Fent i desfent...

S'acaba juliol, així que toca revisar les lectures del mes. Som-hi? Llibres llegits: Casa Aliena , de Silvio D'Arzo (pseudònim d'Ezio Comparoni). Editat per Viena Edicions i traducció de Meritxell Cucurella-Jorba ★★★★  M'ha passat el mateix que amb la lectura de El viatge  del mes passat: lectura curta, però molt bonica, i que m'ha deixat sense paraules. Una mica com a la vella de la història... Bedknobs and Broomsticks , de Mary Norton. Format electrònic ★★★★  Feia temps que tenia pendent de llegir el llibre en el que es va basar la pel·lícula del mateix títol (en català es tradueix com L'aprenenta de bruixa , en castellà La bruja novata ). És una de les meves pel·lícules Disney preferides, i tot i que llibre i versió cinematogràfica poc tenen a veure he de dir que el llibre l'he gaudit molt. El nombre del mundo es Bosque , de la Ursula K. Le Guin. Traducció de Matilde Horne i editat per Ediciones Minotauro  ★★★★  He de confessar que llegeixo poca Ciència

Un altre dissabte de cinema en companyia d'en Jacques Demy: Les demoiselles de Rochefort . L'acció té lloc a la població francesa de Rochefort, on les germanes Delphine i Solange (interpretades per les també germanes Catherine Deneuve i François Dorléac) tenen una escola de dansa i música per a nens. Totes dues busquen ser algú en el món artístic, una en la dansa i l'altra en la música.  Al igual que en  Les parapluies de Cherbourg  en Jacques Demy no només es va encarregar de la direcció, també  del guió. L a música va tornar a anar a càrrec del compositor Michel Legrand i la pel·lícula va estar nominada en la 41a edició dels Oscar en la categoria de millor banda sonora adaptada. I aquí, altra vegada,  tots els actors a excepció de la Danielle Darrieux van ser doblats a l'hora de cantar. Si Les parapluies de Cherbourg no era un musical convencional  Les demoiselles de Rochefort , en canvi, és un musical al més estil Hollywood dels anys 40-50 i el diàleg s'alterna

 S'acaba juny i comença juliol.  Ara mateix tinc dos lectures començades: El cerebro masculino , en format electrònic, de Louann Brizendine i Rebecca , de la Daphne du Maurier.   La primera és la segona lectura que faig de l'autora. A principis d'any vaig llegir-me, també en format electrònic, el seu llibre El cerebro femenino  i em va semblar tan interessant que vaig decidir que havia de llegir també el què parlava del cervell masculí. Si us agrada aquest tipus de llibre doneu-li una oportunitat. La segona és una re-lectura. Fa uns dies vaig veure'n la versió cinematogràfica del 2020 dirigida per en Ben Wheatley i he de dir que no em va agradar massa... així que vaig decidir que, abans de veure la primera versió (la bona) del 1940 dirigida pel gran Alfred Hitchcock, tornaria a llegir el llibre. I amb què combinaré aquestes dos lectures aquest juliol? Aquell estiu sufocant , d'Eduard von Keyserling i traducció de Clara Formosa. Número 4 de la col·lecció Petits Plaer