenció de concedir-li el divorci. Sense saber a qui acudir acaba buscant ajuda en la germana del marquès, Madame de Treymes, qui no sembla pas tenir la virtut de l'honestedat. 

Lectura àgil que ens porta a París, on sembla que els novaiorquesos de l'alta societat només serveixen per a recaptar diners per a les fires de beneficència de l'aristocràcia francesa. Llegit en un dia, hagués preferit un altre final (no pel final en si, que trobo encertat, sinó per com es desenvolupa),  però m'ha obert la gana a llegir més coses de l'escriptora que, segons sembla que deia Henry James: "Més forta, més ferma i més subtil que tots els altres. Deia més i ho deia millor".

La canya rebel, de Nina Berbérova. Traducció de Jaume Creus i publicat per Viena Edicions ★★★★ Tercer Petit Plaer del mes que ens porta a París on, a causa de la invasió de Polònia per part de l'exèrcit alemany i la immediatesa de la guerra, dos amants se separen. Ella és l'Olga, exiliada russa, ell l'Einar, que torna a Suècia amb l'esperança de retrobar-se algun dia i poder visitar junts Estocolm, viatjar al Brasil o retornar a Rússia. 

D'aquells llibres que necessiten ser reposats un cop llegits. Fa falta posar tots els sentits en la seva lectura, ha estat com llegir poesia: saps que estàs llegint quelcom que t'agrada, que t'està dient moltes coses, però que necessitaràs moltes i moltes lectures per poder trobar tot allò que et vol dir i que encara no has sabut veure.

Sobre la lectura, de Marcel Proust. Traducció d'Anna Casassas i publicat per Quaderns Crema ★★★ Com se'ns explica en la sinopsi del llibre, aquest assaig va ser pensat primer com a prefaci per a la traducció que Proust va fer de l'obra Sèsam i els lliris, de John Ruskin, i suposo que és per això que en trobem tantes referències, però sembla que va tenir molt ressó com a assaig independent. 

La veritat és que n'esperava més, he trobat a faltar parlar més de la lectura en general i potser m'han sobrat tantes referències a l'obra de Ruskin tot i que, tenint en compte que havia de ser el text per al prefaci de la traducció d'una de les seves obres, entenc perfectament que tinguem Ruskin per a estona en el llibre. Tot i això m'ha resultat interessant de llegir, però us aconsello que no ho feu mentre algun veí assaja amb la gralla, es perd totalment la concentració...

Galatea, de Madeline Miller. Amb traducció de José Miguel Pallarés, il·lustracions d'Ambra Garlaschelli i publicat per Alianza de Novelas ★★★★ Revisió del mite de Galatea i Pigmalió. Aquest era un rei de Xipre que va enamorar-se d'una estàtua d'Afrodita, però el poeta Ovidi el presenta com un escultor que va enamorar-se de l'estàtua de marbre que havia esculpit, on hi va representar el seu ideal femení, i a qui la deessa Afrodita va dotar de vida. La versió de Madeline Miller no té un final feliç, i Galatea no és la dona submisa que Pigmalió voldria, és una dona que vol ser lliure per poder actuar tal i com ella desitja i poder viure feliç al costat de la seva filla Pafo. 

Es llegeix d'una tirada, és molt breu, però és d'aquells llibres que estic segura que em deixarà la seva empremta per molt de temps. Si us agrada llegir noves versions actualitzades dels mites de l'Antiga Grècia no us podeu perdre aquest llibre.

Set, d'Amélie Nothomb. Traducció de Ferran Ràfols Gesa i publicat per Editorial Anagrama ★★★★ Si l'anterior lectura del mes havia estat una revisió del mite de Pigmalió i Galatea, aquí tenim una revisió de la Passió de Crist explicada pel propi protagonista de la història. Des de la condemna a ser crucificat fins a la mateixa crucifixió, Amélie Nothomb dona veu a Jesús per tal que ens expliqui com va viure aquelles últimes hores. 

Un altre llibre de l'autora que quedarà amb mi per molt de temps, segurament per sempre. En poques paraules, m'ha encantat. 

Aloma, de Mercè Rodoreda. Publicat per Edicions 62 ★★★ La protagonista d'aquesta història és Aloma, una jove de 18 anys que viu a la vella casa on va néixer amb el seu germà, la seva cunyada i el seu nebot. Els dies passen més o menys tranquils, amb les visites habituals dels veïns del barri, fins que arriba en Robert, el germà de la cunyada, que està vivint a Amèrica i ho capgira tot en els sentiments i la vida d'Aloma. 

