Fent i desfent...

S'acaba el mes d'Octubre, tot i que encara queda avui i demà, i s'acaba el #Victober . No ha estat el mes més lector de l'any, he anat molt lenta llegint i encara tinc un parell de llibres a mitges, però com tinc clar que en aquests dos dies que falten per acabar el mes no ho faré pas, que hi ha feina a fer panellets, passo a repassar ja les lectures del mes. Som-hi? Llibres llegits: Cumbres borrascosas , de l'Emily Brontë. Amb traducció i pròleg de Carmen Martín Gaite i il·lustracions de Fritz Eichenberg. Edició de  Círculo de Lectores  ★★★  Després d'haver-me estrenat aquest any amb les altres gemanes Brontë tenia moltes expectatives abans de començar aquesta novel·la. Escrita l'any 1847, igual que  Jane Eyre  de la Charlotte i  Agnes Grey  de l'Anne, no té res a veure amb cap de les dues. He de reconéixer que és una bona novel·la, però a mi no m'ha agradat com m'esperava: tots els personatges se m'han fet bastant odiosos a excepció potser

Aquest any ha estat la meva estrena amb els llibres de les germanes Brontë, i déu-n'hi-do quina manera d'estrenar-me! Amb Jane Eyre de la Charlotte, Agnes Grey de l'Anne i Cims borrascosos de l'Emily. Totes tres germanes van haver de publicar sota un pseudònim masculí, pràctica habitual de l'època, i fins i tot durant anys posteriors, de moltes dones escriptores que volien veure les seves obres publicades. En el seu cas, les tres germanes van escollir els seus pseudònims mantenint les seves inicials i compartint, totes tres, el mateix cognom: Currer, Acton i Ellis Bell. De la meva estrena amb  Jane Eyre  ja us en vaig parlar en un post anterior. Llegit en l'edició de  labutxaca d'Edicions 62  i amb traducció de la M. Dolors Ventós ha estat, de moment, el llibre de les Brontë que més m'ha agradat. Ens explica la història de la Jane Eyre, òrfena de pare i mare des de molt petita. Primer acollida pel seu tiet matern, després de la mort d'aquest pass

Un dels llibres publicat per  Trotalibros Editorial ha estat Adiós, señor Chips d'en James Hilton, amb traducció de Concha Cardeñoso i il·lustracions de Jordi Vila Delclòs. En català el trobem editat per Viena Edicions i traduït per Miquel Desclot. Publicada el 1934 i inspirada en el seu pare i en un dels seus professors, aquesta novel·la ens explica la vida del senyor Chipping, des dels seus inicis com a professor a l'escola per a nois de Brookfield fins a la seva vellesa. Amb els anys els alumnes de Brookfield deixaran l'escola i en vindran de nous, alguns d'ells fills o nets d'antics alumnes, però en Chips sempre hi serà present, fins i tot jubilat. És un llibre que es llegeix molt depressa, en dos dies te l'acabes, i si no hi pares atenció et pot semblar que no és res de l'altre món, però és un llibre entranyable. El senyor Chips és aquell professor que comença amb mal peu amb els seus alumnes, però que després es guanya la seva simpatia i estima. De

Setembre s'ha acabat, el mes que acomiada l'estiu, que ens fa tornar a la rutina i que dona la benvinguda a la tardor. I va ser amb aquesta idea al cap que vaig escollir les meves lectures del mes. M'acompanyeu a revisar-les? Llibres llegits: Ca la Wenling , de la Gemma Ruiz Palà i editat per Proa  ★★★★ Segon llibre de l'autora, que va fer el seu debut literari amb  Argelagues .  Si bé és veritat que no l'he trobat tan emotiu com el primer (ambientar-se en la Guerra Civil sempre té un plus d'emotivitat), m'ha semblat igual d'entranyable. Amb l'excusa d'una trama que té lloc en una perruqueria d'un barri de Barcelona, regentada per una família xinesa, es parlarà de temes com la violència masclista, la immigració o la xenofòbia. Adiós, señor Chips , de James Hilton. Amb traducció de Concha Cardeñoso, il·lustracions de Jordi Vila Delclòs i editat per Totalibros Editorial  ★★★★ Novel·la breu que ens explica les memòries d'un vell professor j