Quan l'autora va acabar d'escriure la novel·la era l'abril del 1936, el 1968 va revisar-la per tornar-la a publicar. El que m'ha semblat més interessant d'aquest llibre ha estat l'estudi preliminar a càrrec de Neus Real, professora de la UAB i guanyadora del Premi Fundació Mercè Rodoreda 2005. La seva lectura prèvia a la de la novel·la et permet posar en context quan va ser escrita la història per primera vegada i et fa ser conscient que 30 anys després va ser revisada, modificant l'autora parts que potser després de tants anys li trontollaven o que per ella ja no tenien cap sentit dintre de la història. La veritat és que m'hagués agradat poder llegir aquesta versió del 1936, no sé si se'n conserva cap edició, però seria interessant poder tenir les dues versions i comparar-les, més encara quan tinc la sensació que m'he perdut coses de la història a causa d'aquesta revisió del 1968. M'he quedat amb la sensació que hi falten coses en el llibre. No és una mala història, però crec que l'escriptura de la Rodoreda no fa per mi. Ja La plaça del Diamant no em va entusiasmar gaire, sobretot per com estava escrita: no em pregunteu què és, perquè no us ho sabria dir, però la manera que tenia l'autora d'escriure no connecta amb mi. Si la nostra fos una relació amorosa la podria acabar amb aquell "no ets tu, soc jo" que fa tanta ràbia.

Junil a les terres dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís. Publicat per Club Editor ★★★★ En una marca de l'Imperi romà hi viu Junil, una jove verge que es veu obligada a marxar del seu poble acompanyada de tres esclaus. Pel camí aniran coneixent altres pobles, on més gent se'ls unirà en el seu camí. Gent que parla altres llengües, diferents a la seva, però que comparteixen com ells les ganes de ser lliures i fugir de l'esclavatge o la soledat. 

Un dels llibres que em vaig auto-regalar per Sant Jordi, que tenia moltíssimes ganes de llegir i que no m'ha decebut pas. Lectura àgil, amb capítols curts, que a mi m'ha enganxat de seguida. Potser no hi ha grans aventures, ni curses de quadrigues, però viatjar a l'antiguitat per una estona sempre és agradable (sobretot perquè no ets tu qui pateix les desgràcies, que no eren poques en aquella època), i fer-ho amb la Junil i els seus companys de viatge ha estat un plaer. 

Llibres acabats:

La Martina, d'Àngela Aubanell Rams. Publicat per El Cep i la Nansa ★★★ Novel·la juvenil i de fantasia on acompanyem a La Martina, una nena de 10 anys, en un viatge que la portarà a descobrir quina és la seva veritable identitat. Però aquest viatge no el farà sola, entre d'altres l'acompanyaran el Guillem, la Mariona i l'Uriel, i aquesta aventura la portarà de Fornyell a Llamperna, i a d'altres ciutats que no s'hagués imaginat mai que existissin. 

Durant la seva lectura he passat per diferents fases, des de la curiositat per saber on em portaria el llibre a l'enganxada final per saber com acabaria tot plegat. I no sé què ho ha fet, però no he pogut evitar llegir el llibre amb tot d'imatges de la història dintre del meu cap. Sí, sí, tal i com ho llegiu: mentre el llegia pel meu cap anava passant tota la versió cinematogràfica, d'animació tipus anime, del llibre. Us ha passat mai res de semblant? Crec que l'ambientació del llibre hi ha convidat, no el pots llegir sense posar-hi imaginació i jo, tot i que en tinc 41 i ja no entro dintre del públic juvenil al què va dirigit el llibre, en tinc molta i només m'han faltat les crispetes per acabar de gaudir-lo. 

Primer llibre que m'envia una editorial, i tot per culpa d'un comentari a Instagram de la seva autora: "T'animaries amb "La Martina" com a llibre publicat el 2022 si te'l faig arribar?" I com l'editorial és nascuda a Vilanova i la Geltrú, la meva ciutat, jo que tota il·lusionada dic que sí. Gràcies Àngela! Et desitjo tota la sort del món amb La Martina, i amb tot el que vindrà.

Llibres començats:

¡Es la microbiota, idiota! de la Dra. Sari Arponen, publicat per Alienta Editorial. Tot i que és molt amè i entenedor, llegir prenent apunts no és gaire ràpid... De moment m'està agradant moltíssim: informació interessant i molt ben explicada. A part, encara arrossego el llibre Alimentación y salud femenina, de Marta León, i pel mateix motiu d'estar prenent apunts a mesura que llegeixo. Algun dia els acabaré!

I vosaltres, què heu llegit aquest mes de juny